La factura del fiasco comercial de Trump: els EUA retornen 100.000 milions d'aranzels il·legals

L'andanada d'aranzels que va disparar Donald Trump el 2 d'abril del 2025, el dia que ell va anomenar "de l'alliberament", tenia truc. La Casa Blanca va fer servir com a justificació legal la llei de poders econòmics per a emergències internacionals (IEEPA), del 1977. Però el febrer del 2026 el Tribunal Suprem va declarar-ho il·legal en considerar-ho inconstitucional, perquè el control final de la política comercial és del Congrés, i els aranzels van caure com un castell de cartes. Dues setmanes després, un jutge federal va decretar que tot el que s'havia cobrat fins a aquell moment a la duana, uns 166.000 milions de dòlars, s'havia de retornar.

A dia d'avui, el govern nord-americà ja ha pagat 100.000 milions i ha reconegut drets de cobrament per valor de 129.000 milions, després de rebre 252.000 sol·licituds de devolució. Un fiasco que, això sí, no ha tingut cap conseqüència política. 

El fiasco dels aranzels

De fet, es calcula que tots aquests pagaments s'estan "menjant" els ingressos convencionals de les duanes, de manera que, a hores d'ara, surten més diners de l'administració nord-americana per pagar les devolucions que el que ingressa pels aranzels que encara estan en vigor. Només al juny, van haver de retornar 49.000 milions de dòlars, però només van ingressar a la duana 23.000 milions. 

És el balanç d'una política que ha portat costos afegits i més burocràcia (es calcula que els aranzels han canviat més de 50 vegades en aquest període). I per als consumidors tot plegat s'ha traduït en preus més alts. Un estudi de la Universitat Harvard de l'abril va concloure que les empreses van repercutir la meitat del cost dels aranzels sobre els proveïdors i els clients, que van pagar més cares les seves compres. Segons l'estudi, els preus van pujar al principi i després es van estabilitzar, fins que va arribar la guerra a l'Iran. "Bona part de l'impacte ja s'ha repercutit", explica un dels autors de l'estudi.

Les grans multinacionals cobren

Tècnicament, qui té dret a reclamar per uns aranzels mal aplicats són les importadores, les empreses que van pagar a duana per entrar les mercaderies al país. Però de la mateixa manera que van repercutir el cost, si recuperen els diners, els compartiran també amb els seus clients? En la majoria dels casos, la resposta és que no. Apple hauria recuperat uns 2.200 milions de dòlars i diu que els reinvertirà en fàbriques als Estats Units. Amazon, que ha cobrat 600 milions, diu que retornarà els diners en casos específics. Assegura que només va repercutir l'increment de costos en una part molt petita del seu catàleg i que contactarà amb els clients que van pagar de més.

D'altres, com Nike i Ford, recuperaran 1.000 milions cadascuna. I les multinacionals japoneses, com Sony o Nintendo, també se n'han emportat un bon pessic que els ajudarà a quadrar els comptes. En el cas de Sony, es calcula que els ingressos són d'uns 500 milions de dòlars. 

Tractant-se dels Estats Units, les demandes civils s'han multiplicat i molts consumidors ja han acudit als tribunals per reclamar la seva part. A Nova York, un client de la cadena Five Below ha reclamat als tribunals la devolució dels diners que creu que li pertoquen. 

Els consumidors també volen cobrar

Aquest abril, un grup de congressistes van enviar una carta a deu grans cadenes de distribució perquè compensessin els seus clients pel cost extra que van haver d'assumir l'any passat, en lloc d'utilitzar-los per engreixar els seus propis beneficis. Són grans corporacions com Walmart, Home Depot, Best Buy, Amazon, Lowe's i Costco. I en el cas de Costco, l'empresa ja ha dit que podria retornar diners dins del seu programa de fidelitat. 

Segons la Tax Foundation, les llars nord-americanes han tingut una despesa extra de 1.000 dòlars pels aranzels. I aquest any, com que encara n'hi ha en vigor, la factura pot arribar als 900 dòlars. Perquè cal tenir en compte que el Suprem va invalidar la primera andanada d'aranzels, però la resta continua en vigor, sobre acer, alumini, automòbils i components, mobles, productes farmacèutics, etc. A més, va anunciar un aranzel general del 10% que, ara sí, espera que passi el sedàs del Tribunal Suprem.