La Pleta, la primera escola de pastors de la Conca de Barberà
La Conca de Barberà ha posat fil a l'agulla per crear paisatges resilients que s'adaptin al canvi climàtic. Per fer-ho, és bàsic tornar a tenir una silvopastura activa que ajudi a tenir els boscos nets.
Els ramats d'ovelles, cabres o vaques són imprescindibles en la lluita contra els incendis forestals. Per això, el Consell Comarcal de la Conca de Barberà, a través del seu organisme de Concativa, ha creat la primera escola de pastors del Camp de Tarragona i la segona de Catalunya.
Es diu La Pleta i és un centre de formació de ramaderia extensiva i paisatge, amb classes teòriques i pràctiques. L'objectiu: evitar que es perdi aquest ofici a les comarques tarragonines.
El curs està coordinat pel pastor i monitor d'ensinistrament de gossos Armand Flaujat. Natural de Puigcerdà, està acostumat al paisatge i les pastures del Pirineu. Fa uns anys que viu a les comarques de Tarragona, on ha observat el tipus de pastura que millor s'adapta a aquest paisatge i que ara ensenya als seus alumnes de La Pleta.
Aquí tot és diferent. El menjar, l'alimentació del bestiar, el comportament, el terreny... És una manera diferent de treballar que no es coneix.
L'Armand recorda que Catalunya té una extensió de terreny de boscos immensa i que "és important el fet de poder tenir la figura de pastor repartida per tot Catalunya".
Un curs gratuït i enfocat al Camp de Tarragona
El curs de Concactiva està obert a tothom, però és d'especial interès per a gent del Camp de Tarragona, perquè poden fer el curs a Montblanc (la part teòrica) i a finques properes (la part pràctica).
D'aquesta manera es vol anar creant una borsa de pastors i pastores que puguin treballar al Camp de Tarragona. Ho explica Carles Heredia, tècnic de Concactiva a La Pleta:
El Camp de Tarragona, les muntanyes de Prades i tot el terreny d'interior és molt vulnerable pel canvi climàtic. I per això és molt important que aquí hi hagi iniciatives de ramaderia extensiva i hi hagi pastors.
El curs té 210 hores lectives i és gratuït, perquè compta amb la participació de la Cambra de Comerç de Reus i el finançament del programa Talento Joven. Heredia explica que el curs es farà anualment per aquestes dates i inclou la possibilitat d'allotjament per als estudiants de fora.
El tècnic de La Pleta destaca que "el projecte va més enllà de ser únicament un centre de formació" i que iniciaran projectes de suport a la ramaderia extensiva per fer viables les explotacions. Amb aquesta finalitat treballen per obrir, enguany, un obrador de formatges compartit, "perquè els pastors i pastores del territori puguin fer els seus productes làctics, com formatges, iogurts o quefirs" alhora que redueixen els costos de producció i intermediaris.
Concactiva també treballa per millorar i ampliar l'escorxador de Santa Coloma de Queralt per donar servei als petits ramaders.
D'aquesta manera, es converteix en un projecte circular de suport a la ramaderia extensiva.
El perfil dels nous pastors
La majoria dels participants són molt joves i tenen ganes de dedicar-se al camp i a la ramaderia.
Alguns venen d'un entorn més urbà i d'altres ja treballen en el món rural i viuen a la Conca de Barberà. És el cas de l'Ainhoa Royo, de 22 anys. Des de fa anys té clar que volia treballar amb animals i va estudiar a l'Escola de Pasturatge de l'Aragó.
S'ha apuntat a aquest curs per aprendre a comunicar-se millor amb la seva gossa Wendy, ja que el curs "s'enfoca molt en l'ensinistrament de gossos i això és molt important". Ella ja treballa en una finca ramadera.
La Clàudia i el Roger Esplugas Gallardo són dos germans de 21 i 23 anys. Són de Montblanc i tots dos han cursat estudis agraris. S'han apuntat al curs per especialitzar-se en ramaderia i pasturatge.
Les classes amb l'Armand, on poden portar els seus gossos, són molt útils per entrenar-los. Els agradaria dedicar-se a la vida de pastor.
Al Roger la feina no li fa por. "El que em fa por és gestionar-ho econòmicament", diu. Destaca que és una feina dura, però que dona llibertat.
Per la seva germana Clàudia és una feina que implica un compromís amb el territori.
Al final és un món molt sostenible i és una manera de mantenir viu el territori. Nosaltres optem molt per intentar recuperar-ho i intentar posar-hi el nostre granet de sorra.
El cas de la Maria del Mar Naranjo és una mica diferent. És més gran, ve de família ramadera i estima aquest món. A casa tenen 60 ovelles i s'ha apuntat al curs per aprofundir en el pasturatge. La intenció és ampliar el ramat que tenen.
Els pastors, cada cop més buscats
La necessitat de preservar el paisatge i lluitar contra els incendis fa que cada cop hi hagi més municipis que contractin pastors per pasturar els ramats al seu terme. De manera natural, el ramat es menja el sotabosc i ajuda, així, a mantenir-lo.
Poblacions com Cunit o Salou han engegat, fa poc, projectes de silvopastura, que, a més, han convertit en projectes educatius per a les escoles.