Xerigots, formatges artesans ben afinats

Tast vertical a Catalunya Ràdio, amb Empar Moliner.

I amb el Víctor Villar, l'Alex Torio, la Sole García Insua i qui us parla.

El podcast del TAS Vertical, que és un programa de vi, per tant de cultura, ens agrada sempre parlar de les coses que van associades a aquest món que ens interessa tant, que és el vi. Portem pagesos, portem elaboradors de formatges, portem cuiners i portem de vegades persones que fan un ofici que és molt important perquè tot això rutlli molt bé. No sé si haig de dir que portem uns formatgers. No, potser no. Haig de dir que portem uns formatgers, Gemma? No, no, formatgers no som. Què som?

Formatgers no som. Ens agrada definir-nos com afinadors de formatge i també com divulgadors de la cultura formatgera.

Que ha vingut algunes vegades al programa, i el Jordi Bertran, el seu partner in crime, que podem dir, que ells dos formen Xerigots. Són dues persones que ens han fet conèixer aquesta paraula tan divertida, tan bonica, no sé com no ha sigut encara paraula de l'any, això que fem els catalans, que ens agrada tant. Xerigot, què és això? Ens ho explicaran de seguida. Són aquí, han vingut amb formatge, i ara ens està sonant l'alerta. El mòbil. Estem gravant el programa en dilluns. Està plovent molt a Barcelona. Què diu l'alerta?

Que res, que evitem despassaments innecessaris.

Tard. Ens ho diuen tard. Aquest podcast l'estem gravant en dilluns. Hi ha hagut un cap de setmana complicadíssim amb persones que han perdut la vida i estem aquí gravant com podem. El Víctor s'ha mullat molt. I us intentem parlar de formatges mentre ens sona l'alarma, però això és la ràdio, no s'han d'amagar les coses de vegades, sinó que al revés, les hem d'anar fent amb tota naturalitat. Els nostres amics de Xarigots han tret un llibre, un llibre que es diu Formatges, és un llibre de la Rosa dels Vents, és una col·lecció que l'heu vist tots, és aquesta col·lecció de tapa dura, amb dibuixos, molt bonica, és a dir, és el que han de ser els llibres de cuina, per mi, aquestes col·leccions que fan tan bonic de tenir a la cuina, que fan de regalar, i aquí hi ha. L'ABC del formatge. Ja, ja, no t'hem saludat encara, eh, Jordi? Hola. Què tal, què tal? Si ve la Gemma no et saludem, a tu. Ja, ja ho he vist. M'ho has semblat, eh? Segons d'on. No, que no. Sou una parella benvinguda que, a més a més, dediqueu el llibre als vostres fills. Sí, sí. Per què?

De fet, com bé dius, som parella i, a més a més, a part de ser parella a casa, també som socis a Xerigots. De fet, vam començar plegats i vam començar plegats i en el mateix temps, que de fet aquest mes d'octubre fem 15 anys, doncs la nostra filla gran aquest desembre farà 16 anys. Per tant, ells també han viscut, han patit i han gaudit d'aquests 15 anys de Xerigots i, evidentment, havíem de dedicar-los a ells aquest llibre. Bueno, ells també són una mica part implicadíssima d'aquest projecte.

De fet, vam escriure el pla d'empresa de xerigots amb la Gemma embarassada de la Marta. Uau! Per tant, era quasi vell o han crescut paral·lelament, no?, els fills i xerigots.

Podies menjar formatge quan estaves embarassada? Jo ja no me'n recordo, d'això. Sí, si estàs embarassada

pots menjar formatge, però ha de ser pasteuritzat. Llavors, la llet crua no, però pasteuritzat sí.

El llibre aquest, Formatges, és un llibre. Pels fans del formatge. És a dir, tu li pots regalar una taula de formatges a algú que estimis i el llibre. Perquè en el llibre hi ha molta divulgació, moltes coses, i hi ha també. Això m'ha agradat molt, perquè és un llibre molt generós. Us ho deia pujant les escales de Catalunya Ràdio quan us he vingut a rebre. És un llibre generós perquè. Parleu d'altres llibres, parleu de receptes, parleu de receptes del disfrutar, de receptes de les postres làctiques dels germans Roca, del Jordi. És a dir, parleu de l'Enciclopedia del Gust i també hi ha receptes en aquest llibre.

I parlem d'amics. I parleu d'amics,

exactament, de petits projectes. Sí, sí, això és molt bonic. Sí, sí, de fet, aquest llibre ens va arribar com un regal, sempre ho expliquem. De fet, ens va trucar a l'editora. La nostra editora primer va ser l'Helena Aguilera, després va fer una baixa de maternitat i va seguir l'Anna Barsena. I ell ens va trucar que estàvem de vacances, vam rebre una trucada d'un número desconegut i ens van dir, escolta, dic hola, què tal, que som de Penguin Random House, de la col·lecció de Rosa dels Vents, no de l'editorial, i ens agradaria que féssiu un llibre de formatges, no? I estàvem llavors, recordo, de vacances a Galícia i vam dir, perdona, què m'estàs dient?

A la Ribera Sacra, que també ens ha agradat.

Home, sí. Sí, sí, sí. O sigui, els vins d'aquella zona són emergents i estan fent coses molt interessants. Gent jove, també.

Allà ens van dir això, que si volíem fer un llibre, van dir, bueno, espereu que tornem de vacances i tornem a parlar seriosament. I sí, sí, des del setembre de l'any passat, del 2025, vam començar a escriure'l fins ara, i com bé dius, fins al maig que el vam acabar, i llavors entre la correcció i demés, doncs el setembre ha estat ja a les llibreries, a partir del 17 va estar allà present. Doncs el que dèiem, és un llibre, bueno, perquè a nosaltres també ens agrada molt veure què fan la resta de persones, parlar amb altres persones, aprendre molt de tothom, i enteníem, doncs, si havíem de fer un llibre de formatges, havíem de parlar també amb grans persones que també han fet una gran feina en la divulgació del formatge, no? I aquí, doncs, mencionem grans com el Toni Jerez. El Toni Jerez, que és el Castellaparelada.

Exacte. I que estima el formatge. Molt. I que ho divulga molt bé, no? I ell també és molt generós. Sí. A veure, els grans sempre són generosos, no? És veritat. Ara li va un jove músic a Paul McCartney, m'ho acaba d'inventar, i li diu, mira, Paul, que tinc una maqueta. Segur que Paul McCartney estarà content. Li dirà, a veure, només si tens por no ets generós.

Sí, sí, potser sí que és això. I, de fet, amb el que dius, el llibre també es va servir, per una banda, per posar una mica d'odre a tot aquest relat que tenia Xerigots i que hem anat explicant i divulgant en diferents moments, ja sigui a les visites que fem, al podcast que hem anat fent i de més, però també ens va servir per estudiar molt i fer molta lectura de molta literatura ja escrita de gastronomia, perquè, evidentment, si volíem començar de zero publicant un llibre, doncs també hem de mirar quin ha escrit el. Que he escrit, que la gent, i a partir d'aquí va ser una feina molt bonica.

Ha sigut una repassada general de molts temes, és a dir, ens ha ajudat també, ha sigut una època intensa, però també bueno, i aquelles receptes que havíem anat fent durant molt temps i tal, que estaven en Excel, i que les havies d'escriure, repassar-les, actualitzar-les, retocar-les, vull dir que ha sigut una miqueta allò. De repassar un munt de coses.

Ens ho hem passat molt bé, la veritat. Hi ha, per exemple, plats com Endivia al Rocafort, que vosaltres poseu en context. Això s'agraeix molt, que la mirada de qui fa el llibre sigui una mica des de dalt. És a dir, posem-li context a l'Endivia. Riem i estimem-la, l'endivia del Rocafort dels anys 80, i aquí la feu, per exemple, amb el glauc de la formatgeria Xauxa. És a dir, quan parlem d'amics, parleu de projectes petits, molt, molt, molt bons.

Està clar, de fet, ja partim de la base que el formatge a Catalunya no és gaire conegut, ara sí cada vegada més, però a la cuina encara menys. De fet, a la cuina catalana el formatge és molt poc present. Per tant, en aquell llibre el que fèiem era reivindicar el formatge com un producte més que també pot ser cuinat i també pot formar part de moltíssimes receptes. I a més a més fer un pas més, que era que no només hi ha formatges internacionals que poden funcionar bé en la cuina, perquè històricament ja hi han format part, com podria, com bé has dit, el Rocafort, que és present en molts plats de la cuina francesa. Que expliqueu aquí que Pliny ja en parlava. Exacte. Però, per exemple, el formatge que has dit, el glau de la formatgeria Xauxa, també funciona superbé amb aquest plat. Per tant, reivindiquem també el formatge a la cuina i reivindiquem també el formatge català artesà per cuinar-lo.

En aquest llibre ens expliqueu com vau començar, què era el vostre obrador, si em podem dir així, era un magatzem de vi?

Un antic celler. Era un antic. Bueno, no era ben bé un celler, era un magatzem de vi, el típic del carrer Comerç a Vilafranca del Penedès, és a dir, allà arribava el vi, aquell vi, diguéssim, es processava en part allà i es preparava per carregar el tren. Perquè anés a l'exportació, diguéssim, o per portar-lo a Barcelona en un moment determinat. Per tant, estem treballant allò en la base aquella de quan va arribar el tren a Vilafranca, 1865, em sembla, si no m'equivoco. Per tant, totes aquelles naus d'allà. I treballem els formatges amb uns. Amb uns cups sota terra, diguéssim, que és on els afinem, els posem al punt òptim de consum.

Vosaltres, com dèiem, parleu de molts projectes, parleu de, per exemple, la formatgeria Tros de Sort, que és un projecte molt. Ens estimem tots perquè prové de la necessitat d'uns ramaders, de dir, ostres, què fem amb la llet, autogestionem-nos, fem un formatge immortal ara mateix, no?

Exacte, i a més a més la gràcia d'això és que ara, per exemple, hi ha el Joel i els fills d'aquest grup que van engegar que encara segueixen aquest projecte i això també és bonic.

També parleu de la restauració, és a dir, vosaltres teniu clients particulars, però sobretot, La màgia vostra és que heu aconseguit que els restaurants us comprin les taules de formatges ja fetes. I aquí us hem de preguntar, què vol dir afinar?

Explicant-ho de manera molt senzilla. Diguéssim, és posar el formatge al punt òptim de consum. És a dir, nosaltres, mitjançant temperatura, humitat, fongs o intervencions a la pell del formatge, fem que aquest formatge arribi a lo que per nosaltres en aquell moment és el millor punt perquè tu et mengis aquell formatge o bé fem aquesta altra part, diguéssim, amb l'hostaleria. Nosaltres, com saps, treballem només per particulars. És a dir, treballem per particulars, però principalment només per hostaleria, no pensem en botigues, pensem en hostaleria i els hi facilitem. Que el formatge estigui al punt òptim de consum per estar al plat o bé per entrar a la cuina. I per tant, formatge preparat, formatge artesà, preparat per entrar a la cuina. És a dir. No és el mateix un formatge ratllat, que no ha sigut mai formatge amb una bossa de quilo immensa industrialitzat, que a sobre d'un plat ratllar un formatge artesà, tal, una mica a sobre, perquè aquest formatge donarà gust al plat i serà un ingredient més. No un complement, sinó un ingredient important dintre de la recepta, diguéssim.

Llavors, clar, no veneu formatge, sinó que podeu vendre per quilos. Això és molt important pels cuiners. Sí, sí, de fet.

Perquè la cosa és que se't fa malbé, no? Exacte, nosaltres la gràcia també quan vam començar va ser posar-nos al costat del restaurador i preguntar-nos, juntament amb ell, per què no treballàvem formatge i la merma, a més a més del desconeixement també que tenien del producte, era una de les traves que tenien per incloure'l. Per aquest motiu nosaltres vam. El que els fem als restauradors és, no cal que tu emmagatzemis formatge, sinó nosaltres podem ser la teva despensa de formatge, el teu emmagatzem, i ens vas fent comandes repetitives, i així sempre tens el formatge al punt òptim de consum. De fet, nosaltres, com deies, treballem molt taules de formatge que servim ja a hostaleria, però també ens estem trobant, i cada vegada més, restaurants que ja han fet el pas de la taula del formatge a tornar a incorporar el carro de formatges. Oh, que això ens agrada, ens fa go! I això crec que és interessantíssim, perquè hem aconseguit, Que treballin les taules de formatge, però que ara, com que ja en tenen més coneixement, ja hi ha una mica més de demanda, ara ja es poden permetre tenir un carro. I amb un carro nosaltres estem fent carros de formatge per restaurants que ens volen, no sé, 8, 10 referències, però només necessito aquesta setmana un quilo, dos quilos i prou. I cada 15 dies anar variant.

Jo recordo fa molt temps el Sant i Santa Maria, aquell carro, era com una cistella, amb tots els formatges, i t'anaven dient i tu podies triar. I era. Per mi el millor moment d'aquell àpat el millor moment i sempre allò que deies que anaves un cop cada 5 anys per celebrar jo anava pel meu aniversari i sempre deia hem de tenir gana pels formatges hem de guardar el forat pels formatges acabarem el vi amb els formatges que bonic. Que vosaltres dieu en el llibre, quan comences a llegir el llibre, que no pots parar, dieu, i al final parlarem de les taules de formatges. Què passa amb les taules de formatges?

Bueno, les taules de formatges, els carros, les taules, diguéssim, no? Eh. Aviam, al final, tu tens moltes maneres de configurar plats de formatge i tal, i esclar, això va molt en funció de la persona, però 4 o 5 formatges ben treballats en un plat és més que suficient, podem arribar a 7 o 8, diguéssim, però a nosaltres el que ens agrada molt és oferir això que fem, que és, tenim 250 formatges artesans, i és ben bé restaurador, cuiner, emetre. Com els vols? Quants en vols? Com ho farem? I fem-ho fàcil perquè tu, el teu negoci, puguis incorporar algo que no tingui merma i que ens funcioni. És a dir, jo, per exemple, visito Estrelles Michelin. I quan aconseguim posar una degustació, un carro, un no sé què, i ho fem fàcil i espavila i solventa-ho, diguéssim, no? I per tant, no els hi donem cap mena de problema i s'incorporen i dius, bueno, és un pas més entrar formatges dintre de l'hostaleria, entrar formatges a les cuines, és a dir, són passos que vas aconseguint i que vas aconseguint combinant moltes vegades formatges artesans catalans, formatges artesans internacionals i anar fent un joc de combinació.

Això és important, que hi hagi catalans a les taules dels grans restaurants.

Sí, sí, de fet, treballem en aquesta línia i en aquest llibre, per exemple, la part final que dius de l'ABC del formatge, el que fem també són consells bàsics, consells, preguntes, que ens hem trobat al llarg d'aquests 15 anys que ens ha fet la gent, de, doncs, a l'hora de, doncs, quant l'hem de guardar? Quina quantitat de formatge

hem de tenir? I quants formatges? Això tots ho volem saber. Quants formatges en una taula? Quants formatges en una taula? O sigui, a partir de quants el teu paladar s'atontarà?

Bueno, nosaltres fem degustacions de xerigots de fins a 20 formatges, però clar, evidentment això no pretenem que ho facis a casa teva. I com bé diu el llibre, doncs s'ha de jugar entre un número de formatges que és cap als 6, entre els 4 i els 8.

¿Què has menjat prèviament? És a dir, hem d'ajudar a que la gent de l'hostaleria et pugui aconsellar, si tu has fet un menjar molt copiós, potser 4 o 5 formatges serà suficient, si has fet un menjar una mica més lleuger i et puc oferir fruita dolça entre mig per netejar i t'estàs prenent un vi blanc, això acompanyaria dir. 6 o 7 també te'ls pots menjar. Molt bé. M'entens? En canvi, si estàs acabant-te una ampolla de vi negre consistent perquè t'agrada aquest vi, segurament amb 3 ja farem.

Exacte, aquí el que diem és això. Si és un plat únic, juga cap als 8-10 formatges. Si només menjaràs formatge, ja està. I si és un complement, amb 4 formatges ja fas un postre o un aperitiu.

Aquí parleu també de maridatges i de la famosa frase que no te la den con queso. Aquesta frase és veritat, és mig veritat.

Jo crec que ha de ser veritat, perquè en segons quins vins en aquells anys, que aquesta frase és del típic comercial de vins, que anava a les Espanyes a vendre vi, i llavors li deien sobretot que no et treguen con queso, volem dir que no et col·loquin qualsevol vi dolent, perquè acompanyat d'un formatge el vi millora. I d'aquí ve la frase.

Ara ja no es dona perquè els productors de vi catalans ja fan el vi bo. Ja no hi ha vins dolents. Abans hi havien vins dolents i te l'amagaven, diguéssim, amb el greix del formatge, diguéssim. Però com que ara tots els productes ja fan vins bons.

Fan els millors vins de la història.

I a nosaltres, com que venim del Penedès, doncs ja des de l'inici ens ha agradat sempre maridar el formatge amb vi. I de fet, doncs, amb escumosos, amb vi blanc, el formatge és ideal.

Per exemple, una recepta que hi ha al llibre, l'arreglet de catalana, amb formatgegera. És a dir, qui estigui enamorat de l'arreglet, bé, qui estigui enamorat del formatge, qui hagi viscut la infantesa amb Heidi. Sí, i tant. Tot aquell moment que Heidi feia el formatge. I tant, i tant. O quan Tom i Jerry es quedaven tancats a la formatgeria i es feien una caseta amb el formatge de forats. Sí, sí. Sí, sí, sí, el formatge és molt present. Però en canvi dieu que no som uns grans consumidors de formatge respecte a Europa, no?

Consumim menys formatge que la mitjana europea. Ho estem corregint, això? Anem creixent? Però sí, és cert. De fet, també has de tindre en compte que tampoc tenim una tradició formatgera molt arrelada. I, per tant, sempre diem, oi, és que els francesos consumeixen molt formatge. Bueno, treuen molts formatges a la taula, en mengen, però la gran diferència de quilos de consum no està només en les taules, que també. La part més important està la cuina. Nosaltres no cuinem. És a dir, diguem receptes catalanes que hi hagi. Que hi hagi formatge, és veritat. Els canelons ratllats, els macarrons a sobre i gratinat.

Sí, però és a dir, mel i mató, ja està.

Clar, mel i mató. La coca de recapta no té formatge, per exemple. Sí, sí, és veritat, és veritat.

Per tant, una mica el repte és aquest, és el fet que. Que introduïm, i per tant al final dius, nosaltres què intentem? Un arreglet amb l'arreglet amb el gera del Pere de Molí de Gé. Sí, però no cal que sigui un arreglet, és a dir, podem agafar un tros d'aquest formatge, escalfar-lo una mica, que va sobre una tapeta, i fas una tapa amb un no sé què, i fas una mini tapa. Això és el que nosaltres els digons, amb professionals de l'hostaleria, Fem xerigots.

Aquí expliqueu, per exemple, com es comporten la majoria de formatges escalfats, que és molt diferent.

Exacte, i com podem treballar-los, si ratllat, si tallat a trossets, si fred, si calent. I després, a més a més, aquestes receptes que apareixen en aquest llibre, moltes d'elles, la seva majoria formen part d'una feina prèvia que hem fet a Xarigots amb un company, amb el Roderick Pérez, que és professor a l'Escola d'Hostaleria de Sitges, i amb ell hem anat aprovant, fent receptes, amb formatge, amb aquesta voluntat de difondre això, sobretot als restauradors, de dir, mira, això pots fer-ho d'aquesta manera. Vam fer vídeos al YouTube, que els vam penjar, i arrel d'això entenc que va ser Penguin que ens va dir, ei, hem vist aquestes receptes, feu-nos un llibre de receptes de formatge. I això ens ha servit per posar ordre a totes aquestes receptes i, a més a més, també perquè comptem amb set receptes de restaurants, dos de pastisseries, un d'un influencer, que amb ells, per exemple, també molt generosament ens han ofert la seva recepta per incloure-la aquí al llibre.

Perquè, esclar, és a dir, vosaltres ho dieu, el pastís de formatge havia de ser-hi en un llibre de receptes de formatge. Llavors, el pastís de formatge. Ara a tot arreu en trobes de pastís de formatge, cheesecake, en diuen cheesecake. Nosaltres diem pastís de formatge. Sí, perquè jo no sé per què en diuen cheesecake. Llavors, la moda, la moda, molt moda, molt moda, molt moda, és que es desfaci molt, ara. Sí. Molta moda. Que no quedi com que quedi així xof, no? Sí, que el trenques i quedi xof. Sí. Molta cremositat.

Sí. Això, jo t'explico, nosaltres vam fer amb l'Àlex, de la pastisseria Sant Lleí, vam fer aquesta recepta. Que va guanyar el millor. El millor formatge, el millor pastís de formatge. El 2025. El 2025. Què vam fer i què vam treballar? Per exemple, tenim dels formatges un formatge català, roig de les escaules, que té un colorant natural, és a dir, és de color taronja, el formatge, té un colorant natural, el xiot, que li dona aquest toc. Això fa que quan el posis dintre d'un pastís de formatge, el pastís de formatge no sigui tan blanquinós i es torni una mica més color carbassa, una mica, eh? I llavors, quan el talles. El color i el brillo del formatge és totalment diferent i per tant quan el talles és molt més atractiu. Tot això ho vam anar jugant amb l'Àlex, canviant formatges, fent proves, tastant formatges i al final dius, uau, quina passada, quina feina que hem fet. Guanyar allò va ser espectacular amb l'Àlex per una raó, perquè vam barrejar quatre formatges, vam estar treballant, vam fer fórmules diferents i després, abans quan deies que compartim moltes coses. L'Àlex, en aquest llibre, en aquest llibre nostre, ha compartit la recepta exacta amb el gramatge exacte.

La recepta que la tenim aquí, eh? La base del crumble, els formatges, mascarpone, tou de vaca. Les quantitats que s'han de fer servir. Perquè hi ha vegades que els grans cuiners no t'ho diuen tot. No. No. És a dir, que aquí tenim aquesta recepta, que és un mite, i parleu d'altres receptes mítiques, de gent que ha fet això, les postres làctiques del Jordi Roca. Llavors, quina hi ha? Una del Massimo Bottura hi ha també? També hi ha una, sí.

De fet, teníem clar que si volíem parlar de cuina i de formatges, havíem de citar almenys i dedicar una part del llibre, no molt llarga, però una part també a l'alta gastronomia i al formatge. Clar, clar. I amb això, per exemple, a través també del podcast que vam fer, vam comptar amb nosaltres amb la Maria Bassagoda, que ella coneix molt aquests restaurants, es dedica molt a la comunicació en aquest àmbit, i ella ens ha ajudat també a detectar aquests cuiners i com han treballat el formatge a dins. Hi ha, com dius, receptes del celler de Can Roca, receptes del.

Del disfrutar, la dels formatges del disfrutar, que fan uns formatges, falsos formatges, no? Sí, exacte, que fan veure que són formatges, però no és formatge. Però hi ha dintre com la què hi ha?

És, com es diu allò, és com massa de fècula de patata. D'acord. I després, i també, a part d'aquests estrelles Michelin, amb aquestes receptes que només mencionem, tenim la sort de comptar també amb una recepta. Que forma part d'una carta d'estrella Michelin, com és el Deliranto de Salou. I aquí també hi ha la recepta adaptada, que a més a més trenquem una llança a favor del peix i el formatge, perquè és un rap amb peix, que dius t'ha d'explotar el cap. I la de Cal Àngel? També tenim un capipota, també aquí, amb formatge. Amb formatge. I unes espardenyes, també, amb formatge.

I a més, dieu que ho dieu molt bé, els catalans no dipegem, els catalans suquem, i per tant. També hi ha una crema de garrotxa. Exactament, exactament. Ens agrada molt sucar. Totes les receptes fan moltes. Hi ha la piruleta de. De parmesà. De parmesà, que és molt fàcil de fer. Depèn si en aquest cas tenim aquí. Exacte, hi ha com equivalents en català, hi ha tot d'acord, hi ha escalivada amb estratxatela que expliqueu què és. I tot el llibre té, a mi m'agrada molt, té aquestes il·lustracions, els llibres de cuinar han d'anar amb dibuixos, estem a favor.

I de fet la gràcia d'aquests llibres, a casa també ens agrada molt cuinar, ja en tenim algun d'aquesta col·lecció, i l'altre dia a casa vaig voler cuinar una recepta d'aquí, perquè jo tampoc, no les recordem tampoc totes, ara a mi si em preguntes el gramatge amb algú, perquè també t'ho he d'apuntar. I el tinc tancat. I això és el que ha de tenir els tibes de cuina, d'estar tancats perquè es vegi com estan treballats. Un faristol? Això ho tinc aquí apuntat. Necessitem un faristol per posar el llibre.

Perquè volem llibres en paper. Exacte. A les cuines. Sí, no ens serveix la taula. Són llibres que són molt bonics de tenir el prestatge de la cuina que tens allà. Exacte. I quan els necessites, el faristol de la cuina. Doncs mira, moltes.

Me'l demanaré per Reis.

Estic pensant en les mandonguilles que vas fer ahir al llibre. No tenien formatge, però vas fotre unes mandonguilles ahir. Per favor,

parlem-ne d'aquestes mandonguilles. Quan et diuen que has fet unes mandonguilles a casa vostra, que sou gastrònoms, home, Déu-n'hi-do. Unes mandonguilles amb sípia. Pregunta que us farem. Ai, ara. No, no, perquè jo, com que és el meu Mari Montanya preferit, i sempre el vull fer, i sempre el faig, sempre pregunto a tothom per una part d'aquest plat, tot està bé. És a dir, Les feu amb brou de carn, fumet o aigua.

Si vols que et digui la veritat, la vaig fer amb brou de verdures perquè el tenia fet. D'acord. Vull dir que ni un ni l'altre. D'acord, d'acord, d'acord. Sempre pregunto. Però normalment les faig amb peix, amb el fumet. Jo faig aigua, però tinc tot de teories i tot, però vaja. Però a mi m'agrada que es muntia el sabor de peix i no en tenia i vaig tirar pel de verdures.

D'acord, d'acord, d'acord, d'acord. Però sí, sí, has vist. És que, dic una cosa, el Mari Montanya aquest, mandonguilles amb sípia. També és boig. És a dir, en la cuina europea no hi ha precedents. Només en la cuina asiàtica hi ha una carn picada amb peix en un lloc més.

És bogíssim. Sí, de fet, aquí al llibre hi ha una recepta del restaurant Cala Ulàlia, de Tarragona, que és de peix, i són espardenyes amb camagrocs, amb botifarró, i amb una crema de formatge paioio. Espectacular. O sigui, és un mar i muntanya, i no sé, i plana. Estic patint, estic patint molt. Estic patint moltíssim.

Estic patint molt i ara no ens deixaran sortir d'aquí. I després hi ha una cosa que no me'n puc estar. El biquini. El biquini és un invent que ens encanta, ens agrada moltíssim. I ens treu sempre de I a més el dibuix que hi ha en el llibre t'ho explica molt bé. Allò que el separes en dues meitats triangulars i el formatget queda allà enmig. Les uneix.

Això. Sí, sí, sí. A més a més, amb el biquini és necessari que sempre hi hagi formatge, perquè si no, no es fa això. I quin formatge hem de posar amb el biquini? Podem posar molts. De fet, en aquest parlem d'un planxat d'enciamada, en aquest cas. I és en formatge de maó i sobre assada. Però, per exemple, podem jugar, doncs, des de l'alimentar del gruyer, o catalans, si anem a catalans, tenim el ninot, per exemple.

O l'arreglet d'algera de la Cerdanya, del Pere. O el pilos. El pilos, també podríem fondre. Bé, els poden escalfar molts formatges, s'ha d'escalfar bé, s'ha de fer bé, no s'ha de rostir, no s'ha de cremar, diguéssim, però ho podem fer amb molts formatges i podem donar-li moltes versions més o menys intenses, cabra, vaca, és a dir, podem jugar molt. Xerigots, formatges, un llibre honest.

Un llibre per regalar. Un llibre que a mi m'han regalat. Un llibre d'aquests que et fa. La col·lecció és molt bonica. No cal que aquí tornem. És una bonica col·lecció i és un llibre molt per regalar i us dic, teniu un sopar, arribeu a casa on us toqui anar amb uns formatges i el llibre. I quedeu com uns reis. I el vi. I el vi. Però és a dir que vas a una casa i portes això i quedes molt bé. Perquè ens encanten aquestes coses, els catalans. Sí, sí, sí. Sí, sí, exacte. A més a més, de fet,

encara poden venir acompanyats d'una caixa, perquè de fet tenim també. Hem obert una selecció de caixes de formatges, les que venem online, i ja contenen el llibre amb alguns formatges per cuinar. O sigui, hi ha la quantitat exacta de formatges de la recepta.

Escolta, digue'm el preu de tot plegat.

S'han de dir preus. Hi ha una caixa amb el llibre que són 60 euros. I és un regal superxulo perquè et porta formatge per 5 o 6 receptes.

Cada mes i mig surt una caixa nova. Que tens l'opció de comprar-la amb llibre o sense llibre, i hi ha els formatges per fer 5-6 receptes cada mes i mig o així. És a dir, que d'aquí a 8 o 9 mesos, us has fet totes les receptes.

Que són fàcils, eh? Són molt fàcils. I si algú vol comprar-vos. Dieu que particulars es pot. Sí, el pots comprar online i te l'enviem a domicili. Tu dius, són. 15. Només volem formatge. Doncs tenim la caixa fans del formatge. La caixa fans del formatge.

Per exemple, i ara la que tenim a punt a punt de treure, que igual quan això s'emeti ja està allà disponible, és el calendari d'advent de formatges. Que això ja és la bomba. Això ja ho hem fet i ho petem molt. I és des de l'1 fins al 24 de desembre, cada dia un tros de formatge. I aquest any, a més a més, estrenem el packaging, que és molt més bonic i molt més cucu.

I nova col·laboració. I una col·laboració també important. Aquest calendari va néixer solidari. És un calendari solidari i cada calendari que nosaltres venem entreguem un quilo de formatge al rebost solidari de Vilafranca en porcions, és a dir, que el que fem és que. El mes de desembre, en la bossa que reben les famílies que ho necessiten, hi pugui haver dues cunyes de formatge artesà per les festes, diguéssim. I aquest any hem decidit que fèiem el següent. Hi ha una entitat a Vilafranca que es dedica a fer manipulats en fred. I muntaran tot el calendari aquest centre, que és un centre.

La Fundació Masalburna, que és un centre d'inserció laboral, que fan diferents serveis, des de jardineria, molts altres, per poder ocupar persones que deuen tenir més difícil per treballar de forma com seria habitual. I llavors tenen una línia de manipulats en fred i amb ells ens treballaran tota la part de manipulat de les caixes, perquè hi ha bastanta feina aquest any a fer caixetes. Ja ho veureu. Guanyar, guanyar.

Sí, sí, exacte. El vostre podcast, més formatge que pa.

Exacte, i el nostre podcast, més formatge que pa, que vas venir tu convidadíssima, ens ho vam passar molt bé.

Per què vaig venir convidadíssima? Perquè, ho vaig a dir ara, els convidats reben una caixeta de formatge. Te'n vas a casa molt feliç. Molt feliç. Molt feliç, molt feliç, molt feliç. Moltes gràcies per venir. Formatges, no us el perdeu. Un llibre per regalar i per regalar-te. Moltes gràcies, Empar. Gràcies, Empar.

I'm a river and it's a town Just about to turn into sea.

29.000 personas, 29 razones para volar mucho más lejos de mí.

Si alguna vez hubiera sido una locura, una ruta escatada en un cráneo, ¿por qué tendría que caminar? Porque la montaña estaba en una pequeña montaña y yo era una frontera.