L'impacte de la IA en el mercat laboral: 1 de cada 10 feines perillen en la pròxima dècada

La intel·ligència artificial és al punt de mira després que s'hagin sabut les dades de l'atur del primer trimestre del 2026, les més altes que s'han registrat des de fa tres anys, mentre la IA impacta en molts sectors del món laboral.

De fet, el conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper, ha dit aquesta setmana que l'afectació de la IA és important en despatxos i oficines, i ha advertit que l'ocupació se'n pot ressentir. Unes declaracions que coincideixen amb la publicació de l'enquesta de població activa (EPA) de l'INE, en la qual Catalunya torna als dos dígits i arriba 10,12% d'aturats.

Segons Desirée Gómez Cardosa, analista de l'Observatori de Tendències Educatives de la Universitat Oberta de Catalunya, ens trobem davant d'una revolució "incerta" per la gran quantitat d'avenços tecnològics i de computació que se succeeixen sense aturador.

Es podrien perdre el 10% de llocs de treball

En una entrevista a 3CatInfo, Gómez Cardosa ha pronosticat que els sectors administratiu, comptable i de seguretat seran els més afectats per l'impacte de la IA de cara a l'any 2030. "Aquelles tasques repetitives i que no requereixen tanta formació són les que perillen més", ha explicat. I ha apuntat a una "automatització de tasques administratives de manera massiva" abans de tres anys. 

Encara que sembli paradoxal, el sector de la programació informàtica també se'n podria ressentir perquè "la IA generativa sap programar molt bé, tot i que comet errors", ha dit. Per això, bona part dels programadors informàtics que conservin la feina podrien acabar fent tasques de supervisió d'aquests processos informatitzats, o programar altres coses que a dia d'avui encara no s'han creat.

Tot i això, el darrer informe sobre IA elaborat per Anthropic apunta que es continuaran necessitant altres llocs de feina, com el de soldador o mecànic.

Aquesta previsió va en la línia de la que el SEPE feia pública aquesta setmana, que assenyalava que hi podria haver una pèrdua del 10% de llocs de treball en la pròxima dècada, perquè algunes de les feines que ara fan els humans les podrien acabar fent màquines o softwares d'IA. 

Un altre estudi de Funcas, la fundació de les caixes d'estalvi, preveu que la IA destrueixi entre 1,7 i 2,3 milions de llocs de feina en un termini de 10 anys, i per això demana prioritzar les polítiques actives d'ocupació específicament orientades als grups amb més exposició al risc de substitució.

Segons Gómez Cardosa, l'impacte de la IA en el mercat laboral també augmentarà la bretxa del nord i amb el sud global, on ja hi ha "menys accés a aquest tipus de tecnologies i a la connectivitat"; i de gènere, perquè les disciplines en transformació --tecnologia i enginyeries-- les ocupen majoritàriament homes, i les dones "estan abocades a llarg termini a llocs de feina més precaris".

Però no tot són males notícies. Segons els càlculs del Fòrum Econòmic Mundial, la IA generarà 78 milions de llocs de treball arreu del món fins al 2030. Per aconseguir que els treballadors que es quedin sense feina es puguin reintegrar al mercat laboral, Gómez Cardosa demana mesures de formació. També des de l'etapa escolar, on l'aprenentatge de la IA s'hauria "d'implementar dins del currículum" acadèmic, diu.

Sàmper es compromet a una transformació "ràpida"

En aquesta línia, el conseller Sàmper deia dimarts que cal "començar a parlar obertament" de la transformació que viu el mercat laboral a causa de l'automatització de processos i l'impacte de la IA, que "estan tenint un efecte immediat". 

"Hem de ser capaços de trobar la fórmula per adaptar-nos a les noves dinàmiques", va expressar. 

Sàmper va assenyalar processos d'acomiadaments com els iniciats a Nestlé, Ficosa o Nissan, i es va comprometre a impulsar el procés de transformació del mercat "perquè sigui ràpid, àgil i sobretot poc lesiu per als interessos" dels treballadors.