Com a reacció al classicisme, les manifestacions artístiques durant l'ampli i ric període romàntic donen preponderància a l'expressió del sentiment humà. La temàtica religiosa segueix molt present, però va donant pas, de manera gradual, a les descripcions de la natura i l'expressió dels nacionalismes que sorgeixen amb força.
La música surt definitivament de l'àmbit cortesà i els compositors, desvinculats ja dels seus patrons i esdevinguts autònoms, componen per a les sales de concert obres de dimensions cada vegada més grans, com també s'incrementa la mida de l'orquestra i, en conseqüència, dels cors.
La música coral es beneficia clarament d'aquestes noves tendències. Compositors més identificats amb altres gèneres com l'òpera ─Rossini o Donizetti─ o el lied ─Schubert i Wolf, entre d'altres─ s'hi interessen i alguns ─Schumann i Brahms, per exemple─ fins i tot funden i dirigeixen, ells mateixos, noves societats corals amb la intenció que el cant en comunitat arreli i es converteixi en tradició popular tant pels seus valors musicals com socials.
Per a aquests col·lectius, s'escriuen noves músiques que substitueixen les que fins llavors s'adreçaven només a solistes i virtuosos. Mendelssohn recupera l'oratori i en reprèn l'època gloriosa en què l'havia deixat Händel, Wagner i Verdi cedeixen tot el protagonisme al cor en moltes de les seves òperes i proliferen, després de l'exemple beethovenià, les simfonies que inclouen participació coral.
Si voleu accedir a l'arxiu complet d'àudios del "Cicle Coral", feu clic aquí.
