Un tsunami al llac Léman pot provocar onades de 8 metres a Ginebra
Els tsunamis són fenòmens que tenim associats a franges costaneres produïts per forts terratrèmols que propaguen les ones cap a la costa. D'exemples no ens en falten darrerament; és el cas d'Indonèsia el 2004 o el recent del Japó del 2011.
Però el tsunami també es pot donar als Alps, al llac de Ginebra, i generar onades superiors a 12 metres, segons els resultats de la Universitat de Ginebra i publicat a la revista "Nature Geoscience".
En aquest cas, el tsumani no ve donat per un terratrèmol, sinó pel despreniment d'una de les muntanyes laterals que cauria al delta, just a l'entrada de les aigües del riu Roine al llac de Ginebra, produint un desplaçament i allau massiva del sòl sota les aigües del llac. Aquest desplaçament en massa a l'entrada del Roine generaria una onada que es propagaria per tot el llac amb onades que poden arribar als 13 metres i arribaria a l'extrem sud-oest del llac, a Ginebra, amb onades de gairebé 8 metres.
Si es donés aquesta situació, les conseqüències serien devastadores perquè a la vora del llac Léman hi viuen prop d'1 milió de persones, de les quals 200.000 viuen a Ginebra.
Per arribar a aquestes conclusions s'ha fet una anàlisi dels sediments del fons del llac. S'ha trobat sobre el fons del llac una capa de sediments més recents, d'uns 12 quilòmetres de llarg, 5 km d'ample i 12,8 metres de gruix. Aquests sediments, segons els científics, datarien d'entre els 381 i 612 dC.
Però el tsunami també es pot donar als Alps, al llac de Ginebra, i generar onades superiors a 12 metres, segons els resultats de la Universitat de Ginebra i publicat a la revista "Nature Geoscience".
En aquest cas, el tsumani no ve donat per un terratrèmol, sinó pel despreniment d'una de les muntanyes laterals que cauria al delta, just a l'entrada de les aigües del riu Roine al llac de Ginebra, produint un desplaçament i allau massiva del sòl sota les aigües del llac. Aquest desplaçament en massa a l'entrada del Roine generaria una onada que es propagaria per tot el llac amb onades que poden arribar als 13 metres i arribaria a l'extrem sud-oest del llac, a Ginebra, amb onades de gairebé 8 metres.
Si es donés aquesta situació, les conseqüències serien devastadores perquè a la vora del llac Léman hi viuen prop d'1 milió de persones, de les quals 200.000 viuen a Ginebra.
Per arribar a aquestes conclusions s'ha fet una anàlisi dels sediments del fons del llac. S'ha trobat sobre el fons del llac una capa de sediments més recents, d'uns 12 quilòmetres de llarg, 5 km d'ample i 12,8 metres de gruix. Aquests sediments, segons els científics, datarien d'entre els 381 i 612 dC.