La tórtora revifa a Catalunya després d'anys de declivi: "Cal recuperar la nostra fauna"

La Unió Europea va detectar una davallada del 37 % d'aquesta espècie a tot el continent i el 2021 va prohibir-ne la caça

Cronòmetre en marxa, tots els sentits ben vius i al cap de poca estona... el caçador Santi Farrón sent el cant llunyà d'una tórtora i ho anota al full que té a les mans. Així és com compten quants exemplars de l'espècie hi ha en un vedat de Ponts, a la Noguera.

El cens és una de les mesures del pla anual de la Generalitat per controlar la població de tórtores. La Unió Europea (UE) va detectar una davallada del 37 % de la població a tot Europa, i el 2021 va prohibir-ne la caça. 

"Va imposar que no es poguessin capturar fins que els estats membres féssim actuacions per recuperar-les", explica Maria Josep Vargas Pera, cap de servei d'activitats cinegètiques del Departament d'Agricultura.

Santi Farrón i Maria Josep Vargas Pera en ple cens de tórtores (3CatInfo)

La població de tórtora es recupera

A banda de comptabilitzar-les, s'han impulsat altres accions, com ara col·locar abeuradors al camp i afavorir els conreus que les ajuden a subsistir. Per exemple, la colza, que proporciona refugi i aliment a aquest ocell migratori quan s'està a casa nostra a l'estiu.

Administracions, caçadors i pagesos, doncs, han posat fil a l'agulla. Segons les últimes dades, la tórtora –aquí i als països veïns, França, Portugal i Itàlia– s'ha recuperat un 46%, i per això s'ha aixecat el veto de captura.

El vedat de caça de Ponts, on habiten tórtores (3CatInfo)

A Catalunya es poden caçar 5.700 exemplars el 2026

A Catalunya, la tórtora es pot tornar a caçar des de l'any passat i aquest 2026 se'n podran capturar 5.700 exemplars a tot el territori. Només durant dos dies del mes d'agost. "El que no voldríem mai és que la nostra fal·lera de caçar posi en perill l'espècie", assegura Farrón.

Perquè, segons estudis de la UE, la caça insostenible ha estat una de les causes del declivi de l'au, com també la degradació del seu hàbitat al camp, condicionat per la crisi climàtica i l'agricultura intensiva.

"Hem de pensar més alternatives perquè els pagesos puguin fer la seva feina i guanyar-se bé la vida i, al mateix temps, puguem mantenir les espècies. És la nostra fauna i ens toca recuperar-la", sentencia Vargas Pera.