"Verity": un thriller fet a mida d'un estudi de mercat

La finestra indiscreta, el programa per estar al dia de les estrenes de pel·lícules i sèries perquè no et perdis res del que val la pena. Tots els divendres a mitjanit a Catalunya Ràdio.

Anem a veure les alternatives que tenim a Digger, perquè una possibilitat és anar a veure Verity, que és un thriller psicològic sobre una escriptora que passa per un mal moment econòmic, la interpreta Dakota Johnson, i li ofereixen treballar com a negra literari d'un nou llibre d'una escriptora molt famosa de bestsellers que ha quedat incapacitada i que interpreta Anne Hathaway. Evidentment accepta la proposta, s'instal·la a casa de l'escriptora i allà coneix el marit, que interpreta George Harnett, amb qui sent una atracció instantània. La clau està en que troba un manuscrit, diferent del llibre en què s'exposa que ha de treballar, un manuscrit que sembla autobiogràfic. I el que l'escriptora famosa ha escrit en aquest manuscrit és molt perturbador però la protagonista no té manera de saber si és cert si és com una mena de confessió o si és una altra de les seves ficcions i aleshores aquesta ambigüitat permet a la pel·lícula crear l'atenció psicològica i sexual que busca un públic podríem dir semblant o si no idèntic a l'assistenta de fet Verity també està basada en una novel·la d'èxit comercial per tant és la mateixa estratègia prèvia en aquest cas de l'escriptora Colleen Hoover.

Colin Hoover es una terrorista. I com a terrorista literària només se la pot adaptar com a terrorista fent terrorisme cinematogràfic i amb aquesta pel·lícula et vas a aquella cosa que fa una setmana es comentàvem amb The Runner que jo venia molt enfadada si te'n recordes la peli d'Amazon i tu em deies Marta has de prendre-te-la com una comèdia i jo vaig entrar a Verity i amb la primera seqüència vaig dir això és una comèdia i jo m'ho prendré així i jo m'ho prendré així i estaves dintre i no podies és una qüestió

de supervivència el Toni va riure. Amb Digger i tu vas riure amb Verity jo vaig riure

molt amb Verity i crec que no era la intenció la clau és que Verity no volia fer-te riure una mica sí perquè juga aquesta cosa molt camp, molt exagerada molt Anne Hathaway dolenta de pel·lícula de Disney de l'època clàssica. I jo estava dins. I jo dic, d'acord, tot el que em proposeu a partir d'ara, jo us ho compraré. I el que vaig comprar és Vértigo, si Alfred Hitchcock hagués tingut tres ictus mentre la dirigia. Que és una pel·lícula que no hi ha per on agafar-la. No hi ha per on agafar-la. L'única manera que te la pots agafar és una comèdia, millor que diguer, i que bàsicament agafa tots els tupicassos d'aquesta mena de pel·lícules de sobretaula, que és. Un triangle amorós bastant rarot i psicològicament complex. Sí, de fet, crec que amb el que explica ja es veu que rarot, rarot és. Sexy estones, morada, el concepte. Sorprendentment gore, per algun motiu. Posa-ho. Sorprendentment gore, hi ha una escena. Tenir sorprendentment gore, només començar la pel·lícula, que això també t'ajuda a dir, d'acord, ja veig per on van els trets.

És tan tot plegat així de broca grossa com aquella escena,

Gori. Sí. Llavors, que hi ha tants girs de guió, que tu ja t'estàs veient a venir, però la pel·lícula es pensa que tu no has vist mai un thriller i que no veuràs a venir, que fins i tot genera com tendresa. Estic 100% d'acord. Creus que no estic veient com acabarà la pel·lícula, però jo des del minut dos ja sabia com acabava aquesta pel·lícula. I llavors el millor de tot és el trio d'interpretacions. Anne Hathaway, l'única que ha entès en quina pel·lícula estava, i ho està gaudint, i jo gaudeixo amb Anne Hathaway, Dakota Johnson, que encara estic esperant que em demostri que és bona actriu, per justificar per què està en totes les pel·lícules del món, i Josh Hartnett, rescatat, una altra vegada, que, pobret meu, fa el que pot.

La setmana que ve en tornem a parlar, per cert, perquè protagonitza una sèrie nova.

Qui fa el que pot no està obligat a més.

I Josep Carnet fa això. Tingueu present que Verity anirà millor a taquilla que diga.

De fet, jo diria que Verity és una proposta radical. O sigui, radicalment intrascendent. És una pel·lícula que jo crec que. És absolutament submisa a tots els cànons, a tots els paràmetres de la ficció, diguéssim, comercial. Comentaves tu, Toni, l'assistenta. A mi l'assistenta m'agrada molt, perquè d'alguna manera. Sí, sí, ho sé, ets un gran defensor. Sí, sí, sí. El Manu una mica més defensor que tu, però tu déu-n'hi-do. Allà, allà, eh? Però l'assistenta, la gràcia és que subvertia aquests tòpics, els agafava, els subvertia una miqueta, feia servir una actriu com la Cindy Sweeney, que està hipersexualitzada, per girar una mica la truita, i aquí el que fa és completament el contrari, és a dir, fa una immersió a consciència, a més agafant Dakota Johnson, clarament, pensem tots en 50 sombres, agafa Josh Harnett, que va ser un sex symbol dels 2000, i ara segurament també molt premeditadament s'enfoca cap a un públic que als 2000 era adolescent i pensava en Josh Hartnett com a aquest sex symbol, I la Marta, aquesta escena gore inicial que comentava, és que la presentació de personatges a través d'aquesta escena o és brillant, jo no sé si és un gest brillant o és la pitjor presentació de personatges que he vist en molt de temps, però em va fer molta gràcia. Em va fer molta gràcia i després, bueno, o sigui, també, clar, veníem d'Anne Hathaway amb moltes pel·lícules aquest any.

L'he vist més que amb molts membres de la meva família, Anne Hathaway aquest any.

L'Odissea, en fi, la llista és llarga, eh?

Clar, l'Odissea, que pot agradar-te més o menys, però no diries que és una mala pel·lícula. Mother Mary, que com a menú és una pel·lícula d'autor, que té la seva gràcia, The End of Oak Street, que a mi m'agrada molt. I aquesta, que de fet és com una petita, és molt desconcertant aquesta pel·lícula, en aquesta filmografia brillant d'aquest any de l'any que ve.

Bueno, l'ha fet per completar la nòmina, clarament, és la que li faltava per arrodonir la xifra que ella buscava, segurament. Els oients deuen estar pensant que aquesta és la pitjor pel·lícula de la setmana, de les que podran anar a veure al cinema. Per altra banda, t'ho passaràs.

Molt bé. Molt bé.

Bueno, si us ho preneu així, també ho dic. Has de riure i anar pagant una entrada per passar-t'ho una estona així, amb aquest estil d'aprendre-t'ho gens seriosament.

Jo us diré que no és la pitjor. Hi ha una altra que encara enfonsa més el llistó. Has escoltat un fragment de La Finestra Indiscreta. Pots escoltar el programa sencer a l'app de Catalunya Ràdio i a la plataforma 3Cat.