Borja Iglesias: "Seria més feliç sent 'marieta' que sent com els que m'insulten"

Borja Iglesias és una rara avis en el món del futbol i ho ha tornat a demostrar en una entrevista concedida al diari francès "L'Équipe". El davanter del Celta reflexiona sobre l'homofòbia en el món del futbol i les seves conclusions no són gaire esperançadores.  

"M'entristeix que encara sembli impossible per als futbolistes homosexuals sortir de l'armari. Deuen sentir que si parlen perdran tot el que han guanyat i ho puc entendre molt bé. Crec que estem més a prop que mai d'aquest moment, però lamentablement encara estem lluny".  

Iglesias sempre ha tingut una sensibilitat poc habitual en el món del futbol: 

"La qüestió d'involucrar-se o no és complexa. Sento la pressió de ser una mena de justicier. Sento coses com 'I per què no et posiciones en això?', però involucrar-se en tot és mentalment esgotador i a vegades és inútil alçar la veu."

L'exjugador de l'Espanyol admet que el va marcar el moviment Black Lives Matter i que va decidir pintar-se les ungles de negre en aquell moment per queixar-se de la discriminació racial. 

"Pintant-me les ungles em fa la sensació que puc expressar alguna cosa, igual que un tall de cabells o un tatuatge. No ho faig sempre, depèn de les ganes, a vegades hi afegeixo colors o dibuixos."

Confessa que al principi els insults a les xarxes socials o als estadis l'afectaven perquè se'ls prenia com una cosa personal, però ara veu "les coses diferents". 

"Que em tractin de 'marieta' no ho considero un insult. Quan un noi diu això, penso que seria més feliç sent 'marieta' que sent com ell, sense res millor a fer que insultar la gent al final d'un partit. El que em molesta és que la persona homosexual tingui por de dir-ho per culpa d'aquesta mena de reaccions. No poder ser un mateix i estimar a qui es vulgui és inacceptable, per això la lluita contra l'homofòbia és essencial i per això m'hi involucro".