Del tren al cotxe: els robatoris de coure es traslladen als punts de càrrega de vehicles elèctrics
Operadores, usuaris i comerciants alerten que el robatori de coure als carregadors ràpids de vehicles elèctrics és un fenomen que està creixent a Catalunya, amb un gran impacte econòmic que amenaça de frenar la transició cap a una mobilitat elèctrica.
Endesa explica que el robatori de coure ha deixat fora de servei un centenar de carregadors elèctrics des del 2018. La companyia disposa de 7.200 punts de recàrrega al conjunt d'Espanya, dels quals uns 6.000 ja estan operatius. Assegura que Catalunya concentra més del 35% d'aquesta infraestructura.
Però aquest creixement ve acompanyat també d'un vandalisme que els preocupa, tal com explica Pol Olivella Farell, responsable de Mobilitat Elèctrica d'Endesa a Catalunya:
Els lladres es concentren en les mànegues de càrrega dels punts ràpids i ultraràpids, els més utilitzats pels usuaris.
Olivella també assenyala que els robatoris es concentren sobretot en zones apartades de nuclis urbans i que la majoria són en centres comercials o polígons industrials, és a dir, en zones allunyades i fosques on els lladres pensen que ho tindran més fàcil.
El coure, un metall cobejat
Darrere d'aquests robatoris hi ha l'augment del preu del coure, un metall que s'ha tornat estratègic per a la transició energètica. De fet, el preu del coure ha tocat màxims aquesta setmana, per sobre els 6,7 dòlars la lliura, a la Borsa de Metalls de Londres.
Aquest pic respon a restriccions de l'oferta i a la forta demanda vinculada a l'electrificació i centres de dades d'intel·ligència artificial.
El sector proposa invertir en noves explotacions, incrementar el reciclatge del coure i diversificar les fonts de subministrament.
En aquest context, en els últims mesos han augmentat els robatoris de coure a tot Europa. El coure robat acaba en ferralleries o deixalleries industrials.
El problema és que alguns negocis, sense saber-ho, o fent els ulls grossos, accepten material sense comprovar-ne la procedència. El sector reclama més vigilància i més inspeccions per part de la policia a aquests negocis.
Creixen els robatoris a tot Europa
L'Associació d'Usuaris del Vehicle Elèctric explica que el fenomen no és únic a Catalunya. Creix també a la resta d'Espanya i per tot Europa, en països com França i Itàlia.
Per l'associació, el problema és doble: d'una banda, l'usuari es troba amb punts vandalitzats i no pot carregar el cotxe, i de l'altra, la mala imatge que està donant una infraestructura de recàrrega que encara és insuficient. Un dels aspectes que més preocupen els usuaris és la desproporció entre el que obtenen els lladres del metall i el que costa reparar els danys. Ho explica Albert Sagarra, delegat a Catalunya de l'Associació d'Usuaris de Vehicles Elèctrics:
Per un cable, els lladres obtenen entre 50 i 100 euros, mentre que reparar-lo pot costar a les operadores entre 3.000 i 5.000 euros.
L'Associació reclama a les administracions més vigilància, amb càmeres, com hi ha actualment a les benzineres. I demana també a la policia que els faciliti dades concretes per tal de fer-ne un seguiment i treballar en una solució al problema.
Vandalitzen estacions de càrrega a punt d'estrenar
Les xarxes socials i les associacions d'usuaris del vehicle elèctric fa mesos que difonen imatges d'aquests actes vandàlics, que deixen estacions inutilitzades i que obliguen els conductors a buscar alternatives.
És el cas d'un hub de càrrega del centre comercial Parc Vallès de Terrassa, on dels 14 punts per endollar el cotxe elèctric instal·lats, encara per estrenar, aquesta setmana n'han tallat 6 per robar-ne el coure.
També s'han denunciat casos de robatoris de coure recents en punts de càrrega a l'Ametlla del Vallès, Figueres o Pineda de Mar.
Sagarra explica que en alguns casos es reposen els cables i, al cap d'una setmana, els tornen a tallar tots. "És un gran problema", afegeix.
Malla metàl·lica i GPS contra els talls de cables
Les operadores ja han començat a desplegar mesures físiques i sistemes més sofisticats per dissuadir els lladres del metall. S'han instal·lat càmeres de videovigilància en diversos centres de càrrega.
Sagarra explica que les noves mànegues disposen d'una malla o una lona que envolta el cable, i unes tires de metall que dificulten el tall. Aquest reforç s'acompanya d'una segona capa pensada per dificultar que es puguin tallar el cable amb les eines que fan servir els lladres:
Amb aquesta lona, quan es passa la radial –l'eina que fan servir per tallar–, s'enreda. I no poden robar el cable.
A més, les mànegues disposen d'uns sistemes de GPS que estan repartits pel cable, que permeten localitzar-lo. Sagarra afegeix que alguns cables disposen d'una marca forense integrada al mateix material, que permet traçar la destinació del coure i determinar qui l'ha robat.
El procés d'electrificació, en risc
El responsable d'Endesa reconeix que el vandalisme arriba en un moment delicat per al desplegament de la mobilitat elèctrica, un sector que encara es troba en una fase inicial d'expansió i que ja arrossega queixes per la falta de punts de recàrrega. En aquest sentit, Olivella assenyala que els actes vandàlics "estan comprometent la sostenibilitat de l'activitat i poden alentir el desenvolupament de les xarxes de recàrrega".
Joan Blancafort, secretari general del Gremi del Motor, assegura que el sector es mostra preocupat per un fenomen que s'ha traslladat del sistema ferroviari als vehicles.
Pel Gremi, els robatoris de coure suposen una amenaça per als objectius de descarbonització marcats per Espanya i la Unió Europea.
El Gremi insisteix que tot plegat passa quan el vehicle elèctric representa el 18% de les noves matriculacions a Catalunya. Un de cada tres vehicles nous ja és electrificat, comptant-hi els híbrids endollables. És un mercat creixent que cada vegada va a més, indica Blancafort. I afegeix que és tan important les vendes com la satisfacció dels usuaris.