Vi de cooperativa

La Denominació d'Origen Catalunya us ofereix el programa Tast Vertical.

Tast Vertical a Catalunya Ràdio amb en Parc Moliner.

Sobretot amb l'Albert Castellví, la Sole García Insual, l'Álex Torío i a les vies de sol, la Gisela Cot.

Avui, al TAS Vertical, al programa de vi i, per tant, de Cultura de Catalunya Ràdio, tenim ganes de parlar de cooperatives. Les cooperatives, de vegades, són temples arquitectònics que ens emocionen. Són una part del món del vi que ens agrada, perquè és com cooperar, com ajuntar forces per fer el millor producte. Les cooperatives encara tenen rèmores del passat i és culpa nostra això és a dir hi ha gent que es pensa que el vi de les cooperatives no pot guanyar premis i si els guanya que és el cas doncs de vegades dius ah com és que a les llistes no surten aquestes cooperatives avui tenim ganes de parlar d'aquest vi del vi de les cooperatives per què perquè és un vi que ens encanta.

Comanys, pel programa d'avui he pensat en buscar alguna música d'un grup que treballés de forma cooperativa. Això no és fàcil perquè sembla una tendència humana. El manar, el tenir un lideratge, l'assumir-lo, el voler-lo exercir per això moltes vegades passa que els grups comencen d'una manera però a poc a poc va sorgint algú que és com el líder sabem que això ha passat en mil casos. Per tant si volem buscar aquesta característica moltes vegades cal anar als primers discos i és el cas del disc mister tambourine men dels birds de l'any 65 on encara no hi havia el lideratge tan marcat de roger mcqueen i era un àlbum fresc amb música amb cançons pròpies cançons versions de bob dylan de bob dylan que escrivia cançons que ell no publicava també. I bàsicament un so molt de l'energia de la joventut i de la resposta americana a l'arribada de la música anglesa. També veureu notes dels Beatles aquí.

Ens va perfecta aquesta música per parlar de cooperatives, per saludar les persones que tenim ja avui aquí a l'estudi de Catalunya Ràdio. Tenim amb nosaltres la Clara Griera. Ella és responsable del celler i presidenta de la cooperativa L'Olivera. Què tal? Hola, benvinguda. A mi, amiga del programa, et convidem sempre que podem perquè ens encanta tot el que fas. I a mi m'encanta que ens convideu i repassem. Sempre que et trobem, per tot arreu, sempre hi ets tu, perquè, a més a més, l'Olivera és un projecte que és molt més que un projecte vinicolà.

Doncs sí, justament, és un projecte cooperatiu, que als inicis, en les primeres lleis de cooperatives, es va ja instaurar i erigir com un model cooperatiu transformador, amb un model cooperatiu de treball, de treball associat. I allà estem. És un projecte, com has dit tu, sense ànim de lucre. És un projecte social amb vocació de tornar a la societat aquests valors humans, més cooperatius, més col·lectius, més comunitaris. I, a més a més, fem vi i fem oli i intentem fer-ho bé. Ho feu, ho feu bé. Treballem perquè així sigui.

Si no, no us convidaríem. El nostre lema és. Els oients ens han de fer cas, els oients ens han de fer crèdit, només podem portar projectes bons. Doncs gràcies. Per tant, està molt bé que un projecte sigui solidari i retorni, però no us convidarem, us diem la veritat, si no féssiu coses bé.

Clar, nosaltres, sí, sí, clar, aquesta és la nostra lluita, o sigui, el model organitzatiu, la tasca social, la manera com ho fas, com t'organitzes, els teus objectius, els teus valors. Són la base, però és fonamental si vols vendre, si vols explicar, si vols transformar i que aquesta economia retorni el projecte, fer les coses ben fetes i som garants d'aquesta qualitat.

I tenim aquí també amb nosaltres la mònica parelló també és amiga sommelier directora comercial de la cooperativa vinícola de serral amb ella hem fet viatges amb cotxe hem tastat li hem enviat gent que anava que volia casar-se i volia anar a comprar el vi de la cooperativa hem espinjolat hem fet de tot hem fet de tot hem fet de tot vens de viatge ara perquè no pares de viatjar bueno una mica sí sí sí hem d'anar a vendre vins pel món vens vins pel món costa vinc vins pel món.

Home, no és tasca fàcil, però, bueno, ho intentem, ho fem i es va venent, es va venent. I cada vegada més lluny.

El Serral, que, a més a més, val tant la pena anar-lo a veure. I, a més a més, totes les cooperatives tenen una part que és molt bonica, que és la botiga. Que és com els museus. Quan vas a un museu, on et quedes? A la botiga. Perquè t'ho emportaries tot. T'ho emportaries tot. Testarem els vostres vins amb la Clara Dalmau, que és sommelier. També és amiga. També hem compartit viatges en cotxe. I avui et volem fer treballar, Clara. Tenim ganes de. Tot allò que fas amb les amigues. Escolta, Clara, què agafo? Clara, testem això, Clara. Això que et fem, doncs avui t'ho fem fer perquè els oients del TAS Vertical també puguin gaudir del teu. De la teva màgia i de la teva sapiència, no?

A l'hora de fer. Un gran plaer, aquí estaré per. Sí, realment és part de la meva trajectòria, del meu dia a dia, no? Que t'escriguin amics, amigues, que diguin, ai, avui tinc un sopar, havia pensat això, quin vi podria portar, i un plaer, doncs, fer-ho aquí en directe.

A veure, us passa molt això, que estàs a casa, són les onze de la nit, tu ja estàs en pijama, i t'envien una foto d'un vi. I jo, què? Què haig de fer? O la foto d'una carta d'un restaurant. Jo crec que això heu de començar pensant en un servei vint-i-quatre hores.

Sí, jo també ho crec. Somaliaria vint-i-quatre hores. Això és així, sí, sí, totalment.

Doncs escolta'm, ja que et tenim aquí, tenim els vins d'aquestes dues cooperatives. Avui volem parlar d'aquest fenomen que m'agrada molt perquè políticament és molt progressista, molt interessant. La cooperativa, no? Coneix, a més a més, coneix gent jove. Jo això ho he vist a les vostres cooperatives. Els joves, els més vells. I aquesta barreja, aquest copatge, és molt interessant, no? Al Serral, per exemple, els que porten els números són els joves, no?

Els del marketing. Sí, sí. I, a més, ara, a Viata, seran els que prendran el relleu a la gerència i hi haurà al davant dos nois joves. Que seran els responsables de la cooperativa. O sigui que, sí, sí, ple suport a les noves generacions que van pujant.

Sense oblidar les generacions més, les vinyes velles, eh? Ah, això sí, això també. Va, què heu portat i com ho fem? Clara, tu manes avui. Com t'estem? Doncs, mira,

jo també volia fer un apunt, que és que estic molt contenta d'aquests dos projectes d'avui, perquè trobo que dintre del món cooperatiu, que tot i que parlem de dues unions, de la unió fa la força, en el fons, d'aquesta sensació-sentiment, sí que són dos perfils de cooperativa completament diferents. Tenim, per una banda, la cooperativa, en aquest cas, de Serral, que marca una mica la història del pagès, d'aquest viticultor que va sobreviure, no el viticultor, perdó, va sobreviure, que va fer sobreviure aquelles vinyes en un moment de la filoxera i que es van unir per fer força, per fer un front comú. I que, per tant, una cooperativa superhistòrica i, per l'altra banda, una cooperativa amb un projecte molt més novador, com a perfil, diríem, de projecte. Però que també reivindica aquesta part de vinya perduda, aquesta part de viticultura, com és en aquest cas un dels projectes que ens han portat avui, que és la Raona, que formaria part,

no?, una mica d'aquestes noves. Sí, sí, sí, clar, són dos, com ho has dit molt bé, no?, són dos models cooperatius tots dos, però molt diferents, no?, per origen. La de Serral segurament neix en aquest mil vuit-cents llargs, que comencen a sorgir aquests projectes de sindicats de pagesos, que basen sobretot en aquesta col·laboració, aquesta necessitat de cooperació. I el nostre és un projecte cooperatiu, però amb la diferència que és cooperativa de treball, amb la qual cosa els valors o segurament l'inquietud inicial va ser més aquesta unió de la força de treball per dur a terme un projecte social. Amb aquests valors de l'economia social i solidària. Però els dos són models cooperatius. De fet, jo buscava informació. Hi ha més de 42.000 persones a Catalunya treballant en sectors cooperatius. Tens des de la labor al cotxe o el caixer d'enginyers, que són cooperatius, són models cooperatius, fins a Bacus, que tens com el món cooperatiu és molt ampli, molt divers. Vull dir que sí, avui som dos cooperatives, però molt diverses. En el món del vi, quan es parla de cooperatives,

sempre pensen en això, les cooperatives, això, centenàries, que van néixer a començaments de segle, i és allò, la cooperativa, però no. Vull dir, aquí tenim un exemple que hi ha altres tipus de cooperatives més joves i que també.

I vosaltres sou l'exemple de que no tenen les cooperatives agràries, perquè també hi ha hagut una època, com deia l'Empar, on el sector cooperatiu agrari, sobretot de poble petit, rural, ha tingut com un menys teniment o ha tingut com una desvalorització.

En canvi, és de cooperativa. És un menys teniment. Exacte. Per sort està canviant està canviant en la manera de fer però està canviant també Clara tu que tractes en públic final està canviant en l'imaginari o encara no prou jo crec que a poc a poc crec

que encara hi queda molta feina sí que és veritat que jo fa. 12-13 anys que tasto vins, especialment en el cas de la Deo Catalunya, i que faig els tastos una mica de promoció i que, per tant, al final estàs molt al dia a dia de què pensa la gent i, per sort, en aquests 10-15 anys les coses van canviant molt. De fet, hi ha gent que ja va buscant quin vi de cooperativa podria tastar que fos una mica diferent, buscant també alhora perfils, tipologies de cellers, també una mica diferents de, que no sigui la. Una gran casa o un celler petit, un model cooperatiu. I avui, doncs, que ens han portat dos grups de vins, diríem, per una banda tenim això que parlava de la Raona i per l'altra el vinya d'en Greg, que han portat el Rosat, jo optaria per arrencar amb el blanc de l'Olivera, si us sembla bé. Tu manes. Que sí. Aquí, ara ficaré la pota si dic les coses que no són, però.

No, no t'oblidis. Sí, exacte,

i el que no sigui no serà. Si fiques la pota no passarà res. I ja està.

Em corregiran i a rai. Doncs en aquest cas és la raona blanca. Si voleu el començo a obrir i el passem, etcètera. Sí, sí, sí. És un vi blanc elaborat de xarel·lo i xardonnay amb un petit pas fermentat amb barriques de raura francès, un lleopàs posterior sobre l'ies, diríem, d'envelliment una mica amb l'ies,

amb ares, o no és en aquesta anyada? No, no, ja ho dius bé, però el xardoner és l'únic que ha passat per fusta en aquesta anyada vint-i-quatre, i en el cas de la xarel·la aquest anyada va ser la primera que la vaig fermentar amb anfora de grès. Per tant, és un copatge interessant de dues elaboracions, dues varietats, com dos mons que s'uneixen per fer aquest via raona. Ara molta gent està optant per això. És molt interessant perquè els materials donen molta riquesa, sobretot amb les boques, amb la conservació dels aromes. I a mi m'agrada molt experimentar. De fet, a l'Olivera ens agrada molt experimentar en general. I sí, jo crec que sí que és veritat que és una tendència. I és una tendència que penso que és positiva perquè ens està donant moltes més games a l'hora d'elaborar i més riquesa.

Clar, quan testeu dels dos mons, jo sempre penso que tindria la temptació de fer llavors monovarietals, és a dir, de fer ampolles diferents, però són tan diferents. Jo també faria molts monovarietals. El problema és tant que. Microvinificacions.

Jo faria tot. Nosaltres, de fet, el celler elaborem d'aquesta manera, amb microvinificacions, experimentant varietat per varietat, no? La Xarel·lo amb àmfora, el Chardonnay amb barrica. I el que ens encantaria és poder ensenyar tot el que fem. El que passa és que comercialment, l'únic que deus saber és que és inviable. Per tant, els que estem al celler ens encanta fer això,

però jo entenc que comercialment no és possible. Va, doncs ja està en aquests moments la Clara tastant, ensumant. Primer només ensumant, de moment. Vinga. Què ens dius?

Doncs és un vi molt expressiu. La veritat és que té molt aroma, és un vi molt aromàtic. Les aromes que a priori em desperten, potser és més d'una fruita com de pinyol, diríem, potser de pinyol, ara de temporada, potser de pressec blanc, i que ara també comença, és que trobo que és un vi molt de temporada, ara que arrenca ara bé,

sí, sí, sí, molt aromàtic, molt aromàtic,

i si vas remenant una mica, o et deixes així una mica més de temps a la copa, van sortint com notes més d'aquesta part de. D'herbes mediterrànies o també fonoll una mica d'herbes així més de camp i ja es desprèn que és un vi amb cos és a dir només amb aroma ja notes que serà un vi amb un. Bona presència en boca.

Sí, de fet, clar, el chardonnay té aquesta gran virtut, no? Que és una varietat que tot i ser urània ens dona uns binassos impressionants. Ens dona molt volum, ens dona molta presència. Molt volum en boca, vols dir? Molt volum en boca. Sí, sí, sí. Et deixa la boca molt voluminosa, com si tingués sucre i no té sucre, no? És aquesta sensació envolvent, no?, quasi avallotada de boca. I, a més a més, té aquesta intensitat amb nas, no?, que. Que molt bé comentaves. Aquest vi és un projecte molt bonic que fem d'agricultura periurbana amb l'Ajuntament de Sabadell. Des del 2011 que estem col·laborant amb l'Ajuntament de Sabadell. Des de Can Calopa, com sabeu, portem les vinyes de Barcelona. I des de Sabadell ens van demanar que gestionéssim una finca del Parc Agrari de Sabadell de dues hectàrees. I nosaltres, que ens va a la marxa, doncs ens hi vam anar. Dues hectàrees de xardonè. En aquestes dues hectàrees hi ha xardonè, hi ha xarel·lo, hi ha garnatxa. I de quins anys? Això està plantat el 2008. Home, doncs ja. Hem hagut de fer alguna replantació, però amb plantes concretes. I sí que l'Ajuntament de Sabadell ens ha posat una mica de rec de suport el 2024-2023, si no m'equivoco, i ens ha avallat la finca, perquè, al ser una finca periurbana, la veritat és que la pressió és molt gran. Però la col·laboració. Senglars i humans. Exacte, senglars de tots tipus. I la pressió és molt gran. I la tasca és bonica perquè ens acompanyen d'una manera molt bonica a l'Ajuntament. De fet, ahir vam presentar aquest vi a Sabadell, al Museu d'Història de Sabadell, i ens acompanyava la vostra tocaia, la Ruth Troiano. Ens va guiar tot l'esdeveniment d'una manera excel·lent. I vam presentar aquesta nova imatge que, com veieu, l'etiqueta és diferent de la que era fins ara, amb una muntanya emblemàtica pels ballesans. Jo, que soc ballesana d'Arrel, doncs li tinc aquesta emoció, que és la mola, és aquest canvi d'imatge. Què és Arraona? Arraona és el nom d'un primer enclavament romà. Que l'any mil es va erigir al voltant d'aquesta zona ballazana i des d'allà van anar apareixent una amb una altra esglasieta i alguna altra finca, el que avui podríem denominar com a Sabadell. És a dir, Arraona és el primer topònim que es relaciona amb la ciutat de Sabadell. Molt ben trobat aquest nom,

molt emblemàtic i molt bé per l'Ajuntament, per dir aquestes vinyes que tenim aquí, fem-ne un projecte bonic.

Com amb altres cultius ho ha fet també, per tant és de rebut també agrair la tasca i aquesta política, per mi, dirigida a incentivar

l'activitat agrícola al voltant de les ciutats, que és imprescindible. Crítica és el nostre deure i elogiar quan cal també. Quan cal també, és clar que sí. Quin és el preu d'aquest

vi el preu crec que se'n va menys de vint menys de vint euros i més de deu si no m'equivoco costem sobre dotze o

tretze euros va clara amb què.

Doncs a mi m'encanta fer maridatges. Va, va, va. Per qui em conegui una mica.

Atreveix-te, el que vulguis. Tots sabem que.

Soc molt clàssica perquè també he de dir que a mi els contrastos no m'agraden.

Els maridatges de contrast no t'agraden. Explica això. Llavors. És a dir, hi ha sommaries que feu maridatges d'afinitat i n'hi ha que els feu de contrast. De contrast vol dir dues coses que no es casarien. Però a tu no t'agrada.

Jo soc molt clàssica amb paladar i tot i que ho puc acceptar, o sigui, jo accepto i sé quan un contrast afina o no, però no és el meu paladar, realment. Perquè sigui dit que un maridatge, en el fons, el que vols és que ningú guanyi, que, per tant, tot t'ajudi a millorar una experiència concreta i. I per molt que la millori, molt bé, però també hi juga aquest punt personal de gustos, de sabors, de com som cadascú. I jo soc més d'afinitats.

Doncs va, el que vulguis tu. Doncs mira, en aquest cas, és que volia fer un apunt d'en Boca, perquè trobo que està molt ben trobat. És un vi fresc. Amb boca, però aquí, a la part de les genives, se't desperta aquesta precisa acidesa, que el que et fa és que et convida a tornar a beure. Per tant, és un vi que, tot i que té volum amb boca,

enganya una mica, és d'aquests vins que t'anima a salivar a tope i t'anima a continuar la copa. I que, per tant, en aquesta època també és ideal. O sigui, copa sola, no?

Diries també copa sola, vespre, quedem, xerrem I ja està.

Però si em truca un amic i em diu. Escolta. Tinc per sopar un pollastre al forn, per exemple, doncs per mi seria una bona opció. També ho seria si. Pollastre en forn ha de ser. A mi sempre m'agrada el puntet perquè a pollastre fort cadascú cadascasa és un món doncs hauria de ser així sense grans espècies també però també hi lligaria bé si parléssim

d'un arròs

cremós. Perquè aquesta cremositat i l'acidesa que té en boca ens ajudaria també a netejar-ho.

Per exemple, dic dos exemples així, un mes de vespre i un mes de dia, perquè sigui l'idea. Ahir, a un restaurant que vam convidar a fer el maridatge en aquesta presentació, ens va fer una gilda

amb corbana de pomà molt elaborat i va ser molt

interessant per tenir aquest punt,

despertar aquesta salinitat, aquestes acideses, aquest volum. I la veritat és que va quedar molt xulo, per afegir.

Oh, I can't stay I have to let you go And right away I do what you do I can't stay out.

Estàvem tastant la Raona, aquest projecte de l'Olivera, la cooperativa de l'Olivera. Ens estava explicant la nostra convidada d'avui, la Clara. La Clara. Sí, la Clara.

La Clara Griera, que és un projecte,

una vinya de Chardonnay. L'Ajuntament de Sabadell els ha fet aquesta proposta, han hagut de tancar perquè la pressió és gran i ara anem a la cooperativa de serral tenim ara un color a la copa com el podem definir clar aquest

color home jo per mi un claríssim color maduixa clar és fantàstic a més a més està com un color molt viu ara mateix i jo soc una ferma defensora dels rosats que és el cas que tenim en copa. Són molt difícils d'elaborar i va haver que ho anem reivindicant recordant ja es va dient però va haver que hi seguim fent força en aquest cas doncs és un trepat cent per cent per tant també identitari del territori que l'ha vist néixer i aquest color rosa tan claret en el fons de llàgrima una caiguda molt lleugera és un bif que aparentment. Serà refrescant també en boca. Què més? Anem a olorar-lo o m'espero? Va, anem al nas. Jo soc molt ràpida, eh?

Ja veieu, eh? Vaig a per feina. Ves, ves, al nas. És una meravella.

Sí. Oh, sí.

En aquest cas, respecte a l'altre vi que hem tastat, no és tantíssim expressiu. La Raona tenia molta més expressió. En aquest cas, és. Un aroma una mica més subtil, però molt gulosa, ja recorda de seguida, per mi, gairebé aquestes, la xutxa de maduixa, la gominola de maduixa, aquell palote, la de nata, exacte, aquest tipus de vins de nata de maduixa, en el fons, que seria com un danap, sense voler dir marques, aquest puntet de cremositat entre.

Doncs, escolta, tens tota la raó. I estem tastant aquest trepat de la Deo Conca de Barberà, la Cooperativa Serral, i hem tastat abans, de Deo Catalunya, aquest Arraona de l'Olivera. Dues Deos. Aquí tenim el trepat, que és la joia de la Corona, la joia de la Conca. Primer era per fer vins de poca importància, en un principi, i li heu sabut donar. Aquesta alegria, aquest prestigi. Sí, l'atrapat té,

pots mirar-t'ho com una virtut o durant molt temps.

pots mirar-t'ho com una virtut o durant molt temps. Va ser un defecte. Com un defecte pel fet que és una varietat molt productiva. Sí, i el ser molt productiu. Exacte, i que tenia poc color. Llavors, el tenir poc color. Originàriament no se'n feien vins negres perquè hi ha molta feina fer vins negres de trepat llavors doncs com que els rosats doncs no tenen aquesta premsa o no no es valoraven tant doncs per això possiblement doncs no no tenia tant nom però avui en dia en fem grans. Rosats i també vins negres de l'Atrapat però l'Atrapat és una varietat molt agradable perquè fa vins molt frescos té molt bona acidesa marida molt bé amb el nostre territori perquè és una mica com la nostra terra que té aquella marinada que arriba a la tarda i que refresca. I que ens dona aquesta acidesa que fa vins molt agradables i també es pot beure a copes molt fàcilment és un vi per tothom a més estem parlant d'un vi que fa onze i mig vull dir que una graduació molt correcta i que la fa molt fàcil de beure per tothom tant per la gent que està acostumada a beure més com pel que no tant ara la clara apuntava una cosa que és molt important i hi hem de tornar un dia d'aquests eh.

Passa com les cooperatives. Oh, deu ser dolentíssim, deu ser horrorós, això. Hi ha qui confon, o hi ha qui ha fet rosat, ha fet clarete, que és que ha barrejat dues varietats, blanc i negre, i clar. Però, actualment, els rosats estan. Tothom els valora és molt difícil fer-los i tenen grans defensors a Catalunya Jordi Basté n'és un Jordi Basté ha passat molt temps a la vida dient amb boca petita és que a mi m'agrada el rosat i ara ho pot dir amb la boca ben grossa perquè ara s'estan fent rosats extraordinaris com es fa el rosat Clara?

Tradicionalment és en base a raïm negre i el que li dona aquest color tan atractiu i tan diferent versus el negre és el temps que la pell del raïm negre està en contacte amb el most. Per fer un rosat com el d'avui, que és aquest color més maduixa clar, estarà. Poques hores en contacte segurament en canvi si volguéssim un rosat amb una mica més color més vermellós o més dels nostres tradicionals cireres estaria una mica més de temps sense arribar al que seria per un negre que estaria a partir de dies no per elaborar un bon negre que envelleixi segurament estaria en contacte molt més temps i en aquest cas. És qüestió d'hores no és el moment en què tot arriba al celler i si vols un color pell de ceba és ràpid ràpid treure la pell si s'escau i si vols un color així segurament estarem alguna horeta més sí sí sí i també depenent de la

varietat exacte clar jo puc parlar molt de l'atrepat que la coneixem molt bé i un dels avantatges que té l'atrepat és que té pocs tenins llavors el tenir pocs tenins. Doncs com si diguéssim no tenyeix tan ràpid i tampoc no provoca aquesta astringència que poden provocar doncs un excés de tenins i que amb un rosat no ens esperem normalment la gent quan tria un rosat és perquè busca un tipus de vi doncs més amable més agradable més refrescant i aquesta tenicitat doncs molesta i per això de l'altra part es fan rosats tan. Tan valorats i tan macos perquè no té aquesta tenicitat. I llavors, el fet de la maceració sí que és veritat, doncs que depenent de la maceració, de les hores que estan en maceració, tindrem més color i menys, però avui en dia, que estan tan de moda els pells de ceba, clar, els hem de macerar, però en el nostre cas, almenys a casa nostra, el que fem és macerar-los a més baixa temperatura. I llavors, a més, a baixa temperatura potser no fixes tant el color, però fixes tota la resta. Perquè si fem una massació molt curta. Quan dius baixa temperatura, què dius més o menys d'aquest. Així que aquí em pillaràs, però potser ho fan a cinc o sis graus.

Sí, en el nostre cas ho fem similar, amb una garnatxa cent per cent, i ho fem amb el raïm sortit de càmera, que el tenim amagat a quatre o cinc graus, una mica per la mateixa raó que diu ella, perquè t'interessa extreure color, però extreure altres coses, no ho fas massa ràpid. Jo coincideixo amb la Clara que elaborar rosats és molt complicat. És molt difícil. Nosaltres més fa quatre anys que hi estem i he

fet proves i proves i tinc de cada elaboració tres, quatre dipòsits perquè realment no és gens fàcil fer un rosat. A nosaltres fa molts anys que en fem i per

això una miqueta sabem. Ja tenim l'experiència. I ja passa que abans els rosats d'aquest país, els que deien de estilo clásico español, quan vas a vendre a fora, Et cataloguen així. Clar, eren amb el color més pujat. Ens agradaven els rosets

més vermells. Sí. I llavors les maceracions podien ser més llargues. I llavors extraies tot. Extraies molt nas, extraies molta boca i extraies molt color. Clar, quan ens han passat per sobre les tendències internacionals i hem de baixar color, amb una simple maceració no en tenim prou, perquè llavors fixes poc tot. Tens poc color, però tens poc nas i tens poca boca. Llavors, per aconseguir això, és maceracions a baixa temperatura. Llavors, són maceracions a cinc, sis graus, però durant molt més temps. Nosaltres, per exemple, l'estil clàssic el podem treure com a vino vell, però el de poc color no el podem treure fins al mes de març, una cosa així. Després l'has de deixar reposar més. Perquè es fixin els aromes, perquè es fixi més la boca, perquè són vins molt complicats de fer. Són fràgils. I són molt fràgils. Aquesta és la segona.

El color cau, el color canvia. Llavors tu pots pensar o elaborar pensant en un pell de ceba i et quedes amb un blanc de noirs.

A mi això m'ha passat. Sí, sí, sí.

I això se n'aprèn a base de pràctica, clar. És qüestió de provar i anar-li trobant una miqueta el truc, el raïm que tu tens a casa teva, no? I perquè, a més a més, aquesta ampolla haurà de sobreviure fins a finals d'any, perquè ja sabem que, a vegades, els rosats, a partir del mes d'octubre o així, cauen una mica. Perquè, clar, aquesta fruita que li busquem i que és tan agradable als rosats, doncs, final de temporada, i hem d'aconseguir fixar-la tant com puguem, tant temps com sigui possible. No, no, és un repte fer rosats. I amb què, Clara?

Molt fanàtica dels rosats per maridar, perquè trobo que són vins que, per la nostra gastronomia, com bé apuntava la Mònica, ens van molt bé, perquè són vins molt mediterranis, i, per tant, dieta mediterrània a tope, i fins i tot amb coses que, per mi, són, en general, tradicionalment, més difícils de maridar, com serien verdures, etcètera, doncs, per mi, una grellada de verdures amb aquest rosat hi aniria. Perfecte. Molt bé. Així amb un toc aquest de romès, que sempre hi lliga, per exemple.

Estem dient sempre que són vins per fer copa sola, si volem. Jo ara estava fent senyals a la Gisela, perquè pensava que quan ensomés aquesta fruita de gominola li agradaria molt, perquè la Gisela és la nostra tècnica de so i és jove. I pensava que li agradaria molt, però no vol, no vol venir. Diu que no vol venir. Doncs va, posa'm música, porres.

Oh, what will you give me? Save the sad bells of memory. Their hope for the future say the brown bells of mccann.

Ara estàvem parlant amb les nostres dues convidades, la Clara, també amb la Clara Dalmau Somalia i la Mònica, i la Mònica ens deia que havia vingut d'un viatge a Singapur, heu d'anar a vendre, i t'hem preguntat pel Geldag i ens has dit una cosa que no sabíem, que no sabíem.

Això no m'ho facis dir ara aquí en antena ens

has dit que a aquesta dona no se li pot dir res que les dones no tenim jet lag que només són els homes m'has dit sí sí a mi et sospitava

això sí oi potser t'ha passat fins i tot alguna

vegada sí que arribes d'un viatge molt. Sí, amb molta diferència horària, però quan arribes a casa i ja tothom t'està esperant i tot, pum, cau de les mans perquè ja hi és ella. No, no, bueno, però ho portem bé, ho portem bé, i és veritat que no m'afecta gaire a mi.

Anar a vendre vi cada cop més a la gent dels Estats Units demana la presència de la persona que el fa, eh?

Cada vegada més, cada vegada més, perquè cada vegada la gent en sap més i volen saber particularitats tècniques i quan els explica algú del celler que ho ha fet o que està al costat del qui fa, doncs ho agraeixen molt. I és la millor eina de venda. Jo miro cap a la meva banda, però la millor manera de vendre és explicar-lo tu directament i explicar com es fa, d'on te surt, l'esforç que hi ha. I llavors, bueno, tot s'entén millor.

Clar, jo crec que al final l'elaborador és el que dona aquest punt diferencial, també, no? O sigui, en els vins hi ha tantes marques enregistrades, comercials, al carrer, que el que fa el punt de diferència és el terroir, és el celler, és el relat, però també és l'elaboració, perquè no estem fabricant. Es tracta d'un producte alimentari on hi ha molta elaboració artesana, hi ha molt de terroir, hi ha molta identitat, no? De la terra i per tant aquesta interpretació que es fa l'acaben fent també o en part els elaboradors no els anòlegs per tant sí que és veritat que nosaltres també ens trobem a les fires no que volen que l'elaborador hi sigui

present no sí sí sí jo sempre dic que una ampolleta soleta pel món costa molt de vendre que has d'acompanyar-la tu i l'has d'explicar i has de fer que la valorin i que. La tastin al teu costat i poder a vegades explicar matisos que el primer cop d'ull ells no han vist i si tu els hi expliques doncs hi entren.

Clar, i en aquest cas la feina dels sommeliers és molt bàsica per arribar a qui va a una botiga i diu, però és que jo no hi entenc de vins. Totalment. Què hem de fer? Jo crec que ara mateix.

Perfecte, deixar-se aconsellar sempre pel representant, representant de la botiga. Sí que jo, que soc d'aquí, doncs a l'hora de triar, doncs trigo vins d'aquí. Si me'n vaig de viatge, trigo vins de viatge, no? Clar, clar. I, per tant, això és la primera premissa que crec que quan entres a una botiga s'ha de tenir en compte, també, perquè maridaràs segurament amb productes més d'aquí, que, per tant, acabes fent tot el. El que estàvem dient, el mateix que no comprem

vins d'una cooperativa perquè és social, no comprem vins d'aquí perquè són d'aquí, és que són boníssims. Correcte. Clar. Sí, totalment.

I també que, com a defensora també de les denominacions d'origen, en aquest cas, hi ha una campanya que em sembla que deia a cada. Tens molt a prop una DO, no? Vull dir que al final també pots tenir molt de camp on córrer, conèixer molts vins. A Catalunya tenim una gran sort a nivell de DOs i de viticultura.

Hem d'estudiar més, hem d'estudiar una mica més que els de la Ribera del Duero.

Això sí, no ho posem fàcil, no ho posem gens fàcil. Però no cal ni estudiar, només que et deixis portar pel que tens al voltant

és meravellós. Sí. La curiositat que tenim per altres coses, no? Quan anem a comprar un llibre, i d'on té aquest autor? I a veure si hi haurà algú de la seva generació que també m'agradarà. A qui llegia ell? Tot això, no? És bonic quan anem a comprar vi. I la gràcia del món del vi,

jo crec, afegida, és que és un món que enganxa una mica. I llavors, de seguida, clar, si no hi entens, o bé, és que no t'agrada, però a la mínima que et comença a agradar el sector, ja tens una curiositat innata. Segurament passa el mateix amb la lectura, com ve apuntada.

Com que és un món difícil, és més difícil que el d'altres begudes. Costa més. Costa més d'entendre. És més llarg. Hi ha altres begudes que s'acaben de seguida. Ja està, et saps les marques, com ho fan, i puf, ja està, no? Aquí hi ha molta història a darrere. Però això, tots portem una mica un col·leccionista dins. Sí. Tots portem un recol·lector.

I a més a més, jo penso que el tema de les denominacions d'Orient, en tens una de molt a prop. Clar, és que la cultura està molt a prop, al final el vi és cultura. Abans parlaves en part de les catedrals del vi, que sobretot estan lligades a aquests projectes cooperatius, històrics, però també hi ha tot el tema de l'estudi i la investigació en varietats. Hi ha tot el que és la identitat amb el paisatge, amb els noms d'aquests vins, que sovint. Aboquen noms de finques, noms de padrins, padrines, de pagesos que han estat a la finca. I a mi m'agrada molt el sector cooperatiu perquè, precisament, un dels set principis cooperatius és aquesta identitat, aquest arrelament al territori. Per tant, cooperatives, denominacions d'origen, tot al final rau al mateix espai, al mateix lloc. Aquest punt identitari, aquest punt localista, aquest punt cultural d'enclavament humà, també. Cultura entesa com a paisatge, com a persones, com a col·lectius. Per tant, crec que tot lliga molt. I abans que dèiem del tema de la qualitat, jo volia ressaltar també un fet important. Ahir buscava cooperatives del món del vi, dèiem abans dels premis. Clar, en els últims binaris, el 2025, els Premis Binari, que és un dels premis que se celebren a Catalunya bastant, prestigiosos en el sector del vi 19 dels premis van anar a parar en mans de cellers cooperatius

per tant no és poc important mati matkin va donar va donar un premi ara no recordaré quin celler quina cooperativa era tu te'n recordes clara és a dir un de marroig marroig diria que sí sí i tot i així d'alguna manera dius ostres marroig ha guanyat com a millor projecte. I no en parles tant com el millor vi blanc d'un altre lloc, no? És a dir, som nosaltres de vegades.

Absolutament. Jo crec que els que estem treballant i involucrats en el sector cooperatiu, nosaltres, per exemple, estem a la Junta de la Federació Catalana de Cooperatives de Treball, hem de ser ambaixadors del fet cooperatiu,

de la tradició catalana,

d'associacionisme, de comunalitats, al final diguin-hi com vulguin i que sigui per un tema de consum, no? Les primeres cooperatives de consum havien arribat a tenir 1.500 socis, fins a cooperatives de treball o cooperatives agràries. El fet cooperatiu, el fet col·lectiu solidari, jo crec que com a societat és urgent, necessari i imprescindible. Per tant, que un celler s'organitzi en un territori. Ara, també, l'altre dia vaig escoltar un testimoni d'una de les persones que està al capdavant de la cooperativa de Falset, amb un projecte que es diu Viniclop, que és un projecte cooperatiu a tot el Priorat, que engloba més de deu cooperatives agràries en el territori, i que el que fa és, justament, això, encomanar recursos. Abans eren màquines més simples, ara potser estem parlant de comunicació, tecnologia i agrobotigues o el que sigui, però que al final el que fem és ajudar-nos a unir-nos per anar més lluny, per exportar. Per exemple, llegia també. Capzanes, Agrícola de Sant Josep, Agot, són cooperatives. Castell d'Hort, a Castell d'Hort també és una cooperativa, al final, no? Ostres, són empreses que estan exportant una barbaritat, per tant, o Serral, no? Nosaltres, perquè són més petites A més,

amb edificis preciosos de visitar, però preciosos, preciosos, no? El de Serral té una història bonica, no?

Sí, sí, el nostre Salle, el que diem la nau vella, és obra d'en Pere Domènech i Roura, que era el fill de Pere Domènech i Montaner, Sí, va ser edificada, es va acabar l'edificació el 1914 i té tota una història al darrere molt maca, a part que és un edifici molt maco, que us ho convido tots a que el vingueu a veure. El tenim perfectament conservat i l'ensenyem a tothom que vingui. I la veritat és que, ara m'he perdut el fil, però que sí.

No ho sé, ara m'he perdut. És un edifici d'un arquitecte cèlebre, els Catedrals del Vi. Sí, sí, sí. Sí, sí, s'ho va inventar Àngel Guimarà. Sí, sí, sí. I tenia raó, són edificis. És a dir, aquesta arquitectura rural, aquesta arquitectura magnificent rural. La nostra nauvella, té una història, perquè, clar, jo, a vegades,

quan em pregunten l'storytelling, he dit, jo, storytelling, jo tinc moltes històries per explicar. Però, per exemple, una cosa curiosa del Celler de Serral és que, originàriament, en el projecte, havia de ser una mica més, perquè està a cavall entre el modernisme i el noucentisme, i havia de tenir més decoració, havia de tenir alguns acabats una miqueta més treballats. Però, com que va esclatar la Primera Guerra Mundial, els pagesos de Serral havien fet un crèdit al Banc de Roma perquè els hi deixés diners per fer l'edificació. Perquè, clar, aquella època, és el que diem, això és després de la Filuxera, estaven tots arruïnats i l'únic que tenien eren les seves escriptures. I se'n van anar al Banc de Roma, que era l'únic banc que hi havia a Tarragona, a buscar un crèdit. Però llavors, quan va esclatar la Segona Guerra Mundial, el Banc de Roma va marxar. I es van quedar sense crèdit. I llavors van haver d'aixecar-ho entre tots els pagesos, entre tota la gent, se'l van fer entre ells. I llavors fins i tot es van fer ells manualment els maons per poder aixecar la nau i estar construïda amb ajuda dels paletes, però també hi anaven tots a col·laborar, a fer maons, a ajudar. I llavors per això els materials són més humils i no es van poder fer revestiments o no es van poder fer acabats amb forjats o amb ceràmica com es feia. Als edificis modernistes, que tenien uns acabats millors, i és per aquesta raó, no? Vull dir que té coses amagades molt interessants que, sí, sí, que estan molt bé de saber i d'explicar, sí, sí, perquè així veus tot l'esforç que hi ha darrere.

És un celler que pots fer-hi concerts, sopars populars, està molt obert a la ciutadania, això és molt bonic.

Sí, sí, i organitzem moltes coses i el deixem molt, vull dir que qui necessiti fer un acte o alguna cosa, no tenim cap problema amb obrir les portes. I d'això, que disfrutin del nostre celler. Va, Clara, fes-nos un tast allà. Va, Clara.

Vinga, jo la primera, eh? Quan ho fem? Quan ho fem?

Sí, sí. M'agrada. Veniu sommeliers aquí al programa, cadascú amb el seu tarannà, cadascú amb la seva manera particular, totes sumen, de. Divulgar el vi i tu ets una dona que sempre ho dius soc molt defensora de les denominacions d'origen i et volia preguntar per què o sigui què aporta una denominació d'origen a jo avui quan vaig a

comprar una ampolla en el fons per mi és la garantia que aquest vi està elaborat amb unes condicions mínimes òptimes i sobretot ve de l'origen que correspon per mi el punt de l'origen és important. Però també t'assegures unes qualitats organolèptiques perfectes. Volem saber d'on vénen les coses, no?

On s'ha imprès aquest llibre i aquest tomàquet

on s'ha cultivat, no? I això és molt important. Perquè parla també del vi, però com bé apuntava la Clara, en el fons és la història nostra, és la cultura, però és història de com som a Catalunya o com som nosaltres o com és. O com ha estat un paisatge que ara ja és un altre i ha canviat, per què, quins motius, què ha passat. És passat, present i futur, totalment, per mi. Les cooperatives han

de tenir un vi més pujat de preu? Sí, i per què no? Clar que sí.

Jo crec que a qualsevol celler li agrada a vegades mostrar l'excel·lència, no? Sí, exacte. Sí, perquè fas una varietat,

el que deies tu de les monovarietals, no?, abans, o de les microvinificacions. Tots jugueu tots teniu coses amagades sempre quan ens venim a veure i quan veus alguna cosa així és que dius ostres això ho haig d'ensenyar això està molt bé ostres aquest raïm quina passada quina finca que tinc aquí t'agrada doncs a vegades això el que diem vins top o vins que estan una mica pujats de preu perquè realment la seva elaboració o perquè la quantitat que en tens o pel que sigui doncs fa que aquest preu sigui més alt sí sí jo penso que les cooperatives i els cellers i aquí poso tot el. Tracto igual perquè al final que sigui de gestió cooperativa no treu que al final la manera d'elaborar i la manera de treballar sigui com qualsevol altre celler sí sí sí avui amb l'excusa de parlar de cooperatives que és una excusa per parlar de vi una excusa per convidar amigues. Hem estat parlant amb la Clara Dalmau, que és sommelier, amb la Mònica Parelló, que és sommelier i directora comercial de la cooperativa Vinícola de Serral, i amb la Clara Griera, responsable del celler i presidenta de la cooperativa L'Olivera. I ara ens parlàveu de cultura, de recuperar noms, i a mi sempre m'agrada molt, quan veig que viatgeu pel món, pensar que aquestes ampolles, totes elles, porten un nom amb una llengua. Molt desconeguda potser pels senyors de Singapur, però que hauran de pronunciar.

Em diverteix molt pensar que hi haurà un senyor a Singapur que intentarà dir Aragona i hi ha un senyor a Massachusetts que intentarà dir Grec. Aquest és més fàcil. D'on ve aquest nom? L'Aragona o el Grec? El Grec. El Grec és unes parcel·les que hi ha, és una zona que hi ha les vinyes d'una zona de Serral. Sí, sí. La vinya d'en Grec. És el nom d'una vinya. Sí, sí, sí. I aquest viver d'allà i allò que dèiem abans, que a vegades quan fens vinyes maques, que se'n fan bons vins, ens agrada que els vins portin els noms d'aquestes vinyes. Està bé, això és bonic, no, Clara? T'explica molt del que hi pots trobar a dintre, no? Realment, segur que, segur no, això serà part del que tastaràs, del que serà i del que podràs gaudir. I alhora és la personalitat el que fa únic i el que fa diferent als altres ens falta molt per aprendre a l'hora de tastar clara no mira no avui no trobes clar no això és veritat hi ha vegades que anem amb molta por el que s'ha de fer amb el vi és gaudir-ne disfrutar-lo si t'agrada més calent pren-te'l més calent si t'agrada més fred pren-te'l una mica més fred amb la calor de l'estiu és perfecte. Per mi, refrescar una mica més els vins, sí que és veritat que hi ha una temperatura

òptima per degustar-lo, per trobar-li totes les particularitats amb les que s'han esmarat els enòlegs viticultors per fer aquest vi, però si a tu, personalment, consideres que aquest vi necessita un grau menys o un grau més, això és fantàstic. Un dia et portaré l'Anna Garcia Melero. Però és un cas molt difícil. Sí? No el aconseguirem, Torsa. O sigui, saps Frozen? Doncs per ella és poc, el cava. Ella és anestèsia de papiles. L'anestèsia de papiles és així. Hi ha molta gent, és l'única. Amb els escumosos, especialment, és un. Però jo soc molt fan, també, dels escumosos, els caves. I, ostres, és que li perds tota la voluptuositat. Busques un gran reserva i després. Gairebé congelat dius home doncs això perquè ho hem fet però bueno és vàlid igual sí al final és vàlid perquè el que volem és que la gent naturalitzi no el consum dels vins jo també estic molt d'acord que ostres quan has de començar a donar lliçons de com s'ha de tastar ostres la gent per força no li agafa por al tast totalment i no hem de tenir por no hem parlat doncs avui de cooperatives amb dues cooperatives modèliques amb la clara griera amb la mònica parelló i amb la clara delmau que ha vingut avui. A fer-nos el favor de fer-nos de sommelier i ara ja la raptarem perquè vingui sempre, per fer-nos gaudir d'estan. Moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres.

Merci. La Denominació d'Origen Catalunya col·labora amb el programa Tast Vertical. Amb el suport de la Generalitat de Catalunya i el Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya 2023-2027, cofinançat pel Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural, el vi es consumeix en moderació. There ain't no place I'm going to.