El desembre del 2014, el Teatre Lliure es va convertir en un estudi de Catalunya Ràdio per fer realitat el projecte "Ones lliures", en què quatre dramaturgs, Marc Artigau, Manuel Dueso, Jordi Oriol i Marilia Samper, van assumir l'encàrrec d'escriure i dirigir una peça pensada per a les ones.
ONES LLIURES 1
Nduti
Autoria i direcció: Marc Artigau
Intèrprets: Manel Barceló home / Glòria Cano Nduti / Marta Marco dona / Òscar Muñoz doctor / Joan Solé guia / veu del fill Jordi Oriol
Realització radiofònica: Dolors Martínez
Visca l'esclavitud!
Tantes alegries li devem! Sense ella no hauríem progressat tant. La celebrem a la samarreta d'un equip de futbol quan un analfabet marca un
golàs, la carreguem a l'iPhone mentre es descarrega alguna aplicació, la fotografiem a les piràmides, la remenem amb el got d'aigua perquè ens passi el mal de cap...
Ah l'esclavitud, la base de tota bona democràcia!
Et compadeixes d'ella quan veus aquell negret de ventre inflat i envoltat de mosques que mira l'objectiu de la càmera, però afortunadament no passa res, queda massa lluny, a milers de quilòmetres, i sort d'això perquè sinó els remordiments ens queixalarien el cap. 'Visca l'esclavitud' sospira un personatge d'aquesta història mentre rumia què hem fet malament: els hem pres els recursos naturals, els hem buidat les
caixes i els hem servit els carnissers-dictadors més ridículs de la història. I malgrat tot, allà al fons, darrere l'arbre quan es fa de nit, n'hi ha uns quants que no tenen res però ballen alegres i guarden al fons de la retina una felicitat que ja no ens és familiar. Potser ja ha arribat el moment, amics, el moment de debò, de deixar-nos de bajanades i prendre'ls allò que realment val la pena: la seva ànima.
19:06 Afirmatiu
Autoria i direcció: Manuel Dueso
Intèrprets: Manel Barceló doctor / Manuel Dueso guàrdia 1 / Jaume Madaula guàrdia 2 / Òscar Muñoz condemnat / Joan Peris alcaid
Espai sonor: Igor Pinto
L'any 1955 després de l'èxit de Tot esperant Godot, la BBC va encarregar una obra radiofònica a Samuel Beckett. Sam va escriure una obra plena d'humor i de patetisme irlandès Tots els que cauen. En aquells moments jo acabava de néixer i devia ser una espurna ploranera
torracollons de pares primerencs. Una mica més tard, quatre o cinc anys, els meus primers records m'acosten a la ràdio. El meu pare era manyà i la meva mare ordidora, treballaven tot el dia, i al vespre, a l'hora de sopar, teníem un convidat especial: la ràdio. En aquella hora en què tots tres estàvem junts deixàvem entrar a les nostres vides Matilde, Perico i Periquín, una obra radiofònica diària de deu o dotze minuts que esperàvem amb candeletes. I jo m'identificava amb el Periquín, el nen entremaliat, sincer i maldestre. I tot i que han passat molts anys, el meu Periquín segueix habitant en algun lloc del meu ésser; això sí, més irònic i punyent, més bèstia i tendre a la vegada. Al cap del
temps, definitivament rebel. Ja vaig escriure un parell d'obres per a ràdio, però ara sento un repte golafre i juganer a la vegada davant les possibilitats que m'ofereix el mitjà. La imaginació, el món a la deriva, el gran poder del so, la veu com una serp en zel. ¡Buf! Em sento afortunat i amb unes ganes immenses d'esperar Godot on sigui tot escoltant la ràdio.
ONES LLIURES 2
Memòria plena
Autoria i direcció Jordi Oriol
Intèrprets: Joan Carreras fill / Mercè Comes Maria Lluïsa / Belén Fabra nora / Muguet Franc veterinària, Belisa, comercial / Mont Plans Cinta / Pau Roca maître, sicari
Agraïments: Teresa Lozano (veu de Maria Rosa)
Espai sonor: Igor Pinto
A l'encàrrec d'escriure un text dramàtic per ser emès per la ràdio, vaig recórrer a imaginar-me diferents formats en els quals no calgués en absolut la mirada; que fos rellevant la part visual, o del tot inútil. És a dir, que la seva recepció no fos més adequada -o més comprensible- per als espectadors presents en el lloc de representació (en un teatre) que en l'audició a través d'un aparell radiofònic. Per exemple, podria ser una història que succeís íntegrament en un búnquer, sota terra i sense cap mena de llum, per tal que l'exercici d'escolta fos obligat
tant pels espectadors com pels personatges de la pròpia història de ficció. De la mateixa manera, em feia gràcia seguir treballant en la idea que el personatge protagonista no aparegués a escena i donés a conèixer la seva història a través dels altres personatges. En una anterior peça dramàtica que vaig escriure, els protagonistes, tot i estar ben presents en escena, romanien absents per al públic i els altres personatges, tancats darrera una porta i sense dir absolutament res. En aquell cas, però, els protagonistes eren adolescents, i ara m'ha vingut de gust situar la protagonista a la tercera edat. Aquest peça de teatre radiofònic, doncs, vindria a ser les darreres memòries d'una dona en la seva plenitud, a través de les veus registrades a la cinta del seu contestador automàtic. La darrera aventura d'una dona poc acostumada a viure aventures, en què la seva memòria atrofiada li fa una mala passada.
Línies
Autoria i direcció: Marilia Samper
Intèrprets: Ricard Farré infermer / Muguet Franc Eva / Camilo García pare / Dolors Martínez locutora / Mont Plans mare / Pau Roca Ivan
Realització radiofònica: Dolors Martínez
"Sempre marquem una línia. Sempre. És el que ens ensenyen. Una línia... allà... dividint les coses. Et mires el món i tires una línia, et mires la gent i tires una línia. Fins i tot en tu mateix et tires una línia. Tot el nostre horitzó són línies. I tant és que l'esborris i que passi el temps i que l'hagis oblidada, i que ni tan sols la vegis... Dins teu hi ha alguna cosa que sap que allà hi vas tirar una línia i que vas posar un nom a cada banda, i sempre, ho vulguis o no, serà un territori dividit... I hauràs de decidir de quin costat vols estar." Línies és una reflexió al voltant dels límits que establim als nostres prejudicis i fins on ens deixa arribar la nostra ètica personal. Hi ha límits que es converteixen en barreres infranquejables que ni tan sols l'amor ni el més profund sentiment de compassió són capaços de travessar. I en cas que s'arribés a creuar aquesta barrera, quin és el preu que s'hauria de pagar per la transgressió? Aquest és el dilema en què es troba l'Eva quan el seu pare surt
de la presó. És possible estimar un assassí? És possible compadir-se d'un monstre quan la resta del món li gira l'esquena?
