Des dels orígens dels temps, l'home ha fet música i ha cantat en comunitat, però la permanència de les manifestacions artístiques més primitives ha estat supeditada a l'existència d'una notació musical capaç de registrar-la.
En el període d'aproximadament 200 anys que anomenem Renaixement, té lloc una evolució fonamental: el coneixement i el progrés es reactiven després de segles de mentalitat dogmàtica i apareix una nova manera de veure el món que situa l'ésser humà, i no pas Déu, en el centre.
En realitat, però, tal com indica el seu nom, aquest moment històric es caracteritza per la represa dels elements de la cultura clàssica. En el terreny musical, a diferència d'altres disciplines, com que no es coneixen les expressions antigues, aquest fenomen es tradueix en la culminació i perfeccionament de les tècniques emprades fins aquell moment, sobretot el contrapunt.
L'instrument més antic, la veu humana, continua sent l'element a partir del qual els compositors basteixen les seves obres, si bé els instruments, que ja des de l'edat mitjana han acompanyat el cant, es perfeccionen.
Mentre el cant coral està restringit ─i ho estarà encara força temps─ a les capelles religioses i cortesanes, les classes populars canten tonades i cançons populars capaces d'expressar els sentiments més diversos. Els músics del moment, molts d'ells artistes polifacètics que dominen la música tant com la poesia o altres disciplines artístiques i que progressivament van adquirint més prestigi social, s'hi inspiren i se'n serveixen a l'hora de compondre peces polifòniques.
És per això que trobem, en el catàleg dels compositors d'aquest període, elements comuns com, per exemple, els motets i les misses basades en melodies populars, de les quals "L'homme armé" és segurament la més sovintejada. Es tracta d'un procediment que exemplifica l'acostament entre la música religiosa i la profana però que, paradoxalment, va ser prohibit a finals del segle XVI.
Malgrat els molts interrogants que trobem en les biografies d'aquests autors i les atribucions falses o dubtoses que no podem resoldre, el Renaixement ofereix un recorregut impressionant, que va des del dens contrapunt de l'escola francoflamenca fins a la teoria dels afectes de Monteverdi, passant pels primers experiments de música descriptiva ─que s'anticipen, fins i tot, al Romanticisme─ i recursos com la policoralitat.
Si voleu accedir a l'arxiu complet d'àudios del "Cicle Coral", feu clic aquí
