Joan Sales va enviar moltes cartes a Bernard Lesfargues, el traductor d'"Incerta glòria" al francès, "Gloire incertaine" (Edicions Gallimard). Les tres cartes que us mostrem estan datades al juliol del 1957, setembre del 1959 i l'última, del març del 1962, just quan surt l'edició d'"Incerta glòria" a França, el primer cop que l'obra es publica sense censura.
Bernard Lesfargues (Brageirac, la Dordonya, 1924) és un dels màxims estudiosos de l'occità. Escriptor, editor, traductor i crític literari va ser qui el 1962 va donar sortida a "Incerta glòria", a partir de la recomanació de Juan Goytisolo, que feia tasques de lector per a Edicions Gallimard. El mateix Bernard Lesfargues assegura que, encara no sap ben bé per què el van triar a ell per fer aquella traducció. Fins aquell moment els seus coneixements del català encara eren limitats. Potser la publicació, dos anys abans, el 1960, d'un llarg article a la revista "Le Point de l'Épée" dedicat a la poesia contemporània catalana, amb textos i traduccions de Blai Bonet, Josep Vicenç Foix, Carles Riba o Màrius Torres van fer pensar a Edicions Gallimard que Lesfargues era la millor opció.
Lesfargues, quan parla de la traducció d'"Incerta glòria", no s'està de dir que no va ser fàcil. I no només per la llengua, pel català, sinó per l'autor, Joan Sales. Lesfargues diu de Joan Sales era "perfeccionista, suprimia tot de passatges més o menys llargs, n'afegia d'altres, modificava una frase, canviava un adjectiu..."
La relació de Joan Sales i Bernard Lesfargues va ser intensa, de vegades difícil ¿sobretot durant la traducció¿ però en qualsevol cas, Lesfargues va suposar la salvació d'"Incerta glòria", ja que per primera vegada es publicava íntegra. I no només això, sinó que amb la publicació francesa l'obra de Joan Sales va obtenir, a França, una glòria ben certa.
Després de traduir "Incerta glòria", Lesfargues pràcticament només fa traduccions del català, "La plaça del Diamant" o "El carrer de les Camèlies" de Mercè Rodoreda, Salvador Espriu, Pere Calders, Jesús Montcada o fins avui amb traduccions de Quim Monzó o de Jaume Cabré.
La seva relació amb la nostra llengua ha portat Bernard Lesfargues a cedir part del seu epistolari a la Universitat Autònoma de Barcelona, concretament els documents que tenen a veure amb Catalunya i la literatura catalana.
Cartes de Joan Sales a Bernard Lesfargues
