Els 4 actors principals de l'adaptació radiofònica d'Incerta glòria, Enric Majó, Margarida Minguillón, Enric Pous i Gal Soler, fan un petit repàs dels seus personatges. Són paraules escrites el 1987, després d'acabar la gravació dels 81 capítols i on expliquen, també, les sensacions viscudes durant aquells dies intensos.
Enric Majó és: Cruells
La vida d'aquest personatge en l'obra d'en Joan Sales és l'itinerari existencial d'un home d'una profunda formació religiosa que es troba embolcallat pels fets desbordants de la guerra civil primer i per la dura postguerra després, amb totes les dramàtiques conseqüències, col·lectives i personals, que es van desencadenar.
En la literatura dels anys cinquanta (especialment l'europea) hi podem trobar molts "Cruells". Però en el cas d'"Incerta glòria" té, en el fons i en la forma, les peculiaritats òbvies de la procedència (Barcelona, front d'Aragó) i la universalitat de qualsevol dels europeus enfrontats a les deixalles de la gran tamborinada que va assolar el nostre continent.
Amb la mirada del nostre Cruells, a voltes ingènua i perduda, a voltes sarcàstica i desconfiada, ens mostra fets, anècdotes i pensaments de la gent que un dia, ara fa aproximadament mig segle, van tenir la possibilitat agosarada d'acostar-se a una llunyana "incerta glòria".
Margarida Minguillón és: Trini
La Trini és... com us ho diria: desconcertant de tan contradictòria. Per tant, molt estimulant a l'hora d'interpretar-la; perquè és molt "rica", té molt color com ara es diu, molts matisos. És com si treballessis diversos personatges en un de sol. Per una banda, és força racionalista i al mateix temps carregada d'una gran sensibilitat, juntament amb l'esclat sorprenent i salvador de la fe. Contestatària, revolucionària i alhora conservadora. Té una gran vida interior i uns forts ideals de canvi, però la seva vida i els seus esquemes emotius són tradicionals. De fet, no fa altra cosa que passar pels processos a què moltes vegades arrossega el transcurs del temps, però en aquest cas amb la precipitació a què aboca una guerra.
Personalment hi vaig quedar atrapada des de les primeres planes. Hi vaig trobar tants punts d'identificació, que em va seduir molt poder-la interpretar. Espero que els oients disfrutin tant coneixent-la, com jo ho he fet en interpretar-la.
Margarida Minguillón
Enric Pous és: Soleràs
Potser dins l'obra "Incerta glòria", de Joan Sales, el personatge més contradictori, més de carn i ossos, sigui en Soleràs. Amb les seves inapel·lables sentències, és un home d'una gran cultura, que pocs del seu entorn poden comprendre, i que no troba cap sentit a la guerra que està vivint. Sense adonar-se'n, ell mateix filosofa sobre la vida, sobre la família, sobre els amics, en resum "es fot del mort i de qui el vetlla". És un home sense escrúpols ideològics, ja que sempre es passa al cantó dels vencedors o dels vençuts, segons quin moment sigui. Crec que en Soleràs pot entrar a formar part dels grans personatges de la Literatura Catalana.
És un repte difícil d'afrontar, la interpretació d'en Soleràs pel mitjà radiofònic, ja que els matisos, les subtileses, els "flashbacks" constants amb què l'autor fa ballar el personatge, fa que hagi de passar constantment dels 18 anys als 40 sense progressió de cap mena. És un treball que he fet amb molta il·lusió a causa precisament de la seva dificultat.
Gal Soler és: Lluís
En Lluís és un personatge que pertany a una part de la societat catalana del temps de la República que, amb inquietuds socials no gaire concretes, es fa anarquista per fugir de ser fabricant de pastes de sopa. Triomfa en la lluita, en la derrota, en l'amor, en els negocis, en la família, però les veritables passions amoroses les viu d'amagat i sense que arribin a destruir mai allò que per ell és més important.
Amb en Lluís d'Incerta glòria, he tornat a reviure totes les històries que he sentit explicar al meu pare. Les seves experiències viscudes durant la guerra civil, que també van transcórrer a les pelades muntanyes de l'Aragó, i és per això que m'estimo aquest Lluís i he procurat donar-li tota l'emoció, l'empenta, la força i la passió que tantes vegades he sentit a casa. 
