"Necessitem deixar de veure cossos perfectes constantment": l'obsessió pel físic a "Teories de la relativitat"

Vivim envoltats de cossos perfectes, cares sense porus i publicacions corregides fins a l'últim detall. A les xarxes, la imatge que compartim de nosaltres mateixos és cada cop més filtrada i més idealitzada, i el segon capítol de la sèrie "Teories de la relativitat" posa sobre la taula aquesta gran obsessió contemporània: el físic. 

Les xarxes socials han alterat la relació amb el nostre cos, i la necessitat de semblar perfectes en un món governat pels algoritmes i la validació constant ens porta a preguntar-nos: què passa quan la versió digital de nosaltres mateixos pesa més que la real? I quan la imatge corporal no s'ajusta als cànons de bellesa establerts? Tal com avança la psicòloga Patrícia Barba, "necessitem deixar de veure constantment imatges de cossos perfectes perquè no és la realitat."

Una versió digital perfecta, però inassumible 

Els filtres facials han estat, en gran part, un dels grans causants de la distorsió de la imatge corporal: filtres que modifiquen ulls, augmenten llavis, reestructuren la mandíbula o canvien la textura de la pell en qüestió de segons. El resultat és immediat, però també perillós. 

La cerca d'aquest ideal de perfecció a través d'efectes visuals té conseqüències directes en l'autoestima, especialment entre joves i adolescents, una etapa evolutiva —amb els canvis corporals— que la psicòloga Patrícia Barba descriu com a crítica i en què la capacitat de discernir la realitat del miratge digital encara no s'ha desenvolupat. 

La comparació constant i els retocs poden generar una sensació persistent d'insuficiència i d'insatisfacció personal, i pot arribar a provocar un trastorn d'imatge corporal, explica l'experta.

Hem de fer un ús conscient de les xarxes socials i consumir diversitat corporal.

La cirurgia estètica és cada cop més primerenca 

Segons la Societat Espanyola de Medicina Estètica, un 50% de la població s'ha sotmès a algun tipus de tractament estètic i l'edat dels primers retocs s'estableix als vint anys. Una dada que es relaciona amb l'ideal de bellesa que circula al món digital i que afecta principalment els usuaris més joves.

Jordi Mir, cirurgià plàstic, explica que les demandes dels pacients han canviat durant els últims anys i que les xarxes socials han fet augmentar els tractaments estètics. Les operacions ja no responen només a complexos o a reconstruccions mèdiques, sinó que també es realitzen per encaixar en un cànon viral o per "assemblar-se a algun influencer o algú que admiren", revela. 

Amb l'augment de retocs com l'àcid hialurònic o el bòtox, que són els tractaments més populars, els relats a internet tampoc han trigat a córrer. Com per exemple, que l'àcid hialurònic no s'absorbeix, una creença que l'especialista desmenteix. 

"És un component natural present al cos i es reabsorbeix al 100%. El problema és quan no li donem temps, quan se n'injecta massa o malament o quan es posa àcid d'una qualitat subòptima", detalla Mir. 

També adverteix de l'intrusisme a la medicina estètica —hi ha un 50% de professionals no qualificats que realitzen aquest tipus d'intervencions— i afegeix que cal desconfiar d'aquells centres que no informen sobre els riscos que comporta.

El pes de la pressió estètica en les dones 

Entre cànons i ideals de bellesa, el programa també se centra en una realitat encara més tangible: la discriminació que pateixen les persones amb cossos no normatius. L'Alícia Duran, influencer i assessora d'imatge i moda, i la fotògrafa Mar Armengol han fet de les xarxes socials un altaveu per lluitar contra la grassofòbia i reivindicar la diversitat corporal. 

Duran denuncia que moltes marques han convertit aquesta diversitat en una estratègia de màrqueting: inclouen models "curvy" en campanyes publicitàries, però sense que es traslladi en un canvi real a les botigues i en l'ampliació de les talles.

La grassofòbia és la discriminació que pateixen les persones grasses només pel fet de ser-ho, i la psicòloga Patrícia Barba alerta que sovint s'emmascara sota una falsa preocupació per la salut. Normalment, s'associa la primesa amb un estat saludable, tot i que aquesta relació no correspon a la realitat.

Moltes vegades, en nom de la salut, posem en risc la salut de les persones.

Així mateix, l'artista Mar Armengol aporta una de les reflexions clau del capítol: el cos les dones, independentment de com sigui, serà observat, comentat i jutjat constantment. Aquesta pressió estètica pot adoptar formes diferents, però gairebé mai desapareix: "Tinguis el cos que tinguis, sempre hi ha alguna cosa a assenyalar."