La formació, l'especialització i la professionalització de les diverses facetes de l'activitat musical són la clau de l'evolució que experimenta la música coral al segle XX. Sorgeixen noves vocacions compositives en països fins aleshores mancats de tradició, proliferen els cors amateurs però també els integrats per veus que s'han format expressament per aquesta tasca, apareixen noves escoles nacionals ─com l'americana─ que s'afegeixen a les històriques ─com la francesa, la britànica, la nòrdica o la dels països de l'est d'Europa─ i la globalització afavoreix la difusió de la nova creació.
Com a conseqüència d'aquest increment de possibilitats, les obres es fan més complexes fins al punt que el col·lectiu que pot interpretar-les ja no és el mateix que el que les escolta i es crea un divorci entre cantaires que esdevenen cantants i un públic que en consumeix la música. En determinades ocasions, és precisament la recerca de la renovació el que allunya encara més els dos elements d'aquesta dicotomia.
És clar que, per altra banda, les partitures també s'enriqueixen amb el redescobriment de músiques folklòriques i de tradicions religioses de determinats països, com els espirituals negres, que aporten nous ritmes, escales i recursos sonors en la mateixa mesura en què la recuperació d'autors renaixentistes i barrocs oblidats propicia un retorn als modes antics.
Si voleu accedir a l'arxiu complet d'àudios del "Cicle Coral", feu clic aquí.
