Mor als 91 anys l'escriptor Luis Goytisolo
L'escriptor Luis Goytisolo ha mort aquest dilluns a la nit als 91 anys, a Vimbodí, a la Conca de Barberà, segons ha confirmat la RAE. Amb la seva mort, desapareix una nissaga: la de tres germans escriptors, José Agustín, Juan i el mateix Luis, que van consagrar la seva vida a la literatura.
Nascut a Barcelona el 17 de març de 1935, Luis Goytisolo va estudiar Dret, però va abandonar la carrera per dedicar-se a la lluita antifranquista, cosa que el va portar a la presó. El seu talent literari va sorgir de ben jove, perquè amb només 23 anys va guanyar el Premi Biblioteca Breve per "Las afueras" (1958), i un any abans, el premi Sésamo. La novel·la, que es va reeditar 60 anys després, el 2018, posava les bases d'un estil modern que fugia del realisme social imperant a l'època.
Més tard van arribar altres llibres, entre els quals destaca la tetralogia "Antagonía" –formada pels volums "Recuento", '"Los verdes de mayo hasta el mar", "La cólera de Aquiles" i "Teoría del conocimiento"– , cim literari d'un escriptor que va voler trencar motlles amb una obra complexa i ambiciosa.
Luis Goytisolo és autor d'una dilatada obra, entre la qual destaquen títols com "Las mismas palabras" (1963), "Ojos, círculos, búhos" (1971), "Devoraciones" (1976), "Fábulas" (1981), "Estela del fuego que se aleja" (1984), "Investigaciones y conjeturas de Claudio Mendoza" (1985), "La paradoja del ave migratoria" (1987), "Estatua con palomas"' (1992), "Mzungo" (1996), "Placer licuante" (1997), "Escalera hacia el cielo" (1999), "Diario de 360 grados" (2000), "Liberación' (2003), "Oído atento a los pájaros" (2006), "El lago en las pupilas" (2012) i "Coincidencias" (2017). L'any 2019 va publicar l'obra "Chispas".
A més, va ser autor del llibre "El sueño de San Luis" (2015), del qual va donar el manuscrit a la Biblioteca Nacional d'Espanya. El 2016 va publicar "El atasco y demás fábulas", una recopilació d'apunts, reflexions i aforismes escrits al llarg de quaranta anys.
A banda de col·laborar en diversos mitjans de comunicació, com els diaris El País, ABC i Diario 16, també va escriure documentals televisius, com ara les sèries "Índico", escrita a partir del seu llibre "Índico" (1992), i "Mediterráneo", que també va dirigir, emeses per Televisió Espanyola.
El seient C de la Reial Acadèmia Espanyola
Escèptic i pessimista, al llarg de la seva vida va rebre tota classe de reconeixements. El 1995, va prendre possessió del seient C a la Reial Acadèmia Espanyola i va ser vocal de la junta de govern d'aquesta institució entre els anys 2000 i 2002, i censor entre 2000 i 2008.
Com a escriptor, va aconseguir guardons importants, com el Premi Nacional de les Lletres, o l'Anagrama d'assaig, per "Naturaleza de la novela", tots dos l'any 2013, o el Premi de la Crítica per "Estela del fuego que se aleja" (1984).
També va rebre el Premi Ciutat de Barcelona (1976), el Premi Nacional de Narrativa per "Estatua con palomas" (1993), i el juliol del 2018 va ser guardonat per la Secretaria de Cultura del Govern de Mèxic amb el Premi Internacional Carlos Fuentes.
