"La pel·lícula de la vida" de Maite Carranza

"La pel·lícula de la vida" és la novel·la que ha permès a Maite Carranza endur-se el premi Vaixell de Vapor de literatura infantil. L'ha publicat Cruïlla amb il·lustracions d'Iratxe López de Munáin.
Carranza és de les autores que té clar que la canalla no ha de viure embolcallada en coto fluix i que la realitat, si se sap explicar amb emoció, gràcia i efectivitat. Ha tractat temes complexos, durs i complicats i, en aquesta ocasió, els protagonistes són una família de classe mitjana, afectada per la crisi, que, de la nit al dia passa a viure en la indigència i a patir tota mena d'entrebancs per garantir la subsistència més bàsica.



Els lectors s'enfronten a la pobresa infantil, una lacra que no té una especial visibilitat en la nostra societat i que, malgrat tot, colpeja amb força i es converteix en una realitat carregada de dramatisme. L'Olívia i el Tim viuen a l'Eixample i són fills d'una actriu que es queda sense feina, té deutes i no té atur. La caiguda a l'infern és ràpida. Amb això, Carranza també vol denunciar la precarietat dels oficis creatius, els grans afectats per la crisi, que s'ha endut molta gent per davant i ha convertit la precarietat en una qüestió crònica i complicada de superar.



Ara bé, la Maite sap administrar la part dramàtica d'aquest problema i salpebrar-la de prou sentit de l'humor i d'emoció com per aconseguir que el conjunt resulti molt atractiu als lectors joves. L'Olívia es converteix en una jove heroïna del dia a dia i afronta aquesta situació dramàtica amb una valentia que pot arribar a convertir-se en exemple.
Sigui com sigui, aconsegueix la diana de posar el dit a la nafra, fer que la realitat es torni visible i fa denúncia amb esperit crític però sense baixar en cap moment la guàrdia de la bona literatura, de la seva capacitat, demostrada amb escreix, d'aconseguir la màxima empatia amb els seus nombrosos lectors.