El període barroc, que els historiadors de l'art solen situar entre començaments del segle XVII i la primera meitat del XVIII, és bàsicament una època de transició, durant la qual les formes musicals evolucionen progressivament sense trencar amb el que hi havia anteriorment.
Així, per exemple, continuem trobant misses sobre temes populars medievals però amb plantejaments tonals moderns. I és que alguns dels grans avenços en música d'aquests anys inclouen l'establiment del sistema de tons i la definició de les modalitats major i menor en detriment dels antics modes eclesiàstics. També es fixa l'afinació dels instruments i es perfecciona la notació musical per tal de recollir tan fidelment com sigui possible tots els matisos de la música. En contraposició al Renaixement, el nou estil és apassionat i es caracteritza, sobretot, per la preponderància de la melodia i la riquesa d'ornamentació.
Al llarg del període barroc, veiem aparèixer tres noves formes: l'òpera ─el drama per música pensat per ser representat─, l'oratori ─sense escenificació i en llengua vernacla─ i la fuga ─culminació de l'art del contrapunt─. Totes inclouen una participació destacada del cor, com també la cantata, que viurà la seva edat d'or, mentre que, en el terreny de la música instrumental, veuran la llum la sonata i el concert. El predomini de la música instrumental pura sobre la vocal comença aquí i ja no deixarà d'incrementar-se.
La majoria d'aquestes obres, però, siguin vocals o instrumentals, encara són ocasionals, és a dir, que no s'escriuen per impuls del compositor sinó per a una ocasió concreta com a conseqüència de l'encàrrec d'aquell pel qual el músic treballa o bé del clergat. I és que, en aquests anys, l'Església catòlica ha de reaccionar contra nombrosos moviments revolucionaris, com la Reforma protestant, que queda indefectiblement reflectida en la producció musical d'aquesta època.
Si voleu accedir a l'arxiu complet d'àudios del "Cicle Coral", feu clic aquí.
