Ja està. Ja han guanyat la Lliga. Una Lliga en què han estat els millors, que han dominat de manera abassegadora i que ha acabat caient a l'última jornada i després de molts uis i ais. Després de patir perquè el sotrac no fos massa llarg, de pensar que no hi seríem a temps, de témer que els que ja l'havien donat per perduda se la trobessin a les mans.
Però el futbol ha estat just i ha donat el títol a qui l'ha defensat millor, al més coherent amb les seves idees. Com passa sempre a la Lliga, al més regular tot i l'angina de pit esportiva que va començar a l'estadi contra el Madrid i de la qual es van començar a recuperar, també a l'estadi, contra el València. La Lliga en què ens van deixar Cruyff i Manel Vich, com si el mite necessités qui l'anunciés a l'arribada al cel. La Lliga de les sortides de to de Luis Enrique. De l'arribada d'Arda i Aleix Vidal. De la tornada, després d'una absència d'uns quants partits, de Leo Messi. De la confirmació, si és que li feia falta, de Luis Suárez. La Lliga d'Iniesta, que ha estat el més regular i a un nivell estratosfèric.
Sortiu i disfruteu. Tots. Els que hi crèieu i els que, després de la derrota a Anoeta, ja demanàveu canvis. A la banqueta, a la presidència, al terreny de joc. Perquè avui tots sou igual de feliços. Els uns, els més llestos si em permeteu, després d'haver conservat la fe en aquests jugadors per passar el mal tràngol. Els altres, els més patidors, després d'haver trencat cent vegades un carnet de soci imaginari.
Però sortiu i disfruteu. Perquè no ha estat fàcil. Potser aquest últim frec a frec ha servit perquè valoréssim tots plegats aquesta Lliga que el mes de març ja donàvem per guanyada. La segona de consecutiva. La sisena de vuit. Com si fos tan fàcil. Com si hagués passat tants cops.
Sortiu i disfruteu, perquè aquest equip ha estat el millor d'una Lliga que ocupa tres de les quatre places de les finals europees. I perquè, imagino, podreu treure el ventre de penes després de la decepció de la Champions, de les inseguretats dels últims partits, de la derrota contra el Madrid a l'estadi, el començament de tots els drames.
I mentre ho feu, mentre disfruteu, recordeu aquell gol mal anul·lat a Piqué contra el Madrid, que hauria canviat radicalment les coses. O el gol en fora de joc de Benzema al Bernabéu contra el València, que ens hauria permès avançar set dies la festa. O aquella mà a l'àrea de l'Atlètic de Madrid, a la tornada dels quarts de la Champions, que ens hauria donat una última possibilitat. Recordeu tot això i sabreu que sí, que heu de sortir i disfrutar. Perquè ni ha estat tan fàcil ni et regalen res pel fet de tenir un trident de luxe.
Ara toca fer festa. La justeta, que després ve la final de Copa. Si aquella de Txérixev i el Cadis. Contra el Sevilla, un finalista europeu. Però tenim temps. El mateix per mirar amb els altres ulls tot el que ha passat aquesta temporada. La davallada, els fitxatges d'hivern, les rotacions, el tècnic, la inviolabilitat d'algunes posicions, l'estat físic dels jugadors, el comportament d'algun, les rodes de premsa tenses i mal educades. Ja en tindrem temps. Ara no toca. Com no tocava quan tot el peix estava per vendre i fugia fent bots de la cistella.
Ara toca sortir i disfrutar. No passa cada dia que el teu equip guanyi la Lliga. O sigui que empolaineu-vos, agafeu la parella, els nens o els amics i foteu al camp de casa. Un dia és un dia. Ja tindrem temps de veure on s'han equivocat. Ni que sigui perquè no ho tornin a fer i la pròxima Lliga sigui més tranquil·leta. Un equip com aquest, tan superior a la resta, no es mereixia aquestes angúnies.