Dos anys de la investidura d'Illa: els pressupostos donen estabilitat, però queden deures pendents

Aquest dissabte fa dos anys de la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat. Dos anys després que el Parlament l'investís 133è president de la Generalitat, Illa encara el segon tram de la legislatura amb l'estabilitat que li proporcionen els pressupostos, els primers de la legislatura, i als quals s'ha arribat després d'una llarga negociació amb ERC i els Comuns, que han posat preu al seu suport i reclamen cobrar-lo.

En el nou cicle de la governabilitat, els socialistes podran marcar més perfil propi amb projectes que saben que no agraden als socis, com ara l'ampliació de l'aeroport, però alhora hauran de complir amb els compromisos adquirits per mantenir la confiança pensant en una eventual nova legislatura.

És probable que els pressupostos actuals siguin els únics de la legislatura si es té en compte les cites electorals dels dos pròxims anys, 2027 —municipals i generals— i 2028 —Parlament—, que tensionaran encara més el govern en minoria. Això s'afegirà a l'estratègia d'erosió de l'oposició contra el govern i el president per la presumpta corrupció al PSOE. El setge, lluny de diluir-se, es pot intensificar en el context preelectoral.

Fa pocs dies, en el balanç del curs polític, Illa va anunciar la licitació de vuit grans obres en infraestructures i carreteres per valor de 502 milions d'euros, i va assegurar que la xifra arribarà als 1.400 a finals d'any. "Fa dos anys Catalunya venia d'una etapa de paràlisi institucional, divisió en la societat i una certa sensació de resignació. Davant aquesta situació, vam assumir la responsabilitat d'unir i servir el país", va destacar el president de la Generalitat a la compareixença:

Dos anys després podem dir que estem complint amb aquests objectius. El canvi està arribant i portem dos anys construint el futur per liderar la pròxima dècada.

Possibles canvis a les conselleries

Després del canvi quirúrgic a la Conselleria de Drets Socials i Inclusió per la renúncia de la consellera, Mònica Martínez Bravo, que ha estat rellevada pel seu número dos al departament, Raúl Moreno, per ara el president no té al cap una remodelació més àmplia del govern malgrat les demandes de l'oposició.

Aquest primer tram de la legislatura ha estat marcat per polèmiques que han fet qüestionar la feina de les responsables de tres conselleries: Sílvia Paneque, a Territori, per la crisi de Rodalies; Núria Parlon, a Interior, pel model policial arran, entre altres, de la infiltració de policies a una assemblea de docents, i Esther Niubó, a Educació, per la situació en el sector educatiu i el malestar de mestres i professors. En els tres casos, ERC ha votat a favor de fer fora les conselleres, mentre que els Comuns s'han abstingut.

Els pròxims mesos no es descarten canvis si la consellera de Territori i portaveu del govern, Sílvia Paneque, finalment és la candidata a l'alcaldia de Girona. I s'haurà de veure fins a quin punt el conflicte entre el sector educatiu i el govern provoca un desgast per a la consellera Niubó.

Finançament: ERC vigilant

El nou model de finançament serà una prova de foc per a la confiança d'ERC en el govern. Per ara es compleixen les exigències dels republicans pel que fa als tempos.

L'aprovació del nou no està assegurada, ja que depèn, entre altres coses, dels vots de Junts, que s'hi oposen perquè el seu model és el concert econòmic.

Prohibició de la compra especulativa: els Comuns pressionen

Els Comuns han condicionat l'agenda del govern en matèria d'habitatge i ho volen seguir fent. Aquí la sintonia amb el govern és gran, ja que els socialistes també han fixat l'habitatge com a prioritat. La limitació de la compra especulativa d'habitatge va ser la condició que van posar els de Jéssica Albiach per donar el seu sí als pressupostos, i el govern està compromès a tirar-la endavant amb el suport també d'ERC i la CUP.

Però la iniciativa s'ha vist frenada: Junts i PP van portar la llei al Consell de Garanties Estatutàries, i aquest organisme adverteix que alguns dels seus articles poden ser inconstitucionals. El govern reconeix que caldrà fer retocs abans de portar-la de nou al ple del Parlament passat vacances. I això comporta noves negociacions.

L'ampliació del Prat avança

Un dels projectes estratègics del mandat de Salvador Illa és el de l'ampliació de l'aeroport del Prat, un dels que pot tensionar més les relacions amb els seus socis.

Casualitat o no, no va passar ni una setmana de l'aprovació dels pressupostos que el pla d'ampliació de l'aeroport va fer un pas endavant. Aena va activar el primer pas, previ a l'execució del projecte, amb l'adjudicació del pla director i d'avaluació ambiental.

Per ara, qui està capitalitzant l'oposició més frontal són els Comuns amb els arguments de l'impacte mediambiental en els espais protegits de l'entorn i el model econòmic que promou, mentre que ERC posa el focus en la sobirania de gestió com a condició per acceptar una eventual ampliació.

En aquest sentit, ja s'ha fet un pas per satisfer els republicans, el pacte pel canvi legal que ha de permetre crear l'autoritat Aeroportuària de Catalunya que els republicans consideren l'eina clau per dotar la Generalitat d'un paper determinant en les decisions sobre ports i aeroports.

Rodalies i AP-7

Un cop aprovats els pressupostos, els Comuns han posat damunt la taula el col·lapse de l'AP-7 que ha obert el debat sobre l'ampliació de la capacitat de la via i la idoneïtat dels peatges.

Una polèmica que s'afegeix al desgavell a Rodalies. En matèria ferroviària, ja s'ha creat l'empresa mixta entre l'Estat i la Generalitat, Rodalies de Catalunya, que s'encarregarà del servei, però per ara encara s'està lluny del traspàs de les línies.

I pel que fa a la xarxa viària, la situació a l'AP-7 ha reobert el vell debat sobre els peatges. La consellera de Territori ha reconegut l'estudi d'una proposta per recuperar el pagament per ús als camions —ben vist pels socis— que farien arribar al ministeri, que és qui té la titularitat de la via.

ERC s'ha afegit al debat apuntant la possibilitat que el govern es podria replantejar els peatges que depenen de l'administració catalana, com el de la C-32 o la C-16.

L'amenaça del conflicte educatiu

El principal conflicte que amenaça a ressorgir tornant de les vacances és el que manté el govern amb mestres i professors i que es pot convertir en un dels principals elements desestabilitzadors de l'executiu el curs que ve.

Després de 25 jornades de vaga, els docents no donen el conflicte per tancat i a hores d'ara la incògnita és saber si les classes començaran amb normalitat al setembre.

Els socis demanen al govern que negociï amb els docents, però l'executiu no està disposat a anar més enllà dels 2.700 milions d'inversió addicional en Educació que inclouen els pressupostos i dona per tancada la negociació laboral.

El que sí que farà el departament és obrir una ronda de contactes amb la comunitat educativa més enllà dels sindicats per escoltar les seves inquietuds sobre el model educatiu. 

El possible retorn de Puigdemont

La sentència de la justícia europea sobre l'amnistia estreny el marge de maniobra als tribunals espanyols, que no haurien de dilatar més l'aplicació de la llei aprovada pel Congrés.

Salvador Illa ha defensat d'ençà que és president l'aplicació de l'amnistia a tots els processats, i especialment als líders del procés per recuperar el que anomena "normalitat institucional".

La primera trobada entre Illa i Carles Puigdemont, el setembre del 2025 a Brussel·les, va suposar un punt d'inflexió en la relació personal entre un i l'altre, després dels anys de tibantors del procés.

Un eventual retorn de Puigdemont a Catalunya i a la seva activitat política al Parlament seria una notícia ben vista pel govern, que ho interpretaria com un èxit de l'estratègia dels socialistes pel "retrobament".