Robles exigeix al Marroc que investigui l'arribada massiva de migrants a Ceuta i defensa el CNI

Creix la polèmica al voltant del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) pel que fet no s'avancessin a l'arribada dels migrants a Ceuta si ja hi havia una convocatòria massiva a través de les xarxes socials. 

Defensa i Interior han tancat files al voltant de la feina dels serveis secrets espanyols en aquesta crisi migratòria, després que la Cadena SER hagi fet públic, segons fonts de seguretat de l'Estat consultades per aquest mitjà, que el CNI –que penja del departament de Defensa– hauria alertat diverses vegades el Ministeri de l'Interior que hi hauria una entrada massiva de migrants des del Marroc, però el departament de Fernando Grande-Marlaska no hauria fet cas de l'avís. 

La ministra Margarita Robles no ha volgut entrar en aquesta discussió ni en detalls de les dades de què disposava el govern espanyol en el moment de l'arribada de milers de migrants a la frontera de la ciutat autònoma.

Robles, però, ha endurit el discurs cap a Rabat i ha assenyalat les autoritats marroquines assegurant que "les màfies" o qui "hagi consentit o tolerat" aquesta entrada massiva de migrants "hauran d'assumir responsabilitats".

No pot ser que s'utilitzin menors o persones llançant-los a la mort arran d'actuacions a les xarxes.

Aquest dilluns, precisament, el diari "El País" ha publicat una informació que assegura que les autoritats marroquines no van fer res per impedir la irrupció de migrants marroquins, tot i que no l'haurien planejat.  

La crisi ha saltat al Congrés i al Senat, on els populars han presentat una bateria de preguntes parlamentàries. També ho ha fet Junts, per demanar explicacions per la falta de coordinació del govern de Pedro Sánchez malgrat els avisos.

Robles ha demanat "amb contundència" al Marroc "que investigui" qui ha darrere les xarxes socials, perquè "no podem mirar cap a una altra banda, ni Espanya ni el Marroc, davant d'aquest drama humà", ha apuntat. 

S'investiga una "acció concertada"

El ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, també ha negat cap errada dels serveis d'intel·ligència, però ha mantingut el discurs sostingut pel govern espanyol aquest cap de setmana, que denunciava una "activitat inusual a les xarxes socials que amplificava i deformava la sentència del Suprem" que estableix que no es poden fer les anomenades devolucions en calent dels migrants que entrin nedant. 

A més, ha apuntat a la ràpida reacció del que ha anomenat "internacional reaccionària", en referència a diversos líders internacionals d'extrema dreta, per distorsionar la informació. 

En l'àmbit judicial, la jutge de l'Audiència Nacional María Tardón ha sol·licitat a la Policia Nacional un informe sobre "l'entrada irregular massiva" de migrants a Ceuta els últims dies per comprovar "si ens trobem davant d'una acció concertada o dirigida" per algun "grup criminal". 

L'Audiència Nacional ha de resoldre si té competència per investigar una denúncia presentada pel partit d'extrema dreta Iustitia Europa, que demana investigar "delictes contra la seguretat de l'Estat". 

Von der Leyen elogia la gestió d'Espanya i el Marroc

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha elogiat aquest dilluns la gestió "eficient i eficaç" de les autoritats espanyoles i marroquines en la crisi migratòria a Ceuta en què haurien mort un centenar de persones.

Von der Leyen ha insistit que cal donar una "resposta europea comuna, una acció unida i solidaritat".

Hem de reforçar encara més les nostres fronteres en els punts crítics, amb vigilància i barreres físiques quan calgui. 

Von der Leyen ha proposat basar la resposta europea en cinc pilars: prevenir la migració irregular amb la cooperació amb els socis de la UE, reforçar més les fronteres exteriors, implantar sistemes d'alerta, desmantellar xarxes de tràfic il·legal i reforçar els retorns. 

Ho ha dit en una carta dirigida al president del govern espanyol, com a resposta a la missiva en què Pedro Sánchez criticava el "poc suport" d'alguns estats europeus i treia pit d'haver aconseguit –en 48 hores i "en col·laboració amb les autoritats marroquines"– "restablir completament el control de la frontera, proporcionar una àmplia assistència humanitària i retornar pràcticament tots els migrants que van creuar irregularment".  Segons dades del Ministeri de l'Interior, continuen a Ceuta uns 2.500 migrants.

Sánchez va titllar d'egoista i il·legal la reacció d'Itàlia, que va demanar l'exclusió temporal d'Espanya de l'espai Schengen, i va demanar una reunió d'urgència dels ministres d'Interior perquè "la seguretat de les nostres fronteres exteriors és una responsabilitat compartida de tots els estats membres". 

Precisament, el dia abans de la cimera el ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha afirmat aquest dilluns que hi ha hagut estats de la Unió Europea "que no han estat a l'altura". 

Ha estat un fet inèdit. També la devolució d'aquests milers de persones. Itàlia no és capaç de resoldre la situació de Lampedusa com ho ha fet Espanya.

En una entrevista a TVE, el ministre ha assegurat que Brussel·les ha d'assumir aquesta situació i que exigirà solidaritat a tots els estats: "Ceuta i Melilla són les dues úniques ciutats europees amb una frontera terrestre amb Àfrica i plantegen uns desafiaments que no es donen en qualsevol altra ciutat europea". 

Jutges i fiscals demanen respectar els drets fonamentals

Un comunicat de jutges i fiscals progressistes ha posat en valor la necessitat d'una política migratòria integral i coordinada a l'àmbit de la Unió Europea que combini una gestió eficaç de les fronteres amb la protecció dels drets fonamentals i la salvaguarda de la vida de les persones migrants.

Les situacions de pressió migratòria especial no alteren la vigència dels drets fonamentals ni rebaixen les exigències pròpies de l'estat de dret. 

Recorden també que crisis com aquesta "no es poden convertir en pretext per alimentar el discurs d'odi, la xenofòbia o la crida a la persecució de les persones migrants".