Doncs sí, ara ja sabeu per què no faig quinieles. N'encerto poquetes. Potser perquè el meu fort és la lògica i el futbol té de tot menys lògica.
Ben mirat, hi ha raons objectives per estar satisfet del clàssic d'ahir. O no és objectiu pensar que n'hi va haver prou amb 20 o 25 minuts d'Iniesta per desfer el Madrid de Zidane? Hauria llegit el que he llegit si Ramos no hagués fet el seu gol a les acaballes? Segur que no.
La lícita felicitat dels jugadors blancs per haver sumat un punt explica molt bé fins a quin punt van veure el partit perdut. M'agradaria que la cara d'emprenyats dels blaugranes al final del partit expliqués amb la mateixa transparència que ho estaven per haver llençat més de mig partit jugant al que no saben.
L'entrada d'Iniesta, que tots pensàvem que seria al començament del clàssic, es va endarrerir fins ben arrencada la segona part, que va ser quan el Barça va començar a fer el que millor sap fer i alguns jugadors indispensables van començar a deixar de patir, a trobar-se en el camp i a jugar al que ha fet d'aquest equip un exemple mundial. Si fins i tot Ter Stegen va deixar de donar pilotades endavant i es va atrevir a jugar-la en curt. L'experiment de donar velocitat a l'equip en perjudici de fer-ho amb la pilota no acaba de sortir bé. Jugar-s'ho tot a les àrees perquè tens el millor central del món i els millors davanters és un risc innecessari quan l'amo de la pilota ets tu. Deixar la teva sort en mans -per bones mans que siguin- d'un parell o tres de jugadors pot ser perillós si aquests jugadors no hi són o no tenen el dia.
Potser només van ser 20 o 25 minuts però ahir, al clàssic, vam recuperar el Barça dels títols, del joc, aclaparador. No imagino una confirmació més evident que l'alegria dels madridistes després de l'empat.
En només vint minuts, el Barça en va poder fer tres i només va concedir una falta lateral estúpida que mai s'hauria hagut de forçar.
Ara més que mai estic convençut que aquest equip ho pot guanyar tot. Han recuperat la fórmula i amb prou proves del que es feia malament i qui sobra i qui falta al damunt del camp.
Luis Enrique és bastant més llest que jo. I molt més competitiu. De vegades una lliçó com aquesta d'ahir és de bon aprofitar. Estic convençut que l'asturià ho sabrà fer.