Arrenca la regularització extraordinària d'estrangers: cues i neguits per la complexitat dels tràmits

"El meu cor batega molt de pressa avui, perquè avui és el dia, avui ompliré els documents i serà ben bé un somni per a mi i la meva família poder estar en situació legal". És el sentiment de Khalid Shadad, del Pakistan, però compartit, ben segur, per les persones estrangeres que des d'aquest dijous poden començar el procés de regularització que podria arribar beneficiar fins a mig milió de persones a Espanya, 150.000 a Catalunya. Amb aquest sentiment, però, també s'hi barreja el neguit per la complexitat dels tràmits.

El procés ha arrencat amb llargues cues, com les dels que han acudit a l'oficina del Servei d'Immigració de l'Ajuntament de Barcelona per tramitar l'informe de vulnerabilitat, un dels requisits que molts hauran d'acreditar per tenir-hi dret.

Unes esperes llargues malgrat que el consistori ha reforçat, mentre dura el procés, els serveis municipals d'atenció ciutadana vinculats a l'emissió de certificats que poden necessitar. 

També s'han reproduït les cues als consolats per obtenir el certificat d'antecedents penals, una condició indispensable per a tothom.

Des d'ara ja es pot fer la sol·licitud de regularització via telemàtica i, a partir de dilluns que ve, de manera presencial. Però per això caldrà cita prèvia, que ja es pot demanar. 

El tràmit es podrà fer en persona a oficines de Correus, de la Seguretat Social i d'Estrangeria, tot i que a Catalunya no hi ha cap oficina d'Estrangeria habilitada. A més, només es podran fer els tràmits in situ a una oficina de correus per capital de província o de ciutats de 50.000 habitants i a una oficina de la Seguretat Social per província.

En una entrevista a "Matins" de TV3, la ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, assegura que "el procediment està preparat per donar resposta a totes les sol·licituds que compleixin els requisits", "vinguin les que vinguin". 

A més ha explicat que aquestes oficines s'han reforçat amb personal format que pugui donar resposta a les necessitats dels sol·licitants abans del 30 de juny, que és quan acaba el termini. 

Hem treballat perquè el procediment sigui àgil i eficaç. 

Traves burocràtiques i bretxa digital

Tot i que la ministra parla de l'agilitat del procés, les entitats del tercer sector, que cooperen en aquest procés, manifesten la complexitat del tràmit i, que, això, sumat a la bretxa digital --que afecta especialment col·lectius vulnerables--, pot empènyer moltes persones a desistir de fer-ho per internet i optar per la via presencial, fet que pot col·lapsar els centres que ofereixen el servei. 

Si no es té el sistema Clave d'identificació electrònica és molt complicat aconseguir una cita de forma telemàtica i, tot i que es pot demanar per telèfon, al 060, és molt difícil aconseguir parlar amb algú. El sistema telefònic automatitzat acaba proporcionant un enllaç per fer-ho, però es necessita certificat electrònic.

Per això, els interessats acaben recorrent a advocats, graduats socials i gestors administratius, que tenen certificat digital per pujar-ho a la plataforma. 

Sergi Baró Clariana, codirector d'Estrangeria del Col·legi de Graduats Socials, també parla dels dubtes del procés. 

No hem presentat encara cap expedient i no crec que en presentem cap avui, perquè no tenim resolt el tema de l'informe de vulnerabilitat, ni sabem com hem de presentar l'oferta de feina per als que tenen possibilitat de treballar.

A més, segons ha explicat a 3Catinfo Natàlia Valenzuela, vicepresidenta de la Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, "el procés administratiu és complex de per si i el temps disponible per reunir la documentació és massa limitat. Per tant, la burocràcia és una barrera real d'accés".

No tothom té aquestes mateixes facilitats per entendre els tràmits. S'haurien de tenir en consideració aquestes traves burocràtiques. I, a més, els terminis són ajustats. 

Alerten que el calendari i el nombre d'oficines per fer el tràmit presencial, que consideren insuficient, poden impedir a milers de persones legalitzar la seva situació a Espanya.

La ministra ha llançat un missatge de tranquil·litat i assegura que els sol·licitants tindran temps suficient. A més, s'ha mostrat convençuda que l'executiu està "preparat" i, a més, diu, té "experiència en procediments d'envergadura similars, com el tràmit del col·lectiu d'afectats per la dana". 

Acreditar la vulnerabilitat

L'informe de vulnerabilitat que hauran d'aportar bona part dels interessats a beneficiar-se de la regularització extraordinària de persones estrangeres inclou factors com no tenir habitatge, o tenir-ne un de precari, viure en situació de pobresa o d'exclusió econòmica. 

El formulari per a aquest informe -que ha de ser ratificat per una entitat social acreditada o un ajuntament- aclareix el dubte de com es valorarà aquest extrem.

Alguns dels interessats en aquesta gestió, com Raúl Fernando, de Bolívia, estan perduts.

M'han enviat aquí des de plaça Catalunya, de l'Ajuntament, ara m'envien allà... Vull informació i m'estan donant informació nul·la.

La portaveu de l'Associació de Professionals de l'Estrangeria de Catalunya, Olga Hernández de Paz, assegura que a les administracions i serveis socials els ha agafat d'imprevist.

El text inicial del decret presumia que tota persona en situació irregular està en condicions de vulnerabilitat, però el Consell d'Estat va desaconsellar aquesta presumpció i, per això, finalment cal aportar aquest informe. 

Però no és obligatori per a tothom: no ho han d'aportar els sol·licitants d'asil o les persones que tenen feina o una oferta de treball, fills menors o grans dependents a càrrec seu. 

El mur del PP

Els requisits indispensables per sol·licitar la regularització són haver arribat a l'Estat abans de l'1 de gener del 2026, acreditar cinc mesos d'estada ininterrompuda des del moment de presentar la sol·licitud i no tenir antecedents penals.  

Vuit comunitats del PP es preparen per impugnar el decret. La ministra ha desmentit el líder popular, Alberto Núñez Feijóo, que ha vinculat immigració amb màfies i delinqüència, i li ha retret que hagi escollit situar-se al costat de Vox en lloc dels col·lectius que hi ha darrere aquesta iniciativa, com els sindicats i l'Església catòlica.  

És mentida. No es regularitzaran persones que hagin participat en tràfic, explotació de persones o hagin comès violència contra la dona. És per a persones en situació irregular, no per a delinqüents. Deixin d'intentar-ho boicotejar.

Feijóo ha reiterat aquest dijous que es tracta d'una "regularització indiscriminada i esbojarrada" i que, tot i que no beneficiarà estrangers amb antecedents penals, sí que es podran beneficiar de la mesura els que tinguin antecedents policials. El líder popular ha atacat la ministra Saiz després que l'acusés de tenir "mala fe". 

Si una persona no sap distingir entre antecedents penals i antecedents policials, no hauria de formar part del govern i menys ser-ne la portaveu. 

Amb tot, segons el govern espanyol, també es tindrà en compte a l'hora de decidir que les persones "no suposin una amenaça per a l'ordre i la seguretat pública".