Cara i creu del català a l'audiovisual: porta d'entrada a nous parlants però amb un consum baix

Les sèries i pel·lícules en català viuen un bon moment, tant pel reconeixement internacional com per les dades d'audiència. Però tot i el moment dolç del sector, el consum d'audiovisual en català continua sent minoritari a Catalunya. Al mateix temps, les sèries i pel·lícules en llengua catalana són una eina útil per sumar nous parlants i per donar a conèixer Catalunya als nouvinguts. 

És el cas de la Sara Quesada, que va viure a Múrcia fins al 2024, però ja des de ben petita sabia que volia treballar a Barcelona i que li seria molt útil aprendre català. Les sèries, explica, li van "obrir les portes de Catalunya": "Jo vivia a Cartagena i estava enganxada a "Polseres vermelles". No tenia ningú a l'institut amb qui parlar de la sèrie, però m'era igual, hi estava ficadíssima".

Després va gaudir de "Merlí" i de "Cites", dos èxits indiscutibles de sèries rodades en versió original en català. En Daniel Camargo, que va arribar de Colòmbia el 2020, també es va iniciar amb el professor que interpretava Francesc Orella:

'Merlí' em va servir per aprendre com es pronuncia el català, però sobretot  per entendre com són els catalans. Em va passar el mateix amb 'Casa en flames'.

Molt abans, l'Andrew McGurk, escocès establert a Catalunya des de fa gairebé 40 anys, va voler aprendre la llengua amb el "Telenotícies" i amb una sèrie mítica que va marcar tota una generació:

La primera sèrie que vaig mirar va ser "Els joves". Estava doblada, i com que sabia de què anava, em va anar molt bé per aprendre paraules com "gamarús", d'un català divertit que no era el que sortia al 'Telenotícies'.

Tots tres són exemples de com les sèries i pel·lícules en català poden ajudar a sumar nous parlants. De fet, tot i la situació delicada del català, alguns indicadors sobre l'audiovisual apunten cap a una certa millora.

El català al cinema

El cinema en català va representar l'any passat al voltant del 5% del total d'espectadors a Catalunya. Tot i que és una opció amb poc pes, és la segona xifra més alta dels últims 30 anys, un percentatge que només es va superar el 2024, quan el 7,8% dels espectadors van triar una pel·lícula en català. La mitjana prepandèmia vorejava el 3%.

En nombres absoluts, la xifra d'un milió d'espectadors en pel·lícules en català només s'ha superat dues vegades, però amb una diferència molt clara: si el 2003 nou de cada deu entrades de cinema en català eren per veure pel·lícules doblades, el 2024 el 75% dels espectadors de cinema en català van triar títols rodats en aquesta llengua --sobretot "El 47" i "Casa en flames"--.

Edgar Garcia, president de l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), vincula l'èxit recent d'aquests títols --també de "Wolfgang" o "Balandrau"-- al creixement de la inversió en ajuts a l'audiovisual en versió original en català.

Es donen dos factors: el talent i la força del sector a Catalunya, i l'esforç que s'ha fet en els ajuts per a pel·lícules ambicioses.

El nombre d'espectadors al cinema experimenta un retrocés a escala mundial, i és per això que el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, explica a 3CatInfo que "treballen perquè els exhibidors augmentin l'oferta en català i la programin en millors horaris".

El conseller destaca que "el gran nombre de sol·licituds d'ajuts per a la producció audiovisual del català" indica que és una política que funciona:

Volem garantir que les subvencions siguin eficients en un sector en transformació contínua i que els ajutsimpactin en les grans estrenes mundials.

El departament preveu "una gran cobertura futura dels catàlegs de les plataformes gràcies a l'automatització de les subtitulacions", tot i que admeten que caldrà "vetllar per la seva qualitat lingüística".

L'aposta pel català a les plataformes

La irrupció de les plataformes d'estríming el 2015 va canviar els hàbits de consum audiovisual, i la televisió i el cinema van anar cedint quota en benefici de gegants com Netflix, Prime Vídeo, HBO Max i Disney+. Aleshores, en aquestes plataformes, el català no hi tenia cap presència.

Per mirar de posar-hi remei, la Generalitat va crear el 2015 una línia de subvencions per doblar i subtitular pel·lícules que s'emetessin en plataformes d'estríming. Dos anys més tard es va començar a pagar la subtitulació de les sèries de les plataformes, i des del 2022 també el doblatge de sèries.

El 2024 ja no només poden demanar els ajuts les distribuïdores de les sèries i pel·lícules, sinó que també s'admet que les mateixes plataformes demanin les subvencions. És per això que els últims anys ha crescut la inversió en doblatge per a plataformes d'estríming, per bé que la presència del català encara és residual en algunes d'aquestes plataformes.

Pol Cruz Corominas, assessor de Plataforma per la Llengua, lamenta "l'oportunitat perduda" de la llei espanyola de l'audiovisual del 2022 que el PSOE va tirar endavant amb l'abstenció del PP. L'entitat reclama als partits catalans que "tornin a exigir unes quotes de mínims ambicioses a les grans plataformes" que vagin en la direcció de "normalitzar el català a l'audiovisual de gran consum".

Pel que fa a la futura reforma de la llei de la comunicació audiovisual de Catalunya, l'entitat prollengua considera que és un bon moment perquè, a Catalunya, les plataformes ofereixin per defecte l'àudio en català dels continguts que el tinguin disponible.

Ara bé, el català no només arriba a les plataformes a través de nous doblatges. Des del 2023, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals cedeix al departament de Política Lingüística els àudios de les sèries i pel·lícules que es van doblar al català per emetre's per TV3 o 3Cat: "Nosaltres els polim, els adaptem a les necessitats tècniques de cada plataforma i les empaitem perquè els pengin", expliquen fonts del departament a 3CatInfo:

Des del 2023 fins al març de 2026, s'han incorporat a les plataformes d'estríming àudios en català de la CCMA en 382 pel·lícules i en 30 temporades de sèries --546 capítols--.

Però malgrat els esforços, el català continua sent residual a les plataformes. Un informe recent del Consell de l'Audiovisual de Catalunya estima que el 2021 els títols en català representaven al voltant del 8% del catàleg de les plataformes d'estríming de pagament, i el 2025 es va arribar gairebé al 10% --3,5% si no comptem Filmin, que lidera amb molta diferència--.

Cristina Bertran, cap del departament d'Aliena i Adquisicions de 3Cat, recorda que el doblatge és "una eina de promoció de la llengua vital": "Seguim treballant per aconseguir les millors produccions internacionals i doblant-les al català amb els màxims estàndards de qualitat tècnica i actoral, i, sobretot, amb un altíssim nivell d'exigència lingüística".

Bertran destaca que l'esforç en el doblatge ha crescut durant els últims anys, "també arran de la consolidació de la plataforma 3Cat", una plataforma que en poc més de dos anys de vida s'ha fet un lloc en el sector de l'estríming i ja és la tercera plataforma més consumida a Catalunya, només darrere de Prime Video i Netflix.