Queden dues jornades per al final de la Lliga i avui tothom està pendent del derbi i del tan temut "Tamudazo". I no acabo de veure el perquè.
No només perquè ja no hi jugui Tamudo, que seria una raó. Ara temen que aparegui Caicedo. O Burgui. O Asensio. Tant hi fa. Però tampoc això m'amoïna. El que ha canviat entre aquell partit i aquest és l'ambient i la condició de tots dos equips. L'Espanyol ve de rebre l'alegria de la Lliga després de guanyar el Sevilla a Cornellà-el Prat i assegurar-se de manera virtual la permanència. I el Barça no és aquell en descomposició i un règim intern més semblant al que regia a Sodoma i Gomorra que al d'un equip de Primera. El Barça s'ha refet de la davallada de fa algunes jornades i té la Lliga a tocar. No se'm passa pel cap una ensopegada a casa. Ni davant l'Espanyol, tot i que és un partit que arriba carregat de moltes coses.
Aquests dies, Pau, el porter de l'Espanyol, ha estat descarregant la tensió del que va passar a l'estadi l'últim cop que el va visitar l'equip blanc-i-blau. I no crec que els blaugranes tinguin cap interès a escalfar la història. No els convé.
No, el que m'amoïna és el partit de Granada. L'últim del campionat. Perquè els andalusos s'hi estaran jugant la categoria, que és el mateix que dir els calés, que és el mateix que dir la vida. Són un equip molt complicat a casa.
I el que m'amoïna, com a la gran majoria de seguidors culers, és més que el rival, el mateix Barça. I és curiós, perquè ningú no dubta de la capacitat d'aquest equip de fer grans coses. De jugar com els àngels, de ser els millors. El dubte, el gran dubte, és si aquell dia tocarà. Si estaran en disposició, si no tindran cap "pájara", si tot els que surtin al camp ho faran per jugar.
El problema és el Barça. O els seus jugadors. O aquesta mena de norma no escrita que tenen al vestidor i que té segrestat l'entrenador i segons la qual els tres del davant han de jugar. Encara que no hi siguin, encara que els hagi abduït una civilització superior de Ganimedes. I jugar amb un o dos de menys és molt complicat.
Però tampoc crec que això passi. Com és igualment complicat que passi que els dos perseguidors, flamants finalistes de la Lliga de Campions, deixin de fer la seva feina. Estan a punt de tancar una temporada formidable tots tres, però els tres corren el perill de quedar-se sense ni un sol títol.
Avui llegia a la premsa de Madrid tots els elogis que vulgueu sobre Zidane. Crec que el veien ros i tot. Sabeu el que trigarà aquesta mateixa premsa a començar a obrir les entranyes del tècnic si no guanya res? Si cau malament a la final i no en té prou amb el que faci a la Lliga? Doncs això. Que tot està per fer i tot és possible. Però jo estic molt tranquil pel que fa a aquest cap de setmana, la veritat.