
Aitana Bonmatí admet que no té data de tornada i revela la seva gran decepció
La migcampista blaugrana, lesionada des del desembre, lamenta no poder tornar al Camp Nou tres anys després per jugar els quarts de final de la Champions
Una fractura de peroné té apartada Aitana Bonmatí dels terrenys de joc des del passat mes de desembre. La tres vegades guanyadora de la Pilota d'Or admet que s'adapta a la situació el millor que pot però que encara no sap exactament quan podrà tornar a estar a disposició de Pere Romeu.
"És una lesió de 4 o 5 mesos i estic una mica més enllà de la meitat de la recuperació. M'estic reincorporant al camp de nou i és veritat que em costa una mica, perquè fa una mica de mal, no ens enganyarem. Però em diuen que forma part del procés, que m'he d'anar adaptant, i segur que aniré a millor".
La dorsal 14 del Barça, padrina de la vintena edició del llibre "Relats solidaris de l'esport", ha fet aquestes declaracions en l'acte on s'ha donat a conèixer la recaptació de la iniciativa: 62.625,71 euros que han anat a parar a l'Associació Esportiva Ramassà, que utilitza el futbol com a eina d'integració social.
Aitana ha extret la part positiva de la seva absència dels terrenys de joc: ara pot viure el Barça com una aficionada més:
"Ara sóc més a prop del Camp Nou i del Palau (...) He pogut dedicar aquest temps de 'stop' a estar més a prop del Barça, però des d'una altra faceta, la d'aficionada, que és amb la qual vaig començar a sentir els colors del club des dels 6 anys"
Això sí, revela un fet que li sap greu per culpa de la lesió: perdre's el retorn al Camp Nou del femení, 3 anys després, en el partit de tornada dels quarts de final de la Champions davqant el Reial Madrid:
"Per a mi és bastant trist no poder tornar al Camp Nou després d'aquests anys a Montjuïc, on també he gaudit jugant, però ja fa uns anys que no juguem al Camp Nou i em feia molta il·lusió".
Davant els comicis electorals al club, Aitana només demana que qui surti escollit continui apostant pel futbol femení:
"Crec que s'ha fet molt bona feina amb el Femení, es veu al carrer, som reconegudes a tot arreu. Ens hem convertit en una gran referència per a molta gent, una cosa que era necessària a la societat, i crec que no hi ha marxa enrere. Per tant, demano que se segueixi apostant igual o millor del que s'ha fet fins ara"

