"Distàncies", la veu poètica d'Arnau Orobitg
La col·lecció de poesia de l'editorial Andorra ha publicat "Distàncies", un singular treball d'Arnau Orobitg. Nascut a Andorra l'any 1982, l'Arnau ha estudiat Belles Arts i Antropologia
La col·lecció de poesia de l'editorial Andorra ha publicat "Distàncies", un singular treball d'Arnau Orobitg. Nascut a Andorra l'any 1982, l'Arnau ha estudiat Belles Arts i Antropologia. Ha desenvolupat oficis diversos vinculats a la cultura com escultor, muralista, docent, muntador d'exposicions i després d'estudiar a l'Escola de Pastors de Catalunya fa quatre anys que treballa de pastor. Actualment gestiona paratges de muntanya las Alps francesos amb ramats transhumants.
"Distàncies" és un llibre personal i ben poc corrent i això té molt a veure amb la personalitat del seu autor i amb aquesta feina de "jardiner d'alta muntanya" com la defineix ell mateix. Cinc mesos a l'any d'una solitud quasi absoluta, en companyia de les seves ovelles i dels seus gossos. Una vida gens ordinària que és la base dels poemes que integren el llibre. Solitud, reflexió, contrastos i una aproximació passional i raonada a la natura, seguint, en certa manera, l'esperit modernista que, pas a pas va anar quedant oblidat i superat per essències més urbanes, més lligades a l'experiència, al sentiment. I potser aquest és un del motius que converteixen el llibre de l'Arnau en una peça peculiar. Beu d'un esperit que podria ser el lligam entre el noucentisme i el modernisme, amb la preocupació per la natura però no ho fa des d'un punt de vista que es pugui lligar al record o a l'enyor buit de temps passats.
L'agafa i la sotmet a un tractament extrem, lligant-la al pensament, a la reflexió, a la contraposició de contraris i aconsegueix uns poemes contundents, vius, que interroguen el lector, que el fan pensar en uns temes que no sempre són els més habitual.
I encara més, contra el que es podria pensar, contra la percepció que es té de la poesia que incideix en la natura, no és un llibre farcit de postals de colors, d'instantànies naturals carregades de bellesa i de vida natural. Els poemes d'Andreu Orobitg són més aviat foscos i poc complaents, dels que demanen treball al lector. Hi ha simbolismes, reflexions, imatges velades i missatges més o menys ocults que converteixen la lectura de "Distàncies" en un exercici viu i actiu.
Un bon descobriment, sens dubte.
"Distàncies" és un llibre personal i ben poc corrent i això té molt a veure amb la personalitat del seu autor i amb aquesta feina de "jardiner d'alta muntanya" com la defineix ell mateix. Cinc mesos a l'any d'una solitud quasi absoluta, en companyia de les seves ovelles i dels seus gossos. Una vida gens ordinària que és la base dels poemes que integren el llibre. Solitud, reflexió, contrastos i una aproximació passional i raonada a la natura, seguint, en certa manera, l'esperit modernista que, pas a pas va anar quedant oblidat i superat per essències més urbanes, més lligades a l'experiència, al sentiment. I potser aquest és un del motius que converteixen el llibre de l'Arnau en una peça peculiar. Beu d'un esperit que podria ser el lligam entre el noucentisme i el modernisme, amb la preocupació per la natura però no ho fa des d'un punt de vista que es pugui lligar al record o a l'enyor buit de temps passats.
L'agafa i la sotmet a un tractament extrem, lligant-la al pensament, a la reflexió, a la contraposició de contraris i aconsegueix uns poemes contundents, vius, que interroguen el lector, que el fan pensar en uns temes que no sempre són els més habitual.
I encara més, contra el que es podria pensar, contra la percepció que es té de la poesia que incideix en la natura, no és un llibre farcit de postals de colors, d'instantànies naturals carregades de bellesa i de vida natural. Els poemes d'Andreu Orobitg són més aviat foscos i poc complaents, dels que demanen treball al lector. Hi ha simbolismes, reflexions, imatges velades i missatges més o menys ocults que converteixen la lectura de "Distàncies" en un exercici viu i actiu.
Un bon descobriment, sens dubte.
