jove davant un ordinador
Les imatges de conflictes bèl·lics a l'Orient son sovint la base per crear nou material audiovisual per captar els joves (iStock/FangXiaNuo)

La jihad islàmica vira cap a Instagram i TikTok per captar joves: "El 50% són menors"

Segons els experts, els captadors de les organitzadors islamistes radicals han transformat la propaganda a internet cap a missatges subtils a xarxes apropiant-se dels codis dels més joves
3 min

Segons la policia, les organitzacions islamistes radicals capten cada vegada més adolescents a través de vídeos curts i aparentment inofensius a Instagram o TikTok.

Dels 200 casos que es registren anualment, la meitat són menors, una tendència a l'alça. Són dades que la Guàrdia Civil i els Mossos d'Esquadra avancen a 3CatInfo.

Els adoctrinadors no viatgen de l'Iran o l'Afganistan. Les persones que es radicalitzen no contacten amb els seus guies a través de la internet fosca. Ara estan a milers de quilòmetres de distància i són especialistes en muntatge audiovisual i a viralitzar continguts a través de les xarxes socials.

Amb els anys, l'edat de les persones que es radicalitzen ha anat baixant, fins a arribar en alguns casos als 12 anys. El sergent Pol Castells és cap de la unitat central de prevenció d'extremismes violents dels Mossos d'Esquadra.

Aproximadament el 50% són menors d'edat i la majoria de casos són a l'etapa de secundària

Els conflictes a l'Orient Mitjà, benzina per als captadors

Les imatges de conflictes com ara la guerra contra l'Iran, contra Hezbollah, al Líban, o la massacre de palestins a Gaza són sovint la base per generar nou material audiovisual que serveix per a l'autoradicalització.

Lluís Paradell, inspector de l'àrea central d'anàlisi dels Mossos, explica que les darreres setmanes, amb la guerra a l'Orient Mitjà han detectat molts "vídeos que tenen una aparença real i són totalment falsos". Tot i això, recalca que "són útils per als qui volen generar aquesta distorsió per aconseguir els seus objectius".

Agents dels Mossos i la Guàrdia Civil a la urbanització Rocamar de Sant Pere de Ribes
Agents dels Mossos i la Guàrdia Civil, en una operació antiterrorista a la urbanització Rocamar de Sant Pere de Ribes, el 2024 (ACN/Gemma Sànchez Bonel)

I això es fa amb l'ajuda de l'algoritme de xarxes com ara Instagram, que aconsegueix aplegar usuaris que miren vídeos relacionats subtilment amb la jihad.

Des de la Guàrdia Civil, el tinent destinat la unitat d'investigació antiterrorista del cos a Barcelona explica aquest canvi de tendència: "Han abandonat aquesta propaganda teològica, més 'avorrida', i han virat cap a una propaganda més heroica i de dibuixos. Perquè s'han adonat que els algoritmes premien el que és ràpid i enganxa".

L'agent apunta que els joves de menys de 25 anys són "molt més vulnerables" perquè "no tenen les idees clares". Per això, assegura, aquestes organitzacions han incrementat la propaganda a xarxes dirigida a aquest sector de població.

Com més joves, més facilitat de reinserció

Davant el fet que cada vegada són més joves, els Mossos d'Esquadra i la Síndica de Greuges, Ester Giménez-Salinas, creuen que, malgrat tot, com més joves són, més possibilitat de reinserció i tractament hi ha.

Una persona adulta té uns criteris. Ja ha fet una evolució. Si perdem l'esperança de poder tractar els joves, ho hem perdut tot.

Per prevenir la radicalització, fa més de deu anys que els Mossos d'Esquadra tenen signat un protocol amb els departaments d'Educació i Justícia en el marc del programa #PREV.

L'any passat van identificar 204 alertes de possibles casos, dels quals 161 eren processos de possible radicalització violenta. Dels casos coneguts, un 62% estaven relacionats amb jihadisme, i un 11% amb ultradreta, que han anat pujant els últims anys.

Avui és notícia

Més sobre Terrorisme

Mostra-ho tot