Vins andalusos amb accent català

Tast vertical a Catalunya Ràdio, amb Empar Moliner.

I amb la Sole García Insua, que està aquí al costat. Què tal? La mar de bé. La mar de bé, ja està. Si no entrem en detalls, no? Si no entrem en detalls, molt bé. Amb el Víctor Villar a les vies de so, amb el Nil Villa també, i amb l'Àlex Torrió, que ens porta, com sempre, la música.

Hola companys, pel programa d'avui, la música que us proposo és un superclàssic, un grup que van ser molt influents, tot i ser molt breus, que van ser els Doors. El disc que he triat és el seu penúltim, que és Morrison Hotel, i és on manifesten de manera clara potser el que era el seu gran valor, que era la capacitat. De fer blues, però amb psicodèlia també, una psicodèlia molt controlada. I va ser al final de tot el seu penúltim, perquè poc després, Jim Morrison, després de gravar el següent, que és Ellie Woman, moriria a París.

I el pots anar a visitar al cementiri de Perlages, si ets fan de Morrison, com és el meu cas.

L'Alex Torío, que també està encostipat, tots estem encostipats, és aquest temps. Diria que és època, sí, és època. I avui els dos ens ajuden a il·lustrar una qüestió de temporalitat. Sí que també és època, parlant d'època,

però en aquest cas d'una cosa positiva.

És època del vi novell. Del vi novell, correcte. És el moment de tastar el primer vi de l'any. És el primer vi de l'any que el tenim aquí i el tenim amb la cooperativa del Mas Roig, també, que ens acompanya sempre. I amb el seu artífex diguem-ne, ets l'artífex d'una part d'una part important de la part del novell Rafael Pino de la cooperativa del Mas Roig, una cooperativa premiada celebrada estimada, què seria Catalunya sense les cooperatives?

Mare de Déu, sí. No? Bueno, sí, i no només del vi, eh? El món del vi. És a dir, què seria de Catalunya sense.

La Catalunya vaciada, tindríem, també. Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí. Estaria tots aquí a Barcelona demanant.

A més, Tallemes Roig és un celler modèlic en moltes coses. És un celler modern que sempre està bastant a l'avantguarda de moltes qüestions i és un dels artífexs de la recuperació d'aquesta tradició tan

catalana com és el vi novell. Els francesos ho fan i no tenen cap problema amb el bojolet i nosaltres estem recuperant la tradició del vi novell gràcies a vosaltres una mica i volem que ens ho expliquis tot això del vi novell.

Bé, i això va començar fa 16 anys ja i esta tradicionalitat ja està posada. I esperem que continuï durant molt de temps. El vino vell era. Sense parlar-ho, sense. Sense tenir anuncis ni noms, doncs era el vi que arribava primer a les bodegues i el que tothom estava esperant. Era el vi més celebrat de l'any. I poquet a poquet, doncs això va anar derivant, va anar canviant, igual que la castanyera va anar transformant-se en un ente diabòlic que ens asusta, doncs el vino vell se va anar transformant poquet a poquet amb els vins estos de crianza, de gran reserva, i se'n van anar avaluant més les coses molt, molt, molt velles, més que les molt, molt, molt joves, i vam acabar perdent una miqueta el nord, com estem ara una mica desorientats, no? I Natros, ara farà 16 anys ja, doncs arran d'una conversa amb un botiguer tremendo, que enguany va ser pregoner de la festa de. Toni Falgueres, sí. El Toni Falgueres, doncs arran d'una conversa amb ell molt intensa, i contaminats pel seu entusiasme doncs vam decidir recuperar aquesta tradició i posar-hi nom i cognoms i vam posar un ovell aquí ben gran a la botella i vam decidir vestir l'ampolla no amb uns vestits amb un carruatge lleuger sinó que li vam voler donar la mateixa pompa i circumstància que tindria qualsevol vi de criança o amb més pedigridis.

I ara tenim aquí un vi que cada any estem esperant a veure quina etiqueta tindrà. Us felicitem extraordinàriament per aquesta. I mira que ens agraden molt totes, eh? Però us felicitem perquè aquest tipus de lletra, que és preciós, a mi sempre m'agrada molt mirar. Tens d'explicar, eh? Pujarem una foto, no? Pujem una foto. Expliqueu, mira, fem una cosa. Expliquem-la mentre servim. És un vi que va amb tap de rosca, que què val. 8 euros de felicitat 8 euros perquè tots els amics que tinguin ganes de celebrar l'arribada del vi novell ho puguin fer un color una capa molt baixa estem parlant d'un vi moderníssim.

Sí, estem treballant amb això, amb la proximitat absoluta cap al raïm del que prové, intentar trobar aquesta connexió amb la vinya, perquè els vins de criança, els vins més elaborats, són vins que han evolucionat dins la botella o han evolucionat dins una barrica o en dipòsit, I intentem que evolucioni el mínim possible. Llavors volem que sigui el suc de fruita fermentat, justet, acabat de fermentar, perquè el puguem posar a la boca i sentir aquest raïm.

Dic una cosa. Us felicito. Felicitats. Moltes felicitats. De veritat. Felicitats. 8 euros. Vinovell. De veritat. Que bé.

A més hi ha una novetat important. Parlarem de l'etiqueta perquè hi ha un concurs darrere. Hi ha molta gent que ho intenta per aconseguir ser l'etiqueta de cada any del novell. Però és que en guany hi ha també novetats dins de l'ampolla. Perquè en guany no és el copatge més habitual del novell.

Sí, normalment utilitzàvem carinyena, garnatxa, inclús cirà, alguns anys, però enguany hem posat garnatxa 100%. Hem buscat també aquesta lleugeresa absoluta. I aquí venim d'uns anys que eren bastant càlids, bastant. Estan pesats, doncs hem buscat que sigues el màxim lleuger que poguéssim aconseguir amb aquesta carnatge. Que no us enganyi l'etiqueta, si mireu l'etiqueta veureu que posa 14 graus d'alcohol a la d'això, però quan el testeu, busqueu-los, a veure si els trobeu. No us sembla gens.

No us sembla, però és a dir, és un vi equilibradíssim, Això, aquesta capa baixa, molt ben fet. És a dir, no us quedeu sense això. No us quedeu sense això, oients del TAS vertical.

És una sèrie limitada, són poques ampolles, llavors l'heu de trobar en aquestes botigues més clàssiques, en aquestes botigues que no han deixat mai de creure de penjar la rama de pi a l'entrada per per anunciar que ha arribat aquesta nova temporada.

L'expliquem-ho, això de la rama de Pi, que d'aquí ve la paraula ramera, perquè eren les tavernes que penjaven la rama per avisar que hi havia vino vell i les dones s'esperaven a la porta per aconseguir clients.

I d'aquí venim, eh? Del temps dels romans, quan el vi que tenien se'ls feia malbé perquè no el conservaven prou bé. S'avinegrava, i quan arribava el primer vi, doncs era una festa ja directament, l'arribada d'aquest vi. I era una festa. I per anunciar-ho, com que no tenien Instagram ni escoltaven Catalunya Ràdio, doncs penjaven una branca de pi. Substituïen la branca que s'havia quedat color marró de l'any anterior. L'any passat, com la palma. I penjaven la rama verda. Explica'ns l'etiqueta,

si t'hi atreveixes. Així, per als que.

Evidentment, no es pot veure, però intentaré posar llum. A la foscor, la foscor que encara es porta. Si us recordeu un programa que es deia Sputnik. Sí, és un mite. Doncs aquella tipografia mig soviètica així com allargada. Sí, a mi m'agrada molt, m'encanta. Amb el fons vermell ataronjat, molt fort, i després hi ha un ou. Hi ha un ou que es trenca, està erosionant, està sortint lo pollat que marcarà la nova etapa, no? Havíem treballat sempre amb la matança del porc, havíem treballat amb conceptes de nou, de la festa, de cada any, i l'ou no se'ns havia acudit cap vegada i aquest senyor ens ha obert l'ou.

És una etiqueta que per dalt i per baix ve com trucalada, fent triangulets, per tant és molt visible, és molt visible que esta etiqueta hi posa vi novell amb aquest tipus de lletra extraordinari, que és veritat, us recordarà molt aquesta lletra soviètica, els calendaris de l'Amèrica Sánchez, aquest tipus de lletra neta. Una mica llargada, tan bonica. A mi és que em posa pell de gallina la lletra.

Aquest trencadís que té a dalt i baix de l'etiqueta té una mica de so. Si us hi fixeu, l'etiqueta, si la mireu amb el trencadís, és com un crec. Seria el crec que fa l'ou quan es trenca. És la part sonora de l'etiqueta, que també tenen parts sonores.

Com que parlem sempre d'etiquetes amb el Vinovell, ho fem perquè, com que feu concurs d'etiquetes, doncs és pertinent que si us fixeu en aquesta part tan important de la venda, doncs que en parlem, no?

Sí. I hem de citar el seu autor, també, perquè es tracta de l'Ivan Carnero, que és professor de Font Labrada, de disseny. A més a més, el dia de la presentació del vi ens va fer també la presentació d'un vídeo que havia preparat per explicar aquest concepte gràfic, aquesta identitat gràfica que ha pensat pel vi novell del Saia Masroig d'aquest any, i que ha guanyat. No és poca cosa, entre més de 700 propostes

és a dir que cada any les guanyadores a mi m'encanten i sempre quan veus el guanyador que t'explica d'on ve l'any passat em sembla que va venir amb el seu fill la seva parella, és molt bonica la festa. I vi novell. Amb què maridaria amb això? És a dir, ara imaginem que jo vull fer una festa aquest cap de setmana, va. Aquest vi fa festa, eh? Sí, fa festa. Va, vinga, fem alguna cosa, va. Fem una carn a la brasa, què fem?

Sortir de marida amb aquesta taula alta, amb tots els amics, celebrant que es retroben, després de molt temps, ostres, com estàs, no sé què, i porten la copa a la mà. Aquesta base ja de sortida. Després marida molt bé amb menjars lleugers, amb tot el que és la cuina del porc, evidentment, amb botits, amb formatges lleugers, i potser no maridaria tant amb carns a la brasa, amb menjats més pesants. D'acord. És un vi que és perfecte d'entrada, d'iniciació. Copa dreta. Copa dreta, va, va, va. I marida molt bé amb la gent que no li agrada el vi.

Basta pizza, pensava, també. Amb un sopar informal amb uns amics.

És ideal per una pizza, perquè té esta part fresca i àcida que acompanya molt bé tot el camí. I això, doncs, és un vi per la gent que no li agrada molt el vi, doncs és un bon. Un bon start. Però no penseu que els

que us agrada el vi us quedareu curts, eh? És a dir, és només un vi que si t'agrada el vi, tu passaràs bé amb aquest vi, eh?

Sí, imagina't, doncs, si no sé, un simil futbolístic, si no t'agrada el futbol, doncs, començar, per exemple, en un Celta a Real Sociedad pot ser, si era complicat, però en un Barça a Real Madrid,

potser sí que pots fer una mica d'això. Aquí has estat bé.

Aprofitem sempre la música que ens posa l'Àlex Torió per reomplir, tastar, reensumar I ara estava dient una cosa al nostre convidat, que és pertinent que ens diguis per tots els veïns.

Sí, siguem del costat de Reus, doncs, bueno, les caramels virgínies de maduixa de tota la vida. Sí, sí, sí. És com si anéssim dissolts

uns quants aquí dintre, en aquest vi. Sí, sí, sí.

No és dolç, però té aquesta pàtina al voltant de la boca que el fa superagradable.

Jo estic pensant que tinc un tast que haig de portar una cosa per fotre a la gent, perquè no endevinin. I penso que si els hi porto això. Sí, sí, sí.

Sí, perquè potser algú estarà també temptat de dir que és un bujolet, no? Sí, potser. I podràs dir, escolteu.

Ho seria. En realitat, tots aquests, el novello italià, el bujolet, el nouveau francès i el novell català, tots tenen el mateix origen, tots tenen aquesta mateixa història inicial d'un bit jove, molt jove, perquè és les cireres, les primeres cireres, les primeres maduixes, els primers préssecs, el més car de tots, perquè és el primer.

Parlàvem al principi de la temporalitat, parlem de temporalitat perquè el consum recomanat també del vino vell s'acaba, no?

Sí, és un vi que, per aquesta poca extracció de tenins que té, té una vida més limitada. Llavors, el consum ideal és amb lo brou de Nadal, fins a Pasqua, aproximadament, estarà perfecte. Després, és una mica loteria. A vegades que són espectacles, m'han dit, ostres, vaig obrir una botella que em va quedar de fa tres anys i està més bo que no passa res. Una l'has de deixar.

A veure què passa. A veure què passa. I ja està, ja està. L'embrassia. On podem comprar el vino vell?

Doncs en botigues especialitzades lo trobareu, això. En botigues clàssiques, botigues que encara creuen en aquesta. En aquesta tradició que l'encomanen, que fa dies que em pregunten quan ho tindré, quan ho tindré.

Molta gent de botiga, Somalia de Botiga, que és el nostre llibre, ja t'ho diuen, ara el tindrem.

I després, també, online, el podeu trobar a la nostra pàgina web, a sellemarroig.com.

Al celler també us podem venir a veure. I val molt la pena la visita. Esteu convidats, tots els oients de Catalunya. Què han de fer? De vegades, quan diuen ostres, són molts, eh?

Tots no pot ser. He fet una petita pausa en somriure.

No, perquè col·lapsaríem. Quina producció has dit que teniu?

De vino vell, ara estarem sobre 7.000 ampolles. Ui, no arriba. No, no, no. No arribarà per tots. No, podeu vindre sempre que vulgueu, fent visites, guiades. Què s'ha de fer? Has d'escriure. Has d'escriure visites arroba cellerbarraig.com o entrar a la nostra pàgina web, a través d'allí, fer una sol·licitud el dia que vulgueu vindre i escollir dintre les diferents històries que us podem oferir. Si heu vingut una vegada heu de tornar demanant que us fem una visita

diferent he de dir a més que és un moment meravellós perquè és una oportunitat també per tastar el primer oli de l'any i l'oli nou, l'oli del raig i aprofitar per fer aquesta doble

visita estem treballant el molí amb l'oli del raig tenim totes les vinyes les oliveres estan totes precioses carregades d'olives i després les vinyes estan canviant de color i a cada. A cada 100 metres hi ha un paisatge diferent. És molt bonic. És un moment preciós, sí.

Vi novell, 8 euros. Hi ha vegades que portem vins d'un altre preu i que també ens encanten. Hi ha un vi per cada dia, per cada moment, per cada amic. I aquest vi. No us el podeu perdre perquè per 8 euros teniu un moment de plaer meravellós, una copa extraordinària.

Quan parlem del plaer accessible, que t'ho és absolutament, per gaudir amb la família, amb els amics, per passar-s'ho bé.

Us felicitem molt, molt, molt, aquest any.

Merci. Estic molt content de poder-ho tornar a fer.

Com que cada cop costa més de tornar-ho a fer, i t'hem portat aquí, t'hem d'arrossegar cada any, aquesta vegada et torturarem una miqueta. Amb un qüestionari que et farà la soled. Ui, ui, ui.

Sense escupidora.

Crec que hem de reconsiderar aquest avís que donem sempre als convidats de la tortura, perquè al final no voldran venir, en pas.

No, però a mi em dic una cosa, són preguntes que aparentment s'han de contestar ràpid, però llavors tots obriu el cor.

Sí, i ens està donant moments molt emotius, segurament difícils d'aconseguir. El de la setmana passada, justament. Sí, justament, correcte, encara ho tenim tots una mica anava a dir a la retina, en aquest cas a l'oïda, no me'l recordo. Rafael, són una sèrie de preguntes que el nom fa la cosa, sense escopidera, no te les pensis gaire, arrenca. Jo crec que el Rafael avui ens donarà grans moments. Llavors, que sàpigues que són preguntes aparentment ràpides, potser no totes, algunes tenen una segona lectura i que amb la darrera pregunta és comuna a tots els convidats i les convidades que passen per aquí, perquè estem fent un recull d'aquestes respostes i quan te les faci entendràs per què. Arranquem. Prefereixes tastar cegues o saber que tastes? A cegues. Per què?

M'agrada sentir que no en sé gens, perquè això vol dir que he d'aprendre molt i d'esta manera estudiaré molt i cada vegada més, més, més, més, més. T'aplaudiria.

Rafael té una energia infinita. Quin vi s'assembla més a tu d'allò que voldries reconèixer?

Sóc un vi amb mil leches. Un gran copatge amb totes les varietats possibles, forànies i del país.

Has comprat mai una ampolla només per l'etiqueta? Sí. I et va funcionar? No.

Mira, que me'n recordo de l'etiqueta, però no me'n recordo del nom del vi. Era un rioja amb una etiqueta espectacular, que sembla feta amb uns negres i. Era com dels clàssics? No, era tot el contrari. Era com si fos un quadre del Bosco. Oh, amb personatges. Sí, era espectacular. I després a la copa vaig dir, ostres, ja sé per què venen aquesta gent.

Nova companya, nova companya. Quina paraula del Diccionari del Vi jubilaries avui mateix? Caldo. Que caldo és una de les més votades en diferència, diria, eh?

Crec que caldo. És un caldo, ja. I després també m'hi carregaria una que la utilitzo, però la utilitzo quan estic desesperat, que és Complexitat. Que aquesta és el comodín de les cates.

Diga'ns una varietat que mereixeria tenir més fama.

Doncs la carinyena. Tot i que comença a tenir. Quan vaig començar, teníem que amagar que posàvem carinyena als nostres vins. I és una mica com jo. Perquè la consideraven massa rústica, poder, o? Perquè venia de vins molt productius, amb poca serietat, diguem-li, bastant àcid.

Com tu, com tu, com tu. Bastant àcid, poca serietat I llavors. Però amb llarg recorregut.

Sí, i poquet a poquet, doncs, s'han començat a fer les coses bé amb aquesta varietat, se'n li han donat. Se li ha donat bastanta bona aprensa i a poc a poc està reconeixent-se. Al començament jo també anava una mica amagat perquè jo era desconegut totalment i poquet a poquet, doncs, m'agrada dir, soc Rafael.

Una persona jove entra en un bar amb 6 euros a la butxaca. Per què hauria de triar un vi i no una altra cosa?

Ostres, ara aquí, si el bar és un bar de vins, te diria que no hi ha alternativa. I si és un bar normal, jo primer miraria una miqueta el que tenen, i si ho tenen a sobre de la nevera i ho tenen a la llum del sol, doncs també potser hauria de fer una altra cosa.

Quina cosa del món del vi defensaves fa 10 anys i ara ja no?

Defensava la complexitat. Defensava la complexitat perquè. Has dit complexitat, eh? Sí, ho he tornat a posar. No ho pot evitar, no ho pot evitar. Però en aquest cas era O sigui, això que defensava abans, fa deu anys, que era un valor, en el temps m'he adonat que ja no és aquest valor. El valor en si seria la proximitat més que la complexitat. Per això he dit aquesta paraula, m'agradaria deixar-la com a segona, perquè el que hem de fer somillers, productors de vi, nòlegs, tot, és estar a prop del consumidor, cada vegada més a prop. I aquesta complexitat que es defensava fa un temps per a donar-te aires d'importància, doncs ara mateix jo penso que és un contrasentit i contracorrent.

Els allemes rot sou bastant disruptius, diria, eh? Us agrada innovar. Però digue'm una cosa que el vi català encara no s'hagi atrevit a fer. Com boigca.

Banyar-ho està fent. Veus? Tot està inventat. Sí, sí, sí.

I ara si arribem a aquesta pregunta final que conservem per intentar fer aquest mosaic que estem construint. Imagina't que pots deixar una ampolla, una sola, per a algú que l'obrirà d'aquí potser 100 anys, 100 anys o més. Quin ampolla triaries? I sobretot, quin missatge posaries a dins?

Tenint en compte que m'agrada la carinyena, li deixaria una botella de Mas Roig. I li diria que mire sobretot el passat. Jo treballo en un celler que té més de. Més de 100 anys d'història, i jo en porto gairebé 25, porto gairebé un 25% del temps que està passat aquí. Ara mateix estem en un moment una miqueta fotut, les bodegues, estem mirant cap al futur amb por, I a aquesta persona li diria, mira, mira d'on venim, mira qui soc, mira quina il·lusió, que ho vaig fer, vaig posar aquesta carta per tu, pensant en el futur, pensant en un futur que existiria. Llavors, mira cap al passat i torna a mirar una altra vegada cap endavant, perquè això et donarà força.

Moltes gràcies, Rafael Pino, per venir un cop més al TAS vertical, per portar-nos aquesta meravella i per les teves paraules.

Vull convidar-me dient que la castanyera, el novell i la castanyera ni un pas enrere.

És la samarreta que ens farem ara mateix. El novell i la castanyera ni un pas enrere.

TAS vertical a Catalunya Ràdio amb Empar Moliner.

El TAS Vertical és un programa sobre vi català, però els catalans que fan vi són per molts llocs del món. I avui tenim una catalana, una anòloga, que fa vi en una de les regions més interessants de la Terra, on s'hi fa vi. Ella és la Montse Molina, que és anòloga de Barbadillo. Què tal? Hola. Sempre que vens per aquí et volem entrevistar. Molt bé. La Montse Molina, que ha vingut també amb el Carles Mata, que és el delegat comercial de Barbadillo a Catalunya. I avui veniu, aprofitem que sou aquí per parlar d'aquest estil de vins que tan meravellós és i que tan desconegut és en realitat, no, Carles? Sí, i tant, i tant.

Aprofitem la coneixença que tenim amb tu. Vaig dir en part, tinc la Montse, crec que hem d'aprofitar que vingui i donem a conèixer tots aquests vins que potser són poc coneguts, Poder sí que hi ha una gama de vins de Barbadillo que fa molts anys que estan al mercat, que es coneixen més, però hi ha tota una altra gama, hi ha no només de vins, sinó manzanillas, evidentment, amontillados i tot això, aquest món que ens introduirà més la Montse, no? Però crec que és important que es coneguin.

Montse, sempre t'ho preguntem i t'ho tornarem a preguntar. Què fa una noia com tu en un lloc com aquest? Com va ser que vas decidir anar a fer d'anòloga a Barbadillo, a Jerez?

Bueno, va ser una mica l'atzar, no? Jo havia estudiat enologia, vaig fer primer farmàcia, després un màster en enologia.

Són molts els enòlegs que heu fet farmàcia primer. N'hi ha uns quants, eh?, de gent del vi que han fet farmàcia. Sí, sí, pot ser,

perquè al final és molt, bueno, tota la formació bàsica serveix molt per fer d'anòleg. I, bueno, doncs havia fet l'especialitat i estava treballant de farmacèutica, però buscava feina d'anòleg perquè m'agrada molt, bueno, la feina en si, no? I va sortir un anunci al diari i vaig escriure, perquè era difícil trobar feina en aquell temps, bueno, perquè fa quasi 30 anys d'això.

I llavors no hi havia tantes dones anòlogues. Ara és diferent, però abans vau picar molta pedra.

Sí, i no hi havia tants cellers i hi havia molts anòlegs que portaven més d'un celler. Llavors era difícil trobar feina i vaig estar per aquí buscant feina, també a Rioja, a Navarra, però no era tan fàcil. Llavors va sortir l'oportunitat d'anar a Barbadillo, a Cádiz, buscaven algú en principi per tres mesos. I t'hi vas quedar. I m'hi vaig quedar. I t'agradava aquest estil de vi? No, la veritat, bueno, la veritat. No vull dir que no he acabat la frase, vull dir que no el coneixia, que és l'habitual, no? Són vins perquè penses, bueno, en aquell moment Barbadillo ja tenia un vi blanc, que és el Castillo de Sant Diego, que és un dels vins més coneguts de fa temps, però que no arribava tant aquí a Catalunya, amb el qual jo no el coneixia gaire, i després tot el tema de manzanilles i amontillados i tot això era estrany, no? Perquè no és habitual trobar-t'ho, no? Ni inclús com a anòleg no el coneixia, no?

Clar, això és molt desconegut aquí, no? Si tu preguntes ara, escolta'm, digue'm la diferència entre una Montillado, entre una Malzanilla, quin és el que té velo flor, el que no, això no ho sabem.

És complicat, o sigui, jo porto poc temps a l'empresa i encara m'ho sé del tot, o sigui, sort que de tant en quant veig la Montse i m'ho recorda i m'ho reexplica, perquè no és fàcil, no? No és fàcil, però és un món que, com la Montse, jo no el coneixia ben bé molt poc. I un cop t'introdueixes, enganxa, enganxa molt. Què ens heu portat avui? Bé, hem portat, doncs, un vi tranquil de Palomino, que és Alba Valveïna, que la Montse, doncs, us explicarà una mica més bé d'on surt i què és.

Bueno, és un vi d'uva Palomino, o sigui, el raïm Palomino és el raïm base a Jerez. Allà podem fer els vins de Jerez amb Palomino, Muscatell o Pedro Jiménez, però quasi tot el que hi ha plantat és Palomino. Llavors és el raïm amb el que treballem amb la majoria dels vins, o sigui, totes les manzanilles, tots els amontillados olorosos, tot està fet amb Palomino. I Barbadillo, des de fa molt de temps, fa vins amb palomina, i això, Alba de Valvaina, és una evolució més. Aquí ens fixem en un pago, que és el Pago de Valvaina, que està en una zona entre Sant Lucari i Jerez, molt a prop del mar, amb la qual cosa és una zona molt fresca, i és un vi que mostra el que és el Reïn Palomino, que és aquesta delicadesa, aquesta elegància que sol tenir el Reïn Palomino, no? Que és curiós que herez, no? Partim d'un vi que és com molt tímid al principi, però després creix molt i molt. Però aquí, com estem en un vi base, doncs tenim aquesta elegància, aquesta vinositat al nas, i a la boca, doncs té com una salinitat, no? Que ve de la terra, perquè allà l'albariza blanca, doncs, dona aquesta salinitat, i com que està a prop del mar, doncs també, no? Tenim una gustositat, una lleugeresa especial.

En aquest moment hem servit ja aquest vi i us demano una noteta de tast, vosaltres que sou aquí els experts. Però és veritat que el nas és molt inconfusible. Aquesta varietat et dona. Es marca molt. I molta gent no està acostumada a beure vi tranquil d'aquesta varietat. Clar, és una varietat.

Bueno, però ara es porten, no? Varietats autòctones que t'aporten aspectes diferents d'un vi. Jo crec que és una gran oportunitat per al Palomino perquè és molt senzill d'entendre. Té normalment aromes de com de fruites de carn blanca, com una poma, una pera I després a la boca té una facilitat, perquè no és una varietat que sigui molt àcida. Llavors el que tenim és un frescor.

És una gran varietat, aquesta varietat. Com el feu, aquest vi?

Això ve d'aquesta zona, de Valveïna, arriba al celler, el fermentem, i després està en tanc d'acid inoxidable durant cinc mesos fent una criança sobre l'IAS, però és una criança que no té res a veure amb Jerez, és el llevat de fermentació, hi ha molts vins blancs que tenen criança amb l'IAS, posen aquí també, en un dipòsit durant quatre o cinc mesos, i ja està, l'embotellem a la primavera de l'any següent.

Una gran varietat, eh? I quin grau alcohòlic té? Deu estar sobre 12. 12. És un vi molt del gust del món, ara mateix, que la gent no et demana fusta, no et demana un grau massal, és un blanc molt gastronòmic, aquest vi. I molt sorprenent, eh? Aquesta varietat. Sí, i per sorpresa el que ve ara. Va, a veure, a veure, a veure. Què ens porta? Què, què, què?

Us portem unes bombolles. Unes bombolles? Unes bombolles que és Toto Barbadillo, és un vi espumós.

Unes bombolles vols dir, és un ancestral o és un mètode tradicional?

Mètode tradicional, mètode tradicional, on la base és Palomino i Chardonnay. I té una criança, si no m'equivoco, de 24 mesos. Palomino i Chardonnay. Palomino i Chardonnay.

Doncs escolta'm, serà el primer cop que aprovo aquest matrimoni. I veurem, doncs, el Carles, que ha obert moltes ampolles a la vida. Unes quantes. Unes quantes, i ara aquí és molt. Molt senzill, és un brut això, eh? És un brut. Palomino i chardonnay. Va, us demano la nota de tast a tots vosaltres dos.

Bueno, doncs veus el nas, es veu el palomino, tenim la mateixa nota de fruita de carn blanca, però amb una mica més d'entitat, no? Té una nota com de brioix, no?, d'aquest llevat que ha estat durant dos anys dins de l'ampolla, no?, I potser et recorda ja una mica Jerez, que és el que veig quan el rin Palomino envelleix, guanya amb entitat de vi, i apareix una mica ja del fruit torrat, que també està als caves de llarg envelliment, doncs també apareix, aquí ens apareix abans, perquè és la varietat. I després, una altra vegada, la boca, la gustositat i la, nosaltres diem sapidez, que tenen els vins. Sapidez, sí. Que ajuda. Per això són molt gastronòmics, perquè s'adapten molt bé amb el que estem menjant, sempre salives, són frescos a la boca, molt gustós.

L'estil de Jerez, és a dir, la palomina és un raïm que acaba sent oxidatiu? Bueno, sí, a veure,

tots els rims al final, o tots els vins, al final l'envelliment és una oxidació, no? I la palomina és una de les que s'oxida, no? Però és una veritat molt noble.

Vull dir que si us agrada aquest estil, no?, aquest estil de vi, doncs.

Clar, i has d'estar una mica acostumat. Si estàs més acostumat a vins més frescos o més afruitats i no tan madurs, doncs et sopta una mica, no?

Jo m'imagino que a la vostra zona aquests vins, aquesta joia, aquesta manera de treballar els vins amb soleres, la gent està molt acostumada a aquest tipus de vins. Nosaltres no hi estem tan acostumats. Nosaltres la copa d'entrada faríem un escumós, però ells solen fer la copa de principi, no?

Sí, sí, sí. O sigui, moltes vegades a mig de matí, bueno, en ocasions especials, eh?, doncs t'aprens una copa de montillada o així, però quan vas a dinar la gent menja amb manzanilla. Ah, sí? Tota l'àpat. Tota l'àpat amb manzanilla. I quina és la copa que tu trobes correcta? Per prendre'l. Sí. És una copa de vi blanc, seria com una de cava, però no d'aquestes tan estretes, sinó una mica més oberta.

La cata vins, no? La cata vins, que es diu, no? Una mica més oberta. Veiem molt que ho fan amb aquestes copes, no? Però és per saber. No, nosaltres.

O sigui, estem intentant treure, perquè el catavins tradicional de Jerez és que és molt petit. No té cap al nas, de vegades. No té cap res. Llavors poses a la boca i inclús el tast del vi és diferent. Si el poses amb una copa més ampla, que t'entra més a la boca, que si t'entra tan prim, no?

Això és important, o sigui, el tipus de copa que recomaneu vosaltres.

Nosaltres el fem amb una copa de vi blanc i el posem a la taula per menjar com un vi blanc, perquè és un vi blanc.

Clar, clar, clar. Sí, sí, sí, sí. I abans ara que comentaves en part que costa més veure aquests vins, on més llocs els pots trobar és en restaurants gastronòmics. Clar. Perquè t'ho posen al menú degustació. Correcte, correcte. Restaurants amb estrelles Michelin, nantos tenim grans clients com poden ser, pues, el Celler de Can Roca, que durant molt de temps dintre el maridatge tenia una montillada nostra.

Sí, sí, em sembla que amb un consomé, et diré. Sí? Em sembla que, sí. O sigui, feia un consomé i feia servir la montillada, sí.

I després t'ho ficava a la copa, també. Per això et dic que són vins molt gastronòmics. Però, també, ara que tastarem una manzanilla, que al final també hem portat una manzanilla, hi ha diversos tipus de manzanilla, però la que hem portat avui és una manzanilla en rama de 8 anys.

Què vol dir manzanilla en rama?

Enrama vol dir directe de la bota, o sigui, un vi enrama és una manera de parlar dels vins que no és exclusiva de Jerez, vol dir com cru,

que ve directament de la bota. Quan veniu a parlar d'aquest tipus de vins, sempre us demanem, i no està de més fer-ho de nou, que ens expliqueu com es fan aquests vins, aquesta manzanilla que ara tastarem. Com es fa això?

Bueno, doncs és un vi de Reïm Palomino que es va vinificar, o sigui, això ve d'un sistema de criaderes i saleres. Nosaltres fem cada any el vi de l'any i el destinem, el tastem i el triem per acabar la criadera de pastora en aquest cas. Abans és Soler, llavors nosaltres fem el vi perquè vagi a la primera criadera, a la criadera més jove de Soler, hi posem alcohol i comença la criança sota el llevat, perquè una manzanilla no és un vi que el fem nosaltres a la bodega, sinó que és un vi que el fa el llevat a Sant Lucar. Durant el temps que està criant a les botes. Que és molt temps. Nosaltres fem Soler, que té 6 anys, i després allarguem dos anys més per fer Pastora, que és aquest que estem tastant ara. Amb la qual cosa, això són 8 anys passant per botes que estan a diferents edificis dins de Sant Lucar. És a dir,

feu-ho com vasos comunicants, d'alguna manera, per si algú no coneix aquest sistema màgic, que és una màgia, és a dir, la solera és el suelo, la que està a baix de tot, per això es diu solera. Llavors, n'hi ha de més amunt. Suposo que ara els cellers no teniu el sistema aquest d'un sobre l'altre.

Clar, no va ben bé un sobre l'altre, perquè ja són tantes botes que va. Però sí que tens una solera, que poder estar en una bodega, complerta, i la primera criadera, o sigui, la que ve just abans, està en una altra bodega, llavors. Però igualment és la solera, eh? Mira, ara el Carles ha posat

la pastora a la copa. A mi aquest estil m'emociona, o sigui, aquest estil de vi que ve de tan lluny, és com el ranci. Em semblen joies, m'emocionen aquests vins. Se m'emporta el cor. Fetria una mica de pernilet ara, aquell del bo. Clar, clar. Això sempre ho diem, és a dir, el ranci es podria maridar amb coses dolces però també amb pernil. I això també, formatge, pernil. Amb angostines. Uau, clar, allà ho teniu tot. O sigui, el maridatge perfecte per tu seria. Langostinos de Càdiz. Sí, langostinos pernils.

I bueno, allà, com que estàs acostumat a prendre-ho molt, al final et combinen moltes coses. Sobretot amb el menjar d'allà, amb el pescadito frito, tot això. Està molt adaptat al menjar d'allà. I el que tu dius, són vins que emocionen no només pel que veus, que tastes, que veus la importància que té, i quan coneixes com es fa i tota la història que té,

és encara més. És que és això. Llavors, per quina raó allà, el clima ajuda a que aquest vi es faci.

Bueno, és que ha sigut un tema de la història. O sigui, la gent de Sant Lucar venia, el vi que produïen el venien a les empreses grans de Jerez que el venien a tot el món. Llavors, però, per al vi que venien a la zona, ells no feien servir tant d'alcohol, perquè abans la manera d'estabilitzar els vins era amb alcohol. Però el vi que consumien internament, com que el consum era més sovint i no necessitaven estabilitzar-lo tant, doncs posaven menys alcohol. I naturalment apareixia un vel.

Això del vel o flor, aquesta màgia que hi ha, que protegeix.

Bueno, el vel realment sí, el protegeix, però el vel està visquent a la superfície del vi. Llavors el llevat està visquent allà i transforma aquest vi en una manzanilla. I és el vi que prenia la gent d'allà. Fins que els va interessar vendre-la i començar a produir-la en més quantitat.

M'encanta la salinitat, la complexitat d'aquest estil de vi, que a més a més són vins que podem pagar, i això és molt important, aquests vins els podem pagar, i valen més del que costen aquests vins. Què val, per exemple, una ampolla de pastora que a més a més. Pot durar molt, o sigui, no se't farà malbé. O portar-ne a la nevera no se't farà malbé.

Pastora, si no m'equivoco, està sobre els 28 euros pvp.

Ostres, són molt complexos, aquests vins, no? Sí, sí. Sí, sí, sí, sí. Mare meva. Llavors, això, ens podria servir per un àpat, ens podria servir per uns formatges, per un pernil, per començar, per acabar. És una complexitat extraordinària, això. Que fort. Mare meva. I tu has portat també.

T'he portat una cosa que guardo com una per mi és una relíquia. Sí, és que és. No forma part de les relíquies com a tal, perquè tenim uns vins que es diuen relíquies, però és l'Alcaldia Montillado, En aquest, en concret, Parker li va donar 99 punts. I, bueno, això, si no m'equivoco, Montse, és d'una sola bota, de molts anys A veure, explica, explica. Explica'ns la història.

A veure, hem de començar dient que Barbadilla té 200 anys. 200 anys, que es diu aviat?

200 anys, eh? 200 anys. 200 anys. 1821. Shakespeare ja parlava d'aquest vi.

Falstaff parla d'aquest vi. Clar, parla dels vins de Jerez. Clar, dels vins de Jerez. Llavors, nosaltres tenim vins de les soleres velles, i no en tenim pocs, perquè Barbadilla és una empresa que és gran i tenim moltes existències, i moltes existències de vi vell, no? Llavors això és un amontillado que està a la casa de la Cilla, que és a la casa on tenim les oficines, que és un amontillado molt i molt vell, que pràcticament no es mou. No es mou vol dir que no se saca i no se rocia, o sigui que no l'emplenem. I vam trobar una de les botes de tota la criadera que estava en una punta i que estava dedicada a l'alcalde. Que posava l'alcalde, no posava cap nom més que l'alcalde.

I per això es diu alcalde. És una meravella. És una meravella. Pell de gallina. Una meravella. Amb un color. Com descriuríem aquest color?

Doncs és un color àmbar molt pujat, perquè és una mantillada molt vell, i després té el nas, bueno, totes les notes aquestes de fruita seca, molt concentrats, però també de vernís, de fustes nobles, no? A vegades surt una mica de pell de taronja. Mora meva.

I va, i l'aroma va, ve, torna. És d'una gran complexitat, aquest vi.

Són vins per prendre a poc a poc i per disfrutar-se, perquè cada vegada trobes coses noves per saborejar-se.

Són vins de poc a poc, amb companyia, parlant. Són vins bé, bé, meravellosos. Llavors això, això no ho podem trobar. Ara no. Ja no n'hi ha.

Per això, però ha sigut un regalo que t'he portat. Doncs, uau. Valia la pena que el provessis.

És una meravella i estic molt agraïda, molt agraïda d'estar provant això, eh? L'alcalde, que tothom el devia conèixer. Aquesta ampolleta petitona. És a dir, no n'hi haurà més, però hi haurà altres coses similars al celler.

O sigui, en un celler tan gran tenim moltes botes que estan, nosaltres diem que estan oblidades, perquè aquesta mateixa era una bota, jo honestament haig de dir que passava anys passant per davant d'aquesta bota i era com part de la 13, diguem-ne, perquè. La veies? Eren allà i pertany a la criadera i cada vegada que es movia el vi es devia de moure, el que passa que era més grossa del conte i va quedar allà, estava just a l'altre costat de la filera i llavors va quedar una mica oblidada, no? I quan proves el vi, després de tant de temps, i veus això, el que dèiem, la noblesa de la varietat, i de la terra, i de les coses ben fetes, perquè aquest vi no el tindríem, si no haguessin sigut moltes generacions de gent a la bodega, de treballadors i de capataces, que estaven seleccionant els millors vins per envellir, i per això ara els tenim aquí. Amb aquesta concentració, perquè aquesta potència que té la boca és per concentració.

És que insistim, la manera d'elaborar aquests vins, és a dir, t'has d'imaginar una piràmide, per fer-ho fàcil, i vas agafant i vas reomplint des del terra fins.

Exacte, quan emplenes, per embotellar, emplenes del vi més vell, que sol estar la solera, que és la que està a baix, però no te l'emportes tot el que hi ha dins de la bota, te l'emportes una part, un 10%, un 15%, el que sigui, i el emplenes de la que està immediatament superior a sobre, que és una miqueta més jove. I llavors emplenes totes les botes una altra vegada i així successivament, com si fos una font, diguem-ne, fins a la més jove. Que ja entra el vi de l'any, no? Llavors això fa que sempre tens el mateix estil de vi. De manera que són vins que són eterns, diguem, perquè això és igual, fa 50 anys ja hi era,

aquest vi, i serà. I serà, perquè, clar, continuareu, no? És a dir, aneu fent.

I canvia molt respecte a alguns vins, per exemple, si els embotellem i els tapem, ja no estan tan vius, perquè hi ha aquesta part com d'ampolla tapada, però aquí és que està contínuament envellint i contínuament estem posant vi fresc. Llavors, per això són eterns, perquè estan sempre joves, diguem-ne, vells però joves.

Quin serà el recanvi d'aquest vi 99.parker que li devia donar a Luis Gutiérrez, que ja s'ha retirat, ara hi haurà un altre tastador. Quin altre vi hi haurà que sigui similar a aquest?

No sé, ara estàvem mirant si fer alguna cosa dolça aquesta vegada, però. Bé, bé, bé. Sí, algun moscatell, ja veurem. Però bé, hem tingut palocortades, hem tingut amontillades, hem tingut coses maques, sobretot perquè són molt especials i perquè són úniques, no?

Tots nosaltres, la majoria de nosaltres, o la majoria d'oients que tenim, potser els del tast vertical no, però la diferència entre palo cortado o montillado, és a dir, no la recorden gaire. Jo, per exemple, jo sempre tinc la mnemotècnia de recordar, oloroso no te ve lo flor. Exacte. I la mnemotècnia és, fa molta olor, doncs no hay flor. Ah, mira, mira.

Però més enllà d'aquí, és complicat. No és gaire complicat. El que és cert és que, bueno, si se balla, a més s'entén més bé, però I hem d'anar, hem d'anar.

Hem de fer un tast vertical des d'allà.

Però un esquema senzill, no? O sigui, amb el vi, amb el most, amb el vi base, amb el primer vi que traguem del raïm, faríem una manzanilla. O sigui, la deixaríem a dins de les botes, amb el vel, i faríem una manzanilla. Amb aquest mateix tipus de vi, si ho posem en una bota plena a 18 graus que ja no tinguéssim vell, seria un palo cortado. I en una segona part de fracció de mos faria un oloroso. I el amontillado és l'oxidativa sobre una manzanilla.

La Montse Molina, que és anàloga de Barbadillo, i el Carles Mata, que és delegat comercial de Barbadillo a Catalunya, han vingut avui amb joies. I els ho agraïm molt, perquè ens agrada molt la idea de pensar que hi ha catalans pel món que fan coses i que fan vi. A mi, Jerez, aquest estil de vi, vull dir, em té el cor robat, i m'agrada molt que hàgiu vingut aquí al TAS vertical de Catalunya Ràdio. Moltes gràcies. A vosaltres. Gràcies a tu.

Hope our little world will last.

The human race was dying out No one left to scream and shout People walking on the moon Smoke gonna get you

pissed.

Tast vertical a Catalunya Ràdio amb Empar Moliner.

Blood in the streets in the town of New Haven Blood stains the roots in the palm trees of Venice Blood in my love in the terrible summer Bloody red sun of fantastic LA.