Què diu la reforma de les lleis d'asil i d'estrangeria, un enduriment que preocupa les entitats
En plena crisi migratòria, i gairebé després d'un mes de l'entrada de milers de persones a Ceuta, aquest dimarts la primera reunió del curs del Consell de Ministres va impulsar una doble reforma de les lleis d'estrangeria i asil.
Es fa per obligació, per adequar-se a la normativa de la Unió Europea i, si el Congrés l'aprova, suposarà que hi hagi canvis profunds que no es veien des de fa dècades de política migratòria espanyola.
El govern espanyol defensa que estan inspirades en el respecte pels drets humans, "amb un enfocament garantista", assegurava el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska.
Tot i que es tracta d'un enduriment legal, experts juristes coincideixen que les mesures no suposen un alineament amb els països de la Unió més bel·ligerants en aquest àmbit, i les entitats humanitàries esperen amb cautela el redactat final de les lleis.
La Fundació Elín, per exemple, ha titllat l'anunci de sensacionalista. Considera que Ceuta no necessita reformes legals, sinó una resposta coordinada i urgent a la crisi humanitària.
"A l'asil no s'hi accedeix per gust, sinó que és un dret davant de situacions com conflictes bèl·lics o persecució", insisteix Ramsés Mohamed, que és educador social de la fundació.
En aquest sentit, lamenta que s'estigui comprant el discurs de l'extrema dreta i comparteix un desig: que la frontera sigui un pont d'accés segur i no es converteixi, com els últims dies, en una "eina d'exclusió" on s'utilitzen les persones com una arma de pressió política i moneda de canvi al servei dels estats.
El termini per al retorn
Pel que fa a la d'estrangeria, s'estableix un sistema de triatge, en un màxim de 72 hores, per fer un primer examen mèdic i de la situació de vulnerabilitat dels migrants. També es fixa que, en els casos en què es denegui la protecció, el retorn al país d'origen es faci en un màxim de quatre mesos sota custòdia policial.
Quim Claveguera, responsable de la comissió d'estrangeria del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, recorda que en aquest punt s'haurà de veure en quines condicions es farà la detenció i com serà a la pràctica aquesta estada en instal·lacions policials:
De què estem parlant, de les comissaries de policia que hi ha actualment?
Des de la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat-Catalunya, l'advocada Yolanda Nieves remarca que amb la reforma "hi ha terminis que s'escurcen molt més", i denuncia que això va en detriment de les persones migrants.
"Es reforça el control fronterer en tercers estats, i això ens amoïna moltíssim", subratlla.
En l'àmbit de l'asil, apareix un nou procediment accelerat que preveu que en un màxim de tres mesos s'hauran de resoldre els casos ordinaris, i en quatre quan el migrant ha estat interceptat en travessar la frontera.
En aquest temps, en alguns casos, els sol·licitants d'asils poden veure's obligats a quedar-se en instal·lacions policials, i en altres casos hauran d'estar a disposició de la policia.
La intenció és reduir el temps que es triga a resoldre les peticions de protecció internacional i, per aconseguir-ho, caldran més recursos per a un tràmit que cada cop té més sol·licitants.
Amb la reforma també s'obre a la protecció en casos de persecució per motius de gènere, orientació sexual o discapacitat.
L'any 2025 hi va haver 144.000 peticions d'asil, i Nieves tem que, agilitzant els tràmits, els sol·licitants seran els que hi acabaran perdent:
Creiem que l'agilització no sempre és en favor de les persones.
Hi coincideix Claveguera, que considera que quan no hi ha prou personal i mitjans per fer la feina és quan es comencen a veure possibles vulneracions de drets.
L'altre element que genera dubtes entre les entitats és que, en el cas de les peticions d'asil rebutjades, ja no es podrà fer un recurs administratiu, sinó que caldrà anar per una ja prou col·lapsada via judicial.
S'obre la batalla política
En qualsevol cas, aquesta és la proposta de La Moncloa, que haurà de passar pel Congrés per fer-se realitat.
El govern espanyol defensa que s'adapta al marc de la Unió Europea i ho desvincula de la situació a Ceuta, però les reformes arriben en ple debat sobre les devolucions dels migrants que encara són a la ciutat autònoma, amb l'exigència del president ceutí i del líder del PP perquè es facin de manera immediata.
Enmig de les crítiques d'inacció a l'executiu de Pedro Sánchez, el govern espanyol s'esforça a negar que hagi posat les reformes damunt la taula per intentar silenciar aquestes veus crítiques.
Expliquen que l'adaptació a la normativa europea estava prevista abans de l'entrada massiva del 30 de juliol, i asseguren que ja fa temps que hi treballen.
Admeten que les modificacions de la llei d'asil i d'estrangeria suposen un enduriment dels procediments, però defensen que la legislació espanyola serà més respectuosa amb els drets dels migrants que no pas la que preveu la normativa europea.
En aquest sentit, posen com a exemple que el triatge a la frontera dels sol·licitants d'asil es limiti a 72 hores, mentre que Europa permet arribar fins als set dies.
Tot plegat, uns equilibris que busquen trobar l'aval al Congrés en una legislatura que, a hores d'ara, i des de fa mesos, es pot dir que ja no té cap majoria clara.
