Oleguer Sarsanedas i Joan German Schroeder, adaptador i director de la radionovel·la, confessaven, tot just després de la gravació, l'emoció viscuda durant tot el procés. Una tasca que van culminar amb il·lusió, gaudint minut a minut, i alhora conscients de la transcendència del relat que oferien, a partir d'aleshores, als oients de Catalunya Ràdio.
Uns joves de poc més de vint anys en un món esqueixat, immersos en la més absurda de les circumstàncies -una guerra-, que malden per viure, creure, estimar i que, en avançar, s'entrebanquen, dubten, s'equivoquen, es desesperen, i tanmateix, segons com, en el batec de l'acció són capaços d'alçar-se, fins i tot amb serenitat, per damunt de les contingències de la realitat immediata. Es això el que d'entrada em va seduir d'"Incerta glòria": la seva universalitat. Una universalitat que la independitza de les seves pròpies coordenades, ďespai i de temps.
En segon lloc, el caràcter dramàtic de l'obra (no és casual que el títol provingui, precisament, d'un vers de Shakespeare), que oferia unes clares possibilitats d'adaptació.
En tercer lloc, la seva oportunitat; és a dir, l'oportunitat de presentar-la al gran públic precisament en aquest moment, que ja podem fer-ho sense retalls i que, per a tanta gent encara, els fets que s'hi narren són en gran part desconeguts.
I ara, al capdavall de vuitanta capítols, un cop enllestida la feina, després d'haver-m'hi endinsat, d'haver-la disseccionat, afegiria una consideració certament poc original, però tanmateix ben sincera: "Incerta glòria" és una gran novel·la. Espero que els qui la coneguin a través de la seva nova condició de radionovel·la puguin arribar a compartir aquesta opinió.
Oleguer Sarsanedas
Adaptador
La proposició de transmetre de viva veu la paraula impresa a "Incerta glòria" m'ha apassionat. Fer que cobrin vida, palpitació sonora, els suggeriments novel·lescos, a través dels actors i el mitjà de la ràdio –sense l'ajuda de telons, pantalla o espectacle–, únicament amb l'emoció d'unes veus i el seu accent íntim, és una aventura preciosa i gratificadora. I entranyable per mi, perquè també vaig conèixer el front d'Aragó, i vaig patir l'angoixa existencial dels personatges i aquest relativisme einsteinià amb què Sales descompon –a vegades amb ironia, sovint amb objectiu de reporter, dramàtic sempre– el retrat d'aquesta incerta glòria de sang, suor i llàgrimes.
Tot l'equip, a l'hora de gravar-la, ha sentit la responsabilitat i el rigor de l'encàrrec acceptat. En nom seu i meu, moltes gràcies.
Juan Germán Schroeder
Director
