"No la cançó perfecta sinó el crit que invoca Déu és necessari", deia Joan Vinyoli en un dels seus poemes. La seva poesia, precisament la del crit imperfecte, és la que l'ha dut a ser un dels poetes catalans més importants per a les generacions posteriors.
Influenciat pel poeta txec Rainer Maria Rilke, va haver de treballar d'editor tota la vida mentre escrivia. Va començar a guanyar els primers premis de poesia durant la dècada del 1950, però el reconeixement públic no li va arribar fins als anys 70.
El seu primer poemari es va dir "Primer desenllaç". El va escriure el 1937. Després vindrien llibres com "Realitats" (1963), "Tot és ara i res" (1970), "Ara que és tard" (1975), "Llibre d'amic" (1977), "A hores petites" (1981)... i diverses antologies com l'"Obra poètica completa", que es va editarpost mortem el 2001. L'últim llibre editat en vida de l'escriptor va ser el 1984: "Passeig d'aniversari".
Entre els premis obtinguts per Vinyoli hi ha el de l'Óssa menor per "Les hores retrobades" (1951), el Premi de la Crítica i el Premi Crítica Serra d'Or per "Ara que és tard" (1976 i 77), la Creu de Sant Jordi (1976) o el Premi Nacional de Poesia de les Lletres Espanyoles i el Crítica Serra d'Or per "Passeig d'aniversari" (1985).
La Institució de les Lletres Catalanes és la impulsora de totes les activitats de l'Any Vinyoli.
Catalunya Ràdio l'ha tingut sempre present en la seva programació. Des dels inicis de l'emissora, amb un programa especial per la mort del poeta, fins ara, sempre s'ha tingut ben present Vinyoli. Us convidem a escoltar-ho en aquest arxiu sonor que li dediquem i que comença amb una entrevista feta al comissari de l'Any Vinyoli, Jordi Llavina, en exclusiva per al nostre web.
Així mateix, trobareu desglossades a sota les diferents intervencions de la inauguració del Festival Domini Màgic dedicat al poeta que es va celebrar a Santa Coloma de Farners del 4 al 6 d'abril del 2014.
I també a través de les diferents seccions que trobareu al desplegable de l'esquerra d'aquesta mateixa pàgina, "perquè el secret, així com l'aire que bat als ulls, penetri fins al cor".
