Què sabem dels cinturons Van Allen: els ha explorat la sonda que ha caigut a la Terra, sense fer danys
Les restes de la nau Van Allen Probe-A de la NASA han caigut finalment aquest dimecres a la nit sobre l'oceà Pacífic, entre les illes Galápagos i el sud de Mèxic, sense causar danys, segons ha informat l'agència espacial nord-americana.
La sonda, de 600 quilos de pes i de la mida d'un cotxe petit, formava part juntament amb la seva bessona del primer programa espacial per estudiar els cinturons d'Allen, unes zones al voltant de la Terra que ens protegeixen de la radiació, les tempestes del Sol i el vent solar.
Totes dues van dibuixar del 2012 al 2019 òrbites molt el·líptiques al voltant de la Terra, anant des dels 600 als 37.000 quilòmetres d'altura, tot per creuar una vegada i una altra els cinturons magnètics Van Allen.
Havia de caure el 2034, però s'ha avançat
La reentrada de la sonda no ha estat controlada. Preveien que la Van Allen A cauria el 2034, però l'activitat solar del 2024 va frenar-la més del previst i finalment ha caigut dimecres a la nit, hora catalana.
La sonda bessona, la Van Allen B, ara mateix es calcula que caurà d'aquí 4 anys, però aquesta previsió podria canviar si l'afecten massa les tempestes solars que hi hagi els pròxims anys.
Aquestes sondes van ser els primers satèl·lits pensats per estudiar aquests cinturons, que reben el nom de James Van Allen, l'astrofísic que els va descobrir, el 1958, i que va liderar-ne l'estudi amb les sondes Explorer i Pioneer, també de la NASA.
Cinturons carregats de partícules d'alta energia
Els cinturons Van Allen són unes zones enormes al voltant del planeta creades pel camp magnètic de la Terra, el que s'anomena la magnetosfera, i capturen les partícules d'alta energia que hi arriben.
La majoria de partícules procedeixen del Sol, amb l'anomenat vent solar, i són molt perjudicials per als éssers vius i també per als aparells electrònics, de manera que els satèl·lits i les missions tripulades eviten travessar els cinturons.
Però les sondes Van Allen, en canvi, s'hi han exposat al màxim per recollir dades de la dinàmica de les partícules que formen els cinturons, que envolten el planeta com dos dònuts gegantins:
Les sondes han descobert un tercer cinturó
Les dues sondes feien el mateix recorregut anant una darrere l'altra, per detectar les variacions en la radiació en els cinturons, que no són estàtics i s'engrandeixen o es fan més petits depenent de l'activitat del Sol.
Amb les dades que van recollir, els científics van concloure que als dos cinturons habituals, l'interior i l'exterior, s'hi afegeix un tercer cinturó quan hi ha tempestes solars intenses que envien més radiació.
Capturant les partícules d'alta energia, aquests cinturons protegeixen la Terra del vent i les tempestes del Sol, i també de la radiació còsmica, evitant que arribin a la superfície i afectin els éssers vius.
