Ahir parlava de la força dels jugadors per fer fora l'entrenador. Del poder que tenen, conscient o inconscientment, d'empènyer fora de la banqueta el míster. Ho feia només dues hores abans que aquesta casa, Catalunya Ràdio, anunciés la destitució de Sergio González.
Encara ara no l'acabo d'entendre i segueixo sorprès perquè ni l'equip estava tan malament ni el calendari immediat era tan difícil per no refer la marxa a la Lliga. Tornada de Copa amb el Llevant i visita del Las Palmas. Potser d'aquí ve la pressa, de la possibilitat d'encadenar dos bons resultats que farien més complicat fer fora Sergio.
El primer comentari que m'ha arribat després de saber la destitució, de fonts molt properes al vestidor, és que els jugadors havien perdut la confiança en el seu entrenador. Que si és supersticiós, que si no preparava prou els partits, que si tenia manies... ningú no m'ha sabut dir quan s'ha produït el canvi radical entre l'home que asseguren ara que era i aquell per qui juraven bandera fa encara no tres mesos.
És veritat, ho deia ahir, que l'entrenador és presoner dels seus jugadors. Que la falta de confiança, una autoritat minvada o un excés d'autoritat pot fer decidir un vestidor a donar l'esquena al seu entrenador. És la seva sentència, que més aviat que tard acaba portant a l'Inem l'entrenador.
O sigui que són on eren, en allò tan fràgil de la confiança i de l'entrega.
L'Espanyol té antecedents d'entrenadors fets fora a cops del vestidor. Entrenadors que van durar una jornada i van perdre el càrrec "gràcies" a un gol en pròpia porteria. Però d'això fa molts anys i amb un vestidor molt més dur que aquest.
No em crec que aquesta sigui la raó. Perquè ni els jugadors actuals tenen tanta personalitat ni formen un grup tan homogeni i "complicat". No m'ho crec perquè no li han donat ni l'oportunitat de passar aquesta setmana, que hauria endreçat la situació. No m'ho crec perquè l'Espanyol, malauradament, ha conegut els últims anys situacions molt mes complicades. No m'ho crec perquè he vist la cara de Collet i de Perarnau a la presentació de Galca. I no m'ho crec perquè l'experiència de Galca, a qui espero que li vagi meravellosament bé, és molt minsa per tirar endavant un vestidor suposadament tan complicat.
De vegades el vestidor, que passa a ser "assassí d'entrenadors", es converteix en el cap d'estopa de tots els mals. En el culpable ideal a qui penjar el mort d'una destitució. Tampoc no dic que sigui el cas. Però pel poc que sé, pel poc que conec els personatges -jugadors, entrenador, director tècnic i president- em fa la sensació que el problema ve de lluny. No en el temps, en l'espai. Que potser el problema ve d'Àsia, de la Xina. Que potser Sergio tenia poc "glamour". És clar que això que em fa la sensació, aquesta idea idiota que se m'ha acudit, no té cap base ni cap lògica. No es pot ser tan insubstancial. O sí. Al cap i a la fi, amb els seus diners, cadascú fa el que vol. Fins i tot canviar d'entrenador.