Llibreria Roca - 70 anys
La Laura Huerga, editora apassionada de Raig Verd i preocupada per moltes coses més enllà d'allò que és "l'estricte negoci", ens avisa d'una llibreria
La Laura Huerga, editora apassionada de Raig Verd i preocupada per moltes coses més enllà d'allò que és "l'estricte negoci", ens avisa d'una llibreria que compleix 70 anys i això em temo que encara que pugui no semblar-ho, és una gran notícia.
Ara que els llibres es canvien per hamburgueses o per roba barata feta a la Xina amb una facilitat que espanta, ara que les autoritats del ram han abdicat de fomentar la cultura en benefici de ves a saber quins estranys criteris de modernitat mal entesa, és un plaer absolut veure com encara hi ha gent apassionada com la Júlia Secall Roca, capaç de convertir el somni del seu avi en una manera de viure, en una dedicació amatent, sòlida, duradora i emocionant malgrat l'entorn s'entesti a fer-li veure tot el contrari.
La llibreria Roca, del carrer de la Cort, 66 de Valls compleix 70 anys. Set dècades fent vibrar lectors, recomanant aventures, sensacions, sentiments i vides. Setanta anys volen dir milers de llibres, milers de lectures, milions de moments de deliri lector, de saber que no vols deixar mai de descobrir altres vides en negre sobre blanc.
L'avi de la Júlia va obrir la llibreria, compaginant-la amb una petita editorial i ella, als 12 anys ja corria per la botiga i es feia càrrec de les vendes. Allí se li va despertar el cuquet i des d'aleshores, tot i haver estudiat magisteri, no va perdre mai la devoció per la llibreria i pels llibres i els va convertir en la seva vida.
Una història emocionant que ens hauria de fer reflexionar sobre les coses que es fan amb passió, amb ganes i amb professionalitat, les coses autèntiques que poden traspassar tres generacions i arribar a bufar setanta espelmes. Potser no en som conscients però la Júlia es mereix setanta milions de gràcies per la feina que ha fet, que fa i que farà. Sense llibres, sense cultura no som res i això segur que la Júlia ho sap molt bé perquè ho porta a la sang, al moll de l'os, a cadascuna de les neurones.
M'he permès la llibertat de "robar-li" una de les cròniques que trobareu a la seva pàgina de Facebook (espero que em perdoni) perquè és força significativa d'aquest imant que el xucla i ja no et deixa anar mai més (les fotos també són "robades":
Ben joveneta, devia tenir uns dotze anys, per donar un cop de mà a mons pares, em deixaven sola a la llibreria, mentre ells feien coses pendents o feien de papes dels tres gafarrons més petis. En aquells temps passaven per les llibreries uns inspectors que controlaven que no tinguéssim "llibres perillosos", que naturalment teníem ben camuflats i omplien un llibre d'inspecció. El pare un dia em va dir: "si venen uns senyors mudats i et pregunten per aquests llibres (els va anomenar),.. són aquells que hi ha allí darrera, tu digues que no" El primer dia després de la consigna que vaig veure entrar dos homes mudats el cor em va fer un salt i em vaig haver d'esforçar a no mirar el racó subversiu,... el cor a mil per hora i mirant a un punt ben allunyat,... acollonida... i venien a comprar!! Ja us podeu imaginar, a partir de la consigna del pare, quina va ser la meva fal·lera per xafardejar tots aquells "llibres amagats i perillosos" durant les hores que m'estava sola a la llibreria!
Són temps difícils i ens cal molta més gent com la Júlia Secall Roca per demostrar que la lectura és un dels puntals bàsics de la vida
Felicitats Llibreria Roca! Felicitats Júlia! Per molts anys!
Ara que els llibres es canvien per hamburgueses o per roba barata feta a la Xina amb una facilitat que espanta, ara que les autoritats del ram han abdicat de fomentar la cultura en benefici de ves a saber quins estranys criteris de modernitat mal entesa, és un plaer absolut veure com encara hi ha gent apassionada com la Júlia Secall Roca, capaç de convertir el somni del seu avi en una manera de viure, en una dedicació amatent, sòlida, duradora i emocionant malgrat l'entorn s'entesti a fer-li veure tot el contrari.
La llibreria Roca, del carrer de la Cort, 66 de Valls compleix 70 anys. Set dècades fent vibrar lectors, recomanant aventures, sensacions, sentiments i vides. Setanta anys volen dir milers de llibres, milers de lectures, milions de moments de deliri lector, de saber que no vols deixar mai de descobrir altres vides en negre sobre blanc.
L'avi de la Júlia va obrir la llibreria, compaginant-la amb una petita editorial i ella, als 12 anys ja corria per la botiga i es feia càrrec de les vendes. Allí se li va despertar el cuquet i des d'aleshores, tot i haver estudiat magisteri, no va perdre mai la devoció per la llibreria i pels llibres i els va convertir en la seva vida.
Una història emocionant que ens hauria de fer reflexionar sobre les coses que es fan amb passió, amb ganes i amb professionalitat, les coses autèntiques que poden traspassar tres generacions i arribar a bufar setanta espelmes. Potser no en som conscients però la Júlia es mereix setanta milions de gràcies per la feina que ha fet, que fa i que farà. Sense llibres, sense cultura no som res i això segur que la Júlia ho sap molt bé perquè ho porta a la sang, al moll de l'os, a cadascuna de les neurones.
M'he permès la llibertat de "robar-li" una de les cròniques que trobareu a la seva pàgina de Facebook (espero que em perdoni) perquè és força significativa d'aquest imant que el xucla i ja no et deixa anar mai més (les fotos també són "robades":
Ben joveneta, devia tenir uns dotze anys, per donar un cop de mà a mons pares, em deixaven sola a la llibreria, mentre ells feien coses pendents o feien de papes dels tres gafarrons més petis. En aquells temps passaven per les llibreries uns inspectors que controlaven que no tinguéssim "llibres perillosos", que naturalment teníem ben camuflats i omplien un llibre d'inspecció. El pare un dia em va dir: "si venen uns senyors mudats i et pregunten per aquests llibres (els va anomenar),.. són aquells que hi ha allí darrera, tu digues que no" El primer dia després de la consigna que vaig veure entrar dos homes mudats el cor em va fer un salt i em vaig haver d'esforçar a no mirar el racó subversiu,... el cor a mil per hora i mirant a un punt ben allunyat,... acollonida... i venien a comprar!! Ja us podeu imaginar, a partir de la consigna del pare, quina va ser la meva fal·lera per xafardejar tots aquells "llibres amagats i perillosos" durant les hores que m'estava sola a la llibreria!
Són temps difícils i ens cal molta més gent com la Júlia Secall Roca per demostrar que la lectura és un dels puntals bàsics de la vida
Felicitats Llibreria Roca! Felicitats Júlia! Per molts anys!
