Els tirotejos a Catalunya augmenten un 35% en un any: els Mossos es mostren "preocupats"

El cap de la Comissaria General d'Investigació Criminal explica que la majoria de tirotejos es donen entre bandes criminals, tot i que sempre hi ha el perill que afectin terceres persones

Redacció

Els Mossos d'Esquadra no amaguen la seva preocupació per l'augment de tirotejos a Catalunya. Sense anar més lluny, dissabte passat, 16 de maig, un home va morir a trets al barri de la Marina de Port, a Barcelona, i hores després --de matinada-- hi va haver un altre tiroteig sense ferits a l'Hospitalet de Llobregat.

Segons dades dels Mossos recollides per 3CatInfo, l'any passat hi va haver 93 tirotejos a Catalunya, un 35% més que durant el 2024, quan n'hi va haver 69. En la majoria de casos van ser trets intimidadors disparats a l'aire, però també hi va haver 7 morts i 29 casos amb ferits de bala. 

És, per tant, un problema creixent i que sobretot està relacionat amb bandes organitzades vinculades amb el tràfic de drogues.

Bons indicadors, però més tirotejos  

En una entrevista a "El matí de Catalunya Ràdio", el cap de la Comissaria General d'Investigació Criminal dels Mossos, Ramon Chacón, ha admès que "estan preocupats per aquests increments".

Chacón, però, puntualitza que --paradoxalment-- la resta d'indicadors sobre armes de foc a Catalunya han baixat: "Els homicidis amb arma de foc han baixat, els narcoassalts han baixat pràcticament un 50% --passem de 87 a 49--, la intervenció d'armes de foc anual ha baixat de 400 a 300 i els detinguts que fem per armes de foc pugen".

Concretament, l'any passat es va detenir 293 persones amb armes de foc, 45 més que durant el 2024.

Ramon Chacón, cap de la Comissaria General d'Investigació Criminal (3CatInfo)

Aquest mateix responsable dels Mossos admet que "és estrany" que tots els indicadors sobre armes de foc siguin bons i que, en canvi, augmentin els tirotejos. I apunta dues possibles causes a l'hora d'explicar aquest fenomen: "la socialització i banalització" d'aquest tipus d'armes.

Ramon Chacón explica que el conreu de marihuana fa que corrin més armes de foc entre els delinqüents per protegir-se dels narcoassalts:

Aquesta socialització és que els petits traficants ara també volen tenir armes de foc, com els grans... seria més o menys com una moda.

El cap de la Comissaria General d'Investigació Criminal dels Mossos afegeix que si abans resolien els seus problemes a cops de puny, ara utilitzen aquest tipus d'armament.

La banalització de les armes, però, encara va més enllà, explica Chacón, perquè també es disparen trets a l'aire per celebrar victòries d'equips de futbol, per celebrar la compra d'una pistola nova o per celebrar el Cap d'Any.

Violència entre criminals

Preguntat per si la ciutadania ha d'estar preocupada per aquest augment de tirotejos, el responsable de Mossos diu que els que han d'estar preocupats són ells, la policia, "els ciutadans no tant perquè aquesta és una violència intracriminal", entre bandes de delinqüents.

Això no treu, diu, que "quan hi ha un volum alt de tirotejos, el risc que terceres persones puguin acabar ferides o mortes s'eleva bastant":

Això és el que a nosaltres ens preocupa, que la violència intracriminal passi a ser violència cap a terceres persones.

I posa com a exemple el que està passant a Marsella (França), a Estocolm i Mälmo (Suècia), a Sèrbia i a Montenegro.

El director del grau de Criminologia de la UOC, Marc Balcells, no creu, però, que hi hagi motiu d'alarma:

Això no ha de passar necessàriament. Hem de continuar amb un missatge de calma. És objectiu del crim no cridar l'atenció, precisament.

De fet, en el 60% dels tirotejos de l'any passat no hi va haver víctimes. Van ser actes intimidatoris entre delinqüents.

El juliol de 2025 van matar un home a trets al carrer Consell de Cent de Barcelona (ACN/Norma Vidal)

Tirotejos, de dia

Sobre que la majoria d'aquests tirotejos entre delinqüents passin de dia i en ple carrer, el responsable policial ha explicat que això és el més habitual, perquè es tracta d'agafar la víctima desprevinguda.

El cap de la Comissaria General d'Investigació Criminal també subratlla la necessitat que les diferents policies europees comparteixin les seves bases de dades per poder lluitar amb més eficàcia contra les grans màfies de la droga. I posa com a exemple les que operen a Suècia:

Si aquesta gent s'instal·la aquí, tindríem un problema molt greu.

Ramon Chacón afegeix que un cop instal·lades i arrelades en un país, aquestes màfies aconsegueixen refer-se amb facilitat malgrat que la policia actuï contra elles.