Vaig ser jo, de Quim Curbet
L'editor Quim Curbet ja té al carrer la segona edició del seu llibre "Vaig ser jo", un recull d'històries d'infantesa, una mena de peculiars memòries, plantejades com a petits retalls d'una vida
L'editor Quim Curbet ja té al carrer la segona edició del seu llibre "Vaig ser jo", un recull d'històries d'infantesa, una mena de peculiars memòries, plantejades com a petits retalls d'una vida. Curbet, un editor, escriptor i fotògraf gironí de l'any 1959, fill d'una sòlida nissaga d'impressors i vinculat a la fundació de revistes històriques com Presència, Recull, Som o Ressò, és el responsable de Curbet Edicions des de l'any de la seva fundació 1995. Ha signat llibres com "Girona explicada als meus fills", "No em miris el cul", "Vaig ser jo!" i "Girona contada a un transeunte".

En aquest cas parlem d'una col·lecció d'històries que barregen d'una banda la mirada entre innocent i ferotge d'un nen i de l'altra la memòria d'un adult que li concedeix la necessària projecció en temps i espai. El conjunt és una mirada lúcida i apassionada a la vida, a una època feta de retalls que, de mica en mica, van casant i formant un autèntic quadre tintat de nostàlgia però que en cap moment resulta tou ni desapassionat, ben al contrari. Curbet sap donar als records la capacitat de convertir-se en universals i un to que els fa globals, com el mirall únic i plural de moltes existències individuals que, a base de sumar-se, s'acaben convertint en un ens plural.

És un llibre delicat, senzill i amb una fantàstica capacitat per traspassar consciències, per transmetre records, emocions, detalls que salten la petitesa del dia a dia, la vida al carrer, els jocs i la petita felicitat i basteixen un meravellós mural de la nostra història, una història que, gràcies a la mà sàvia i sòlida de l'autor, s'acaba convertint en màgia i en poesia.

En aquest cas parlem d'una col·lecció d'històries que barregen d'una banda la mirada entre innocent i ferotge d'un nen i de l'altra la memòria d'un adult que li concedeix la necessària projecció en temps i espai. El conjunt és una mirada lúcida i apassionada a la vida, a una època feta de retalls que, de mica en mica, van casant i formant un autèntic quadre tintat de nostàlgia però que en cap moment resulta tou ni desapassionat, ben al contrari. Curbet sap donar als records la capacitat de convertir-se en universals i un to que els fa globals, com el mirall únic i plural de moltes existències individuals que, a base de sumar-se, s'acaben convertint en un ens plural.

És un llibre delicat, senzill i amb una fantàstica capacitat per traspassar consciències, per transmetre records, emocions, detalls que salten la petitesa del dia a dia, la vida al carrer, els jocs i la petita felicitat i basteixen un meravellós mural de la nostra història, una història que, gràcies a la mà sàvia i sòlida de l'autor, s'acaba convertint en màgia i en poesia.














