"Incerta glòria" ha estat una de les obres més importants de la narrativa de la postguerra que ha tingut Catalunya i ha ajudat a explicar amb paraules més exactes el que d'altres no van poder fer. Traduïda al francès, l'alemany, el neerlandès i l'anglès, la novel·la de Joan Sales va ser considerada recentment una de les deu millors novel·les de ficció, segons "The Economist".
Una "novel·la infinita", com la va qualificar el diari Le Monde l'any 1962, quan es va publicar, per primer cop sense censura, a França. Una novel·la d'amor i de guerra, des de la perspectiva dels vençuts, que retrata l'efímera joventut d'uns personatges magnífics. Una història plena de desencís i malenconia, però que no deixa mai enrere del tot l'esperança. Un llibre que s'ha convertit en una de les novel·les cabdals de la nostra literatura de postguerra i que s'ha emparentat amb la literatura russa. Com deia un dels autors amb qui es compara habitualment Joan Sales, Fiódor Dostoievski: "De vegades, convé somniar".
EL LLIBRE D'UNA GUERRA
Joan Sales no tan sols va ser un dels grans escriptors de la literatura catalana, sinó també un dels màxims propulsors de la llengua. Coneixedor de la guerra, acaba destinat als fronts de Madrid, Aragó i Catalunya, d'on en surt com a comandant d'infanteria de l'exèrcit republicà. Aconsegueix sobreviure en diferents camps de concentració de França al llarg del 1939. No és fins uns anys després de vagar pel món que torna a Catalunya, l'any 1948, amb l'objectiu d'editar tot el que pogués en català.
El 1954 s'embarca en l'aventura d'escriure "d'allò que en sap" i en surt "Incerta glòria". Una novel·la destinada a ser escoltada amb els ulls, llegida des de la veu de l'experiència. Parla dels que no surten als llibres d'història, dels perdedors que no tan sols cauen en la guerra. De la desesperació d'una generació, d'un país. Un cant a conèixer el que és en realitat una batalla.
