Sopar al Palau Requesens
Hi hauria moltes maneres de començar, però potser la que marca la veritable diferència i que cal agrair de manera molt especial a Sternalia Produccions
Hi hauria moltes maneres de començar, però potser la que marca la veritable diferència i que cal agrair de manera molt especial a Sternalia Produccions és la possibilitat d'haver format part del primer grup de persones que en molts anys ha pogut pujar a la torre del Palau Requesens.
I la gràcia afegida del tema és que aquest privilegi està, a partir d'ara, a l'abast de qualsevol, ja que l'empresa, que també és la responsable dels ja famosos i imprescindibles Sopars amb Estrelles de l'Observatori Fabra i d'altres iniciatives turístiques i lúdiques "amb plus" com la ruta Sefarad, el Cel de Poblet o els Estels a l'Ebre acaba d'obrir una nova proposta turística i de coneixement batejada com "Sopars al Palau. espectacle medieval".
Amb el precedent de l'èxit que avala totes les iniciatives que han engegat fins ara, la nova proposta, oberta a turistes, però també (i potser encara amb més motius i justificació) a gent de la ciutat de Barcelona i del país que vulguin conèixer un racó molt interessant de la nostra topografia local i una part molt viva i desconeguda de la nostra història, té tots els números d'esdevenir també una referència de les coses ben fetes i amb personalitat.
L'eix de la proposta, l'element central que esdevé pal de paller i epicentre de tot el muntatge que s'hi organitza al voltant, és el Palau Requesens, la residència barcelonina d'una gran dama medieval, Isabel de Requesens, que va ser virreina de Nàpols, comtessa de Palamós i baronessa de Calonge emparentada amb Ferran I d'Aragó. El palau, que té entrada pel carrer del Bisbe Caçador, a la vora de la plaça de Sant Just, és un indret de la topografia història barcelonina molt poc conegut fins ara, ja que tot i la seva condició de palau medieval, és la seu privada de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres des del 1917 i només s'obre al públic en general durant la festivitat del Corpus, com a un dels indrets de la ciutat on té lloc el tradicional Ou com balla.
L'edifici forma part del tradicional eix que ocupava la noblesa medieval, al nucli antic de la ciutat, un cop superades les muralles romanes per les necessitats evidents d'espai. I la primera sorpresa arriba amb l'entrada. No hi ha res, arribant des del carrer de la Dagueria i la plaça de Sant Just que faci presagiar la visió posterior. Una porta que mai no relacionaries amb el concepte palau i que, com és fàcil de suposar, ha patit moltes minves i molts canvis al llarg dels anys, condueix directament al pati d'armes i, de cop i volta, tens la sensació de retrocedir en el temps, de trobar-te transportat a un racó especial de l'espai i del temps que predisposa a les emocions físiques i mentals que vindran a continuació.
És una construcció bastida durant el segle XIII tot i que la configuració actual s'ha de situar en una reforma del segle XV, ordenada per Galcerà de Requesens que va conservar l'estructura gòtica i algunes de les meravelloses i característiques finestres coronelles i rematada l'any 1970.
La ruta comença al pati del castell, amb una copa de cava de benvinguda mentre els cavallers passegen les seves armes, una odalisca mostra els seus encants i, si hi ha sort, pots veure fugaçment la figura d'Isabel de Requesens, que tot i no ser en absolut una dona finestrera, es deixa veure mentre controla amb cura tot el que succeeix al seu palau.
Després una visita detallada pel ventre de l'edifici farcida de sorpreses i conduïda per un grup de guies expertes i molt preparades que ajuden a entendre la realitat de l'època, l'evolució de l'edifici i el seu encaix en la societat contemporània. La ruta interior brinda dues bones opcions, d'una banda la possibilitat de veure de ben a la vora algunes de les dependències que utilitzen de manera habitual els acadèmics de les Bones Lletres com la sala d'actes o el Saló de Plens; també un bellíssim i acollidor pati interior, més modern que el castell i amb un singular encant i, és clar, la veritable joia de la corona, la torre, edificada sobre l'antiga muralla romana i que s'obre al públic després de molts anys de romandre tancada, per la qual cosa, val a dir que la visita ja es justificaria només per la possibilitat de poder gaudir d'aquesta meravella gens habitual.
Un pic a dalt, les vistes són sorprenents i captivadores. Veure caure el dia, amb el progressiu canvi de llum del mes de juny, tot observant els edificis de la Barcelona antiga és un regal fabulós, sense menystenir, es clar, la mirada cap a baix, és a dir al pati del palau, amb l'explicació detallada dels usos de les diferents dependències, de la presència dels singulars primers balcons, inexistents a l'edifici original i incorporats en una de les primeres modificacions o la mateixa visió de tota l'estructura de la torre, amb el canvi de carreus que marca la diferència entre la construcció medieval i la romana i les coronelles obertes per donar-hi llum i vida interior.
Després la possibilitat d'assistir en directe a un combat de cavallers molt ben escenificat i força realista. Mereix la pena esmentar que, en aquests casos, sempre hi ha el perill d'enfrontar-se a una escenografia barroera o mal cuidada que podria deixar un mal gust de boca encara que la visita hagués resultat interessant. Aquí, s'ha de dir que el resultat està a l'alçada de la proposta i també és magnífic (ens van comentar que en un dels assajos hi va haver fins i tot una petita ferida involuntària) i tens la sensació en tot moment que la lluita és real, intensa i molt allunyada d'una pantomima simple i feta per sortir del pas.
Finalment es passa a les antigues quadres del castell on se serveix un sopar que Miquel Guimerà, el xef executiu de Paradís Gourmet s'ha encarregat de crear agafant com a base el Llibre del Sent Sovi i altres receptaris medievals i adaptant-los amb cura als paladars actuals. El resultat és: Fruita fresca tallada, piment, (una beguda de vi especiat); amanida de pera amb formatge fresc, estofat tradicional de llegums, bacallà amb verdures, pollastre amb raïm i espècies i mousse de menjar blanc amb crema d'avellanes. També s'ofereix l'opció d'escollir un menú vegetarià o un menú infantil.
I el final de festa amb danses del ventre i un espectacle de foc, malabars i música, visualment molt atractiu i que manté el to alt de la visita.
Sens dubte una proposta que no us podeu deixar perdre si voleu conèixer una Barcelona amagada, diferent i amb un gran potencial d'impacte i de descoberta històrica. Segur que, com tots els projectes fets amb rigor, amor i dedicació no us decebrà en absolut i us farà agafar ganes de repetir i de recomanar-lo amb vehemència.
I la gràcia afegida del tema és que aquest privilegi està, a partir d'ara, a l'abast de qualsevol, ja que l'empresa, que també és la responsable dels ja famosos i imprescindibles Sopars amb Estrelles de l'Observatori Fabra i d'altres iniciatives turístiques i lúdiques "amb plus" com la ruta Sefarad, el Cel de Poblet o els Estels a l'Ebre acaba d'obrir una nova proposta turística i de coneixement batejada com "Sopars al Palau. espectacle medieval".
Amb el precedent de l'èxit que avala totes les iniciatives que han engegat fins ara, la nova proposta, oberta a turistes, però també (i potser encara amb més motius i justificació) a gent de la ciutat de Barcelona i del país que vulguin conèixer un racó molt interessant de la nostra topografia local i una part molt viva i desconeguda de la nostra història, té tots els números d'esdevenir també una referència de les coses ben fetes i amb personalitat.
L'eix de la proposta, l'element central que esdevé pal de paller i epicentre de tot el muntatge que s'hi organitza al voltant, és el Palau Requesens, la residència barcelonina d'una gran dama medieval, Isabel de Requesens, que va ser virreina de Nàpols, comtessa de Palamós i baronessa de Calonge emparentada amb Ferran I d'Aragó. El palau, que té entrada pel carrer del Bisbe Caçador, a la vora de la plaça de Sant Just, és un indret de la topografia història barcelonina molt poc conegut fins ara, ja que tot i la seva condició de palau medieval, és la seu privada de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres des del 1917 i només s'obre al públic en general durant la festivitat del Corpus, com a un dels indrets de la ciutat on té lloc el tradicional Ou com balla.
L'edifici forma part del tradicional eix que ocupava la noblesa medieval, al nucli antic de la ciutat, un cop superades les muralles romanes per les necessitats evidents d'espai. I la primera sorpresa arriba amb l'entrada. No hi ha res, arribant des del carrer de la Dagueria i la plaça de Sant Just que faci presagiar la visió posterior. Una porta que mai no relacionaries amb el concepte palau i que, com és fàcil de suposar, ha patit moltes minves i molts canvis al llarg dels anys, condueix directament al pati d'armes i, de cop i volta, tens la sensació de retrocedir en el temps, de trobar-te transportat a un racó especial de l'espai i del temps que predisposa a les emocions físiques i mentals que vindran a continuació.
És una construcció bastida durant el segle XIII tot i que la configuració actual s'ha de situar en una reforma del segle XV, ordenada per Galcerà de Requesens que va conservar l'estructura gòtica i algunes de les meravelloses i característiques finestres coronelles i rematada l'any 1970.
La ruta comença al pati del castell, amb una copa de cava de benvinguda mentre els cavallers passegen les seves armes, una odalisca mostra els seus encants i, si hi ha sort, pots veure fugaçment la figura d'Isabel de Requesens, que tot i no ser en absolut una dona finestrera, es deixa veure mentre controla amb cura tot el que succeeix al seu palau.
Després una visita detallada pel ventre de l'edifici farcida de sorpreses i conduïda per un grup de guies expertes i molt preparades que ajuden a entendre la realitat de l'època, l'evolució de l'edifici i el seu encaix en la societat contemporània. La ruta interior brinda dues bones opcions, d'una banda la possibilitat de veure de ben a la vora algunes de les dependències que utilitzen de manera habitual els acadèmics de les Bones Lletres com la sala d'actes o el Saló de Plens; també un bellíssim i acollidor pati interior, més modern que el castell i amb un singular encant i, és clar, la veritable joia de la corona, la torre, edificada sobre l'antiga muralla romana i que s'obre al públic després de molts anys de romandre tancada, per la qual cosa, val a dir que la visita ja es justificaria només per la possibilitat de poder gaudir d'aquesta meravella gens habitual.
Un pic a dalt, les vistes són sorprenents i captivadores. Veure caure el dia, amb el progressiu canvi de llum del mes de juny, tot observant els edificis de la Barcelona antiga és un regal fabulós, sense menystenir, es clar, la mirada cap a baix, és a dir al pati del palau, amb l'explicació detallada dels usos de les diferents dependències, de la presència dels singulars primers balcons, inexistents a l'edifici original i incorporats en una de les primeres modificacions o la mateixa visió de tota l'estructura de la torre, amb el canvi de carreus que marca la diferència entre la construcció medieval i la romana i les coronelles obertes per donar-hi llum i vida interior.
Després la possibilitat d'assistir en directe a un combat de cavallers molt ben escenificat i força realista. Mereix la pena esmentar que, en aquests casos, sempre hi ha el perill d'enfrontar-se a una escenografia barroera o mal cuidada que podria deixar un mal gust de boca encara que la visita hagués resultat interessant. Aquí, s'ha de dir que el resultat està a l'alçada de la proposta i també és magnífic (ens van comentar que en un dels assajos hi va haver fins i tot una petita ferida involuntària) i tens la sensació en tot moment que la lluita és real, intensa i molt allunyada d'una pantomima simple i feta per sortir del pas.
Finalment es passa a les antigues quadres del castell on se serveix un sopar que Miquel Guimerà, el xef executiu de Paradís Gourmet s'ha encarregat de crear agafant com a base el Llibre del Sent Sovi i altres receptaris medievals i adaptant-los amb cura als paladars actuals. El resultat és: Fruita fresca tallada, piment, (una beguda de vi especiat); amanida de pera amb formatge fresc, estofat tradicional de llegums, bacallà amb verdures, pollastre amb raïm i espècies i mousse de menjar blanc amb crema d'avellanes. També s'ofereix l'opció d'escollir un menú vegetarià o un menú infantil.
I el final de festa amb danses del ventre i un espectacle de foc, malabars i música, visualment molt atractiu i que manté el to alt de la visita.
Sens dubte una proposta que no us podeu deixar perdre si voleu conèixer una Barcelona amagada, diferent i amb un gran potencial d'impacte i de descoberta històrica. Segur que, com tots els projectes fets amb rigor, amor i dedicació no us decebrà en absolut i us farà agafar ganes de repetir i de recomanar-lo amb vehemència.
