Nduti
Autoria i direcció: Marc Artigau
Intèrprets: Manel Barceló home / Glòria Cano Nduti / Marta Marco dona / Òscar Muñoz doctor / Joan Solé guia / veu del fill Jordi Oriol
Realització radiofònica: Dolors Martínez
Visca l'esclavitud!
Tantes alegries li devem! Sense ella no hauríem progressat tant. La celebrem a la samarreta d'un equip de futbol quan un analfabet marca un
golàs, la carreguem a l'iPhone mentre es descarrega alguna aplicació, la fotografiem a les piràmides, la remenem amb el got d'aigua perquè ens passi el mal de cap...
Ah l'esclavitud, la base de tota bona democràcia!
Et compadeixes d'ella quan veus aquell negret de ventre inflat i envoltat de mosques que mira l'objectiu de la càmera, però afortunadament no passa res, queda massa lluny, a milers de quilòmetres, i sort d'això perquè sinó els remordiments ens queixalarien el cap. 'Visca l'esclavitud' sospira un personatge d'aquesta història mentre rumia què hem fet malament: els hem pres els recursos naturals, els hem buidat les
caixes i els hem servit els carnissers-dictadors més ridículs de la història. I malgrat tot, allà al fons, darrere l'arbre quan es fa de nit, n'hi ha uns quants que no tenen res però ballen alegres i guarden al fons de la retina una felicitat que ja no ens és familiar. Potser ja ha arribat el moment, amics, el moment de debò, de deixar-nos de bajanades i prendre'ls allò que realment val la pena: la seva ànima.
Línies
Autoria i direcció: Marilia Samper
Intèrprets: Ricard Farré infermer / Muguet Franc Eva / Camilo García pare / Dolors Martínez locutora / Mont Plans mare / Pau Roca Ivan
Realització radiofònica: Dolors Martínez
"Sempre marquem una línia. Sempre. És el que ens ensenyen. Una línia... allà... dividint les coses. Et mires el món i tires una línia, et mires la gent i tires una línia. Fins i tot en tu mateix et tires una línia. Tot el nostre horitzó són línies. I tant és que l'esborris i que passi el temps i que l'hagis oblidada, i que ni tan sols la vegis... Dins teu hi ha alguna cosa que sap que allà hi vas tirar una línia i que vas posar un nom a cada banda, i sempre, ho vulguis o no, serà un territori dividit... I hauràs de decidir de quin costat vols estar." Línies és una reflexió al voltant dels límits que establim als nostres prejudicis i fins on ens deixa arribar la nostra ètica personal. Hi ha límits que es converteixen en barreres infranquejables que ni tan sols l'amor ni el més profund sentiment de compassió són capaços de travessar. I en cas que s'arribés a creuar aquesta barrera, quin és el preu que s'hauria de pagar per la transgressió? Aquest és el dilema en què es troba l'Eva quan el seu pare surt
de la presó. És possible estimar un assassí? És possible compadir-se d'un monstre quan la resta del món li gira l'esquena?
