Zoologia popular catalana
Edicions Sidillà ha recuperat tot un clàssic insòlit. "Zoologia popular catalana. Modismes, aforismes, creences, supersticions... que sobre els animals
Edicions Sidillà ha recuperat tot un clàssic insòlit. "Zoologia popular catalana. Modismes, aforismes, creences, supersticions... que sobre els animals hi ha a Catalunya, amb gran nombre de confrontacions", un títol i un subtítols prou aclaridors que mostren sense embuts el contingut de la publicació.
Cels Gomis, un reusenc nascut l'any 1841, va treballar com a enginyer fent carreteres i obres públiques per tot Catalunya, una tasca que va aprofitar per convertir-se en un dels pioners de l'excursionisme català i per conèixer de primera mà aspectes concrets i detallats del folklore local dels llocs per on passava. Aquest bagatge li va permetre publicar per primera i única vegada aquest llibre l'any 1910.
Res no es va escapar al seu neguit per recollir material: descripcions d'animals domèstics i salvatges de la fauna autòctona, (un total de 160) creences, mitologies, llegendes, narracions, dites, aforismes i fins i tot elements més lúdics com jocs, cançons, endevinalles o embarbussaments.
Això vol dir que aquesta edició de Sidillà representa la recuperació d'un document d'alt valor cultural, d'un recull documentat i viu que ens permet recuperar la realitat del nostre país i fer-hi una mirada al cap de cent anys. Va acompanyada d'un pròleg d'Emili Samper Prunera i d'il·lustracions de David Granato.
La seva lectura permet comprovar també que Gomis no era en absolut un nouvingut i que tenia coneixements de la matèria que tocava, que ho feia amb una sensibilitat especial i que, molt provablement estava al dia d'altres publicacions semblants. Una altra de les virtuts del text és la de la proximitat, la manera de presentar tota la informació que ofereix, de manera gens pedant, sense exhibicions innecessàries, de manera planera, didàctica i, fins i tot divertida.
Cels Gomis, un reusenc nascut l'any 1841, va treballar com a enginyer fent carreteres i obres públiques per tot Catalunya, una tasca que va aprofitar per convertir-se en un dels pioners de l'excursionisme català i per conèixer de primera mà aspectes concrets i detallats del folklore local dels llocs per on passava. Aquest bagatge li va permetre publicar per primera i única vegada aquest llibre l'any 1910.
Res no es va escapar al seu neguit per recollir material: descripcions d'animals domèstics i salvatges de la fauna autòctona, (un total de 160) creences, mitologies, llegendes, narracions, dites, aforismes i fins i tot elements més lúdics com jocs, cançons, endevinalles o embarbussaments.
Això vol dir que aquesta edició de Sidillà representa la recuperació d'un document d'alt valor cultural, d'un recull documentat i viu que ens permet recuperar la realitat del nostre país i fer-hi una mirada al cap de cent anys. Va acompanyada d'un pròleg d'Emili Samper Prunera i d'il·lustracions de David Granato.
La seva lectura permet comprovar també que Gomis no era en absolut un nouvingut i que tenia coneixements de la matèria que tocava, que ho feia amb una sensibilitat especial i que, molt provablement estava al dia d'altres publicacions semblants. Una altra de les virtuts del text és la de la proximitat, la manera de presentar tota la informació que ofereix, de manera gens pedant, sense exhibicions innecessàries, de manera planera, didàctica i, fins i tot divertida.
