Cap sala de Catalunya pot projectar "La Odisea" tal com Nolan la va rodar

Phenomena i Cinesa Diagonal Mar, les opcions més properes a l'original dins l'oferta barcelonina

Ramon Llubia

Dues setmanes després de l'estrena, ja es pot considerar "La Odisea" de Christopher Nolan com el llançament cinematogràfic de l'any. Encara és difícil de dir quants milions d'espectadors tindrà durant tot l'estiu, però sí que se sap que només un quants privilegiats arribaran a veure-la tal com el director la va concebre i rodar.

"La Odisea" és la primera pel·lícula de ficció filmada íntegrament amb IMAX en 70 mm, i això suposa un somni acomplert pel realitzador, que ha confessat una obsessió amb aquest format. El va descobrir de molt jove, a través de documentals sobre natura i fauna.

En el passat Nolan ja havia aconseguit rodar amb IMAX algunes escenes de les pel·lícules "El truc final" (2006) i "El cavaller fosc" (2008). Van ser el camp de proves per al seu gran projecte.

Una experiència immersiva

Segons els experts, l'IMAX en 70 mm és un format d'una qualitat superlativa, el més semblant al camp visual humà. Ofereix una resolució de 18K, que no es pot comparar a la de les sales comercials actuals, que solen ser de 2k, màxim 4k en el cas de les considerades prèmium. 

Nolan defensa que aquesta qualitat era imprescindible per arribar a l'experiència immersiva que volia oferir a l'espectador de "La Odisea".

Christopher Nolan rodant amb la càmera IMAX (HellaCinema CC BY-SA 4.0)

Dues opcions a Barcelona

Els beneficis en el resultat no eviten que l'IMAX en 70 mm comporti dificultats en totes les fases del procés. La principal, ara que ja s'ofereix al públic, és l'escassedat de sales que poden acollir-lo.

Només 41 cinemes a tot el món poden projectar "La Odisea" amb IMAX en 70 mm tal com el seu creador la va imaginar i executar. N'hi ha 25 als Estats Units, 9 al Canadà, 3 al Regne Unit, i una a Austràlia, Bèlgica, la República Txeca i França. La francesa, el Pathé Odysseum de Montpeller, és la més propera a Catalunya i, de fet, a tota la Península.

Malgrat això, hi ha dues sales a Barcelona que poden oferir una experiència visual propera a la idea de Nolan. El cinema Phenomena pot projectar en 70 mm, però no compta amb el sistema IMAX. A Cinesa Diagonal Mar hi ha una sala IMAX regular, que no projecta en 70 mm.

La magnitud del format

En aquest escenari, la principal problemàtica dels 70 mm suposa haver de treballar amb una finestra enorme i més aviat quadrada (1.43:1), que trenca l'actual convenció de les pantalles panoràmiques i del 16:9 en què es presenten la immensa majoria de pel·lícules i tots els canals de televisió actuals.

L'adaptació de la cinta al sistema panoràmic comporta una pèrdua del 40% de la imatge del pla tal com Nolan va filmar-lo. Amb l'IMAX convencional, aquesta "retallada" varia entre 25% i el 27%. 

Malgrat això, els responsables de "La Odisea" mantenen que les retallades de la imatge no ho són en realitat. Els productors i els exhibidors parlen d'adaptació als diferents formats. Totes les versions resultants han estat supervisades pel mateix Christopher Nolan, a fi que l'espectador no es perdi parts clau de cap escena.

Més problemes en el rodatge

Tot i que es projecti en 70 mm, aquest IMAX es roda amb una pel·lícula de 65 mm i 15 perforacions. Prou perquè faci necessari que les càmeres siguin especialment voluminoses i pesants. Grans dimensions que es tradueixen en diversos inconvenients a l'hora de rodar.

A la dificultat per moure les càmeres s'hi afegeix el soroll que fan quan treballen. És pràcticament impossible rodar amb so directe i gravar escenes de diàleg. Això comporta una fita tècnica descoberta per Nolan i el director de fotografia, Hoyte van Hoytema, que va dissenyar un sistema silenciador: una estructura de fibra de carboni que envoltava tota la màquina.

"La Odisea" de Christopher Nolan, amb Matt Damon (EFE)

D'altra banda, el negatiu de la pel·lícula és prou especial perquè al món hi hagi pocs laboratoris capaços de revelar-lo. Com a conseqüència, es van retardar significativament els rodatges, que es feien en escenaris naturals molt apartats a països com el Marroc, Grècia o Islàndia. Per tal que l'equip pogués valorar el que acabava de filmar, aquests negatius havien de volar milers de quilòmetres i fer-se esperar molts dies.

Finalment, aquests rotllos duren 3 minuts com a màxim. Això obliga a talls constants, i perjudica especialment la tasca dels actors en una obra de ficció. Tom Holland, que interpreta Telèmac, va arribar a pensar que a Nolan no li agradava la feina que feia a causa de la freqüència amb què l'interrompia.

Les reserves volen

"La Odisea" de Christopher Nolan ha acabat sent un viatge complicat i sovint inversemblant, molt més enllà de la trama que Homer va ordir en el seu poema èpic. Moltes grans produccions de la història del cinema han anat associades a la mística del caos i han acabat sent èxits rotunds. L'obra de Nolan va per aquest camí, i els aficionats que la volen gaudir en la seva màxima essència omplen les poques sales escollides arreu del món, que ja tenen les localitats reservades fins al final de l'estiu.