Es disparen els robatoris de coure: la relació entre els talls de Rodalies i l'auge de la IA
Si ets usuari de Rodalies, aquesta escena et resultarà familiar: quan arribes a l'estació, una aglomeració et fa pensar que alguna cosa, altre cop, no va bé. La línia està tallada perquè a la nit hi ha hagut, altre cop, un robatori de cable de coure.
Entre el gener i el juny d'aquest any, Adif ha presentat 152 denúncies per robatoris de coure a la xarxa ferroviària. De mitjana, gairebé una al dia. Això és el doble que en el mateix període de l'any passat i deu vegades més que fa només cinc anys.
Per què augmenten tant els robatoris?
Si ens fixem en la gràfica de com ha augmentat el preu d'aquest material, queda clar que els robatoris s'han incrementat a mesura que s'han encarit els preus, que han estat en màxims tot l'any:
El preu del coure el marca la Borsa de Metalls de Londres. Actualment cotitza a 6,5 dòlars la lliura, l'equivalent a 12.400 euros la tona, el triple del que valia el 2020 en plena pandèmia: 2,1 dòlars la lliura (això és, 4.000 euros la tona). És el que valia ara fa una dècada.
Més robatoris on hi ha obres
A Rodalies, els robatoris s'han produït els últims mesos sobretot on hi havia obres, perquè és on el coure està més accessible. Han estat moltes, per exemple, les sostraccions a l'R3. I un robatori a l'estació de Vinaixa ha fet que a les línies R13 i R14 estiguin tallades entre la Plana Picamoixons i Lleida des de mitjans de juliol. Sense anar més enllà, l'R3 està sense servei des de la Garriga fins a Puigcerdà per un robatori de cable aquest dimecres.
De robatoris de coure no només se'n produeixen a les vies del tren. També en altres llocs com obres en construcció o subestacions elèctriques. A la Noguera, el robatori de 800 metres de cable de coure va deixar al juliol una estació de bombatge solar del canal Algerri-Balaguer que abasta 7.000 hectàrees de regadiu. Els regants han decidit canviar el coure per alumini perquè sigui menys atractiu per als lladres.
Què se'n fa, del coure robat?
El coure, com altres metalls, es pot reciclar. De fet, un 20% del que s'utilitza és reciclat. Però el circuit de recuperació d'aquest material està molt regulat. De fet, en el cas d'Adif, només estan autoritzades a gestionar el coure sobrant de les obres que es fan a la via les empreses designades per fer-ho a través d'un concurs públic.
Per tant, sobre el paper, no hauria de ser fàcil que el coure robat entri en el circuit legal de reciclatge. Però, a la pràctica, a Catalunya hi ha diverses plantes il·legals on es compra el coure robat amb l'objectiu de reciclar-lo. Això és el que denuncia la directora del Gremi de Recuperació de Catalunya, Victòria Ferrer Maymó, en declaracions a "El matí de Catalunya Ràdio".
Ferrer explica que, de vegades, els cossos policials aconsegueixen clausurar aquestes plantes il·legals, però denuncia que ràpidament se'n tornen a obrir d'altres. "També, moltes vegades, els lladres porten el material robat a altres països", explica.
I també hi ha una altra part del coure robat que acaba al circuit legal de recuperació de metalls. Per exemple, la catenària en si mateixa no es pot vendre a qualsevol empresa recuperadora perquè només la poden gestionar les empreses contractades per Adif, però hi ha vegades que els lladres manipulen el coure per poder-lo vendre. Ferrer ho explica així:
Algú pot donar una forma diferent a la catenària i, com a particular, pot explicar que ho ha tret, per exemple, del desmantellament d'una granja i ho pot vendre a un ferroveller.
Per què està tan car el coure? La IA en dispara la demanda...
Hi ha una creixent demanda en un moment en què l'oferta està estancada.
Des del punt de vista de la demanda, el coure té molts usos que estan en augment. Així ho ha explicat l'economista Xavier Brun, gestor de fons d'inversió i especialitzat en matèries primeres, a "El matí de Catalunya Ràdio":
Si tanquem els ulls, veiem un món sense coure. Tot va amb coure, com l'electricitat. Si el món creix, es construeixen més cases i més centrals d'electricitat, i necessitem mes coure.
Però no només això. La demanda s'ha accelerat per les energies renovables, que necessiten més coure, i també per l'auge dels cotxes elèctrics: cada vehicle té uns 80 quilos de coure, davant els 15 que tenen els de combustió interna.
I hi ha una altra tecnologia que està en boca de tothom i que està creixent de manera exponencial: "El coure és la base de la intel·ligència artificial", recorda Brun. I és que un centre de dades d'intel·ligència artificial requereix al voltant d'una trentena de tones de coure per megawatt de capacitat instal·lada, mentre que una instal·lació convencional en requereix entre 7 i 10.
Per què aquesta diferència? En una publicació recent, el Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials del País Basc, Navarra, La Rioja i Sòria ho desgrana així:
Els sistemes de distribució d'energia consumeixen entre 12 i 15 quilograms per megawatt.
La infraestructura de refrigeració hi afegeix entre 8 i 10 tones.
El hardware de servidors i connexions de xarxa en necessita entre 4 i 6.
El subministrament d'emergència, entre 2 i 3 tones de coure.
I tot plegat, sense possibilitat de substitució, tal com detallen des d'aquest col·legi d'enginyers:
El coure és el material amb millor relació entre conductivitat elèctrica, conductivitat tèrmica i cost de fabricació, i no hi ha una alternativa viable a escala industrial.
A més a més, Brun recorda que cal tenir en compte que hi ha un altre factor que fa créixer la demanda, que és el creixement de països com l'Índia, amb més de 1.400 milions d'habitants.
...i l'oferta està estancada
El coure surt de mines, que estan concentrades en països llatinoamericans com Xile o el Perú. Xile, de fet, és el primer productor del món, amb més de cinc milions de tones anuals. També n'hi ha a Austràlia, els Estats Units i Indonèsia, entre d'altres.
I un altre país que s'ha erigit entre els principals productors de coure del món és la República Democràtica del Congo. Majoritàriament, el coure del Congo està en mans xineses, i un cop extret viatja fins a la Xina, on l'esmicolen per poder-lo comercialitzar.
Aquestes mines "són com una piscina de la qual cada dia traiem un got d'aigua i al final s'esgoten i n'hem de buscar de noves, però no és tan fàcil trobar-ne", adverteix l'economista Xavier Brun. A més, el fet que un país com el Congo, on la política és inestable, estigui entre els principals productors no agrada als inversors, i això també contribueix a l'augment de preus del coure.
A això s'hi afegeix el fet que algunes de les mines són en llocs poc accessibles. De fet, la serralada dels Andes, entre l'Argentina i Xile, allotja gegantescos jaciments de coure, or i plata, però estan situats a altituds extremes, entre 4.000 i 5.000 metres sobre el nivell del mar. I ja hi ha projectes milionaris per explotar aquests metalls.
Els preus del coure poden seguir pujant?
"Sí, encara poden pujar més", assegura Brun. Sobretot si les inversions en intel·ligència artificial segueixen escalant. Veurem si continuen creixent o si la febre inversora per la IA és una bombolla que pot acabar esclatant, com apunten alguns experts.
