El Pont del Petroli
Ja han aparegut en alguna ocasió per aquesta finestra i amb molta probabilitat tornaran a sortir perquè són uns activistes culturals de primera. Són Paco
Ja han aparegut en alguna ocasió per aquesta finestra i amb molta probabilitat tornaran a sortir perquè són uns activistes culturals de primera. Són Paco Fanés i Joan Puche, els impulsors del Pont del Petroli, una iniciativa intensa i lloable que és molt més que una editorial de poesia.
L'Associació Cultural de Poesia Pont del Petroli, neix a Badalona l'any 2000 amb la publicació de Set, un llibre col·lectiu amb versos de Teresa d'Arenys, Jaume Costa, Maria Antònia Grau, Pep Mita, Primitiva Reverter i Paco Fanés. Agafa com a referent una de les icones de l'skyline costaner de la ciutat, el Pont del Petroli, una antiga construcció d'ús industrial que s'ha convertit en un emblema badaloní i, en aquest cas, una metàfora de present i de futur, arralat a la ciutat però amb vocació d'escampar-se.
A l'ombra figurada d'aquest pont s'enceta una activitat cultural i poètica que, a hores d'ara ja es pot qualificar d'ingent. Paco Fanés i Joan Puche, els impulsors i les ànimes del projecte, porten 13 anys sense defallir i fent una cosa de la que moltes administracions i moltes empreses han anat abdicant, crear, fomentar i esperonar la cultura en general i la creació poètica en particular.
De manera bàsica, han centrat la seva activitat en dos àmbits, d'una banda la publicació de poesia, amb dues col·leccions Pont del Petroli i La Puça del Petroli) i l'organització de recitals i espectacles culturals com Gong, Festes Desfetes, l'homenatge a Josep Gual, l'exposició de poesia visual VI( r )US o la recuperació de l'esperit dels recitals poètics del Price dels anys 70 amb l'edició posterior d'un llibre.
Al llarg d'aquests 13 anys, i malgrat les dificultats i entrebancs que és fàcil suposar s'han anat trobant pel camí, tenint en compte la poca sensibilitat que la majoria d'institucions i entitats tenen vers la cultura en general i la poesia en particular, el Paco i el Joan han anat bastint una sòlida base poètica formada per poetes de diferents edats, sensibilitats i estils. Repassant les dues col·leccions hi trobem, ja sigui en obres individuals o en reculls col·lectius, noms com Gerard Sala, Martí Noy, Jordi Valls, Boris Vian, Joan Puche, Paco Fanés, David Castillo, Eduard Escoffet, Odile Arqué, Anna Ballbona, Lluís Calvo, Blanca Llum Vidal, Màrius Sampere o Núria Martínez Vernis, entre molts d'altres.
Ara, a banda de reconèixer la gran tasca cultural que duen a terme, també em toca donar les gràcies al Paco i al Joan per la deferència i amabilitat que han tingut incorporant un llibre meu, Memòria banal a la darrera sèrie de llibres incorporats a la Puça del Petroli.
M'acompanyen en aquest fantàstic viatge Doble imatge, de Jordi Cerdà i Claude Jeanmart; I això no cal, de Carles Hac Mor i Eugenio Tisselli amb el pròleg de Lluís Calvo; Taps de llum cenital, un treball pòstum de Genis Cano amb pròleg de David Castillo i Teresa la mòmia, de Lluís Calvo i David Caño.
Fent el repàs peça a peça, Doble imatge és un pas més en la ja llarga trajectòria de quinze anys de col·laboracions entre Jordi Cerdà i Claude Jeanmart. Es coneixen bé i han emprat tècniques ben diverses . Jocs de miralls, de dobles imatges, de veladures i descobriments per anar formant un catàleg d'imatges que impacten i interroguen.
I això no cal posa en contrast dues maneres de fer poesia que, curiosament, poden acabar sent la mateixa. Carles Hac Mor escriu amb l'ajut del seu pensament, entestat a cercar camins que tensionen els conceptes. Tiselli ho ha amb un programa d'ordinador. El resultat final fa pensar i demostra que la poesia dels homes i la de les màquines potser no és tan diferent.
Taps de llum cenital és l'obra pòstuma d'un creador complex i combatiu que va portar a la seva poesia cap a punts d'alt voltatge i que permet completar una trajectòria o descobrir una veu intensa i interessant acompanyat d'un pròleg de David Castillo, un poeta que el va conèixer prou bé.
Teresa la mòmia és un treball viu fet a quatre mans que combina la geografia urbana, les dots d'observació i un sentit de l'humor transgressor i un punt "gamberro" que no renuncia en cap moment a la qualitat i a la força poètica.
Memòria banal és un passeig per les petites coses, les que obliden quan no les hauríem d'oblidar i les que recordem quan no serveix de res fer-ho. Detalls que passen i que es queden sense ordre i sovint sense cap regla que permeti fixar-los però que acaben sent una part important del jo personal.
Si coneixeu el treball de la gent del Pont del Petroli no cal que us expliqui res. En cas contrari, anoteu les seves referències i seguiu amb atenció les seves evolucions, són un eix imprescindible de la poesia catalana contemporània.
L'Associació Cultural de Poesia Pont del Petroli, neix a Badalona l'any 2000 amb la publicació de Set, un llibre col·lectiu amb versos de Teresa d'Arenys, Jaume Costa, Maria Antònia Grau, Pep Mita, Primitiva Reverter i Paco Fanés. Agafa com a referent una de les icones de l'skyline costaner de la ciutat, el Pont del Petroli, una antiga construcció d'ús industrial que s'ha convertit en un emblema badaloní i, en aquest cas, una metàfora de present i de futur, arralat a la ciutat però amb vocació d'escampar-se.
A l'ombra figurada d'aquest pont s'enceta una activitat cultural i poètica que, a hores d'ara ja es pot qualificar d'ingent. Paco Fanés i Joan Puche, els impulsors i les ànimes del projecte, porten 13 anys sense defallir i fent una cosa de la que moltes administracions i moltes empreses han anat abdicant, crear, fomentar i esperonar la cultura en general i la creació poètica en particular.
De manera bàsica, han centrat la seva activitat en dos àmbits, d'una banda la publicació de poesia, amb dues col·leccions Pont del Petroli i La Puça del Petroli) i l'organització de recitals i espectacles culturals com Gong, Festes Desfetes, l'homenatge a Josep Gual, l'exposició de poesia visual VI( r )US o la recuperació de l'esperit dels recitals poètics del Price dels anys 70 amb l'edició posterior d'un llibre.
Al llarg d'aquests 13 anys, i malgrat les dificultats i entrebancs que és fàcil suposar s'han anat trobant pel camí, tenint en compte la poca sensibilitat que la majoria d'institucions i entitats tenen vers la cultura en general i la poesia en particular, el Paco i el Joan han anat bastint una sòlida base poètica formada per poetes de diferents edats, sensibilitats i estils. Repassant les dues col·leccions hi trobem, ja sigui en obres individuals o en reculls col·lectius, noms com Gerard Sala, Martí Noy, Jordi Valls, Boris Vian, Joan Puche, Paco Fanés, David Castillo, Eduard Escoffet, Odile Arqué, Anna Ballbona, Lluís Calvo, Blanca Llum Vidal, Màrius Sampere o Núria Martínez Vernis, entre molts d'altres.
Ara, a banda de reconèixer la gran tasca cultural que duen a terme, també em toca donar les gràcies al Paco i al Joan per la deferència i amabilitat que han tingut incorporant un llibre meu, Memòria banal a la darrera sèrie de llibres incorporats a la Puça del Petroli.
M'acompanyen en aquest fantàstic viatge Doble imatge, de Jordi Cerdà i Claude Jeanmart; I això no cal, de Carles Hac Mor i Eugenio Tisselli amb el pròleg de Lluís Calvo; Taps de llum cenital, un treball pòstum de Genis Cano amb pròleg de David Castillo i Teresa la mòmia, de Lluís Calvo i David Caño.
Fent el repàs peça a peça, Doble imatge és un pas més en la ja llarga trajectòria de quinze anys de col·laboracions entre Jordi Cerdà i Claude Jeanmart. Es coneixen bé i han emprat tècniques ben diverses . Jocs de miralls, de dobles imatges, de veladures i descobriments per anar formant un catàleg d'imatges que impacten i interroguen.
I això no cal posa en contrast dues maneres de fer poesia que, curiosament, poden acabar sent la mateixa. Carles Hac Mor escriu amb l'ajut del seu pensament, entestat a cercar camins que tensionen els conceptes. Tiselli ho ha amb un programa d'ordinador. El resultat final fa pensar i demostra que la poesia dels homes i la de les màquines potser no és tan diferent.
Taps de llum cenital és l'obra pòstuma d'un creador complex i combatiu que va portar a la seva poesia cap a punts d'alt voltatge i que permet completar una trajectòria o descobrir una veu intensa i interessant acompanyat d'un pròleg de David Castillo, un poeta que el va conèixer prou bé.
Teresa la mòmia és un treball viu fet a quatre mans que combina la geografia urbana, les dots d'observació i un sentit de l'humor transgressor i un punt "gamberro" que no renuncia en cap moment a la qualitat i a la força poètica.
Memòria banal és un passeig per les petites coses, les que obliden quan no les hauríem d'oblidar i les que recordem quan no serveix de res fer-ho. Detalls que passen i que es queden sense ordre i sovint sense cap regla que permeti fixar-los però que acaben sent una part important del jo personal.
Si coneixeu el treball de la gent del Pont del Petroli no cal que us expliqui res. En cas contrari, anoteu les seves referències i seguiu amb atenció les seves evolucions, són un eix imprescindible de la poesia catalana contemporània.
