Cecília Barnosell, la jugadora que va ser capaç de trencar la primera frontera

Es diu Cecília Barnosell i avui dia és l'alcaldessa de Bellcaire d'Empordà, un municipi de poc més de 700 habitants. El futbol sempre ha format part de la vida social d'aquest municipi, que es vanta de tenir com un dels seus fills més il·lustres el plorat Tito Vilanova.

Però,a banda de qui va ser entrenador del Barça, Bellcaire també es pot enorgullir de tenir entre els seus vilatans la primera jugadora de futbol que va formar part d'un equip masculí. Estem parlant de la temporada 1984-85.

La Ceci era una nena a qui li encantava jugar a futbol. A l'hora del pati, a l'escola, era la primera que s'apuntava als partits. Uns enfrontaments que es jugaven en un carrer delimitat per un parell de tanques que transformava aquell espai en el millor dels estadis.

Així va començar la Ceci ha jugar a futbol, però ella encara en volia més. No en tenia prou amb aquells partits de futbol furtius a l'hora del pati. Aleshores va aparèixer el senyor Jaume --així és com es refereix la Ceci a en Jaume Hugas, amb una barreja de respecte i admiració a qui aleshores era el president del Club de Futbol Bellcaire--, un personatge determinant en tota aquesta història.

Cecília Barnosell: "Com que no hi havia futbol femení, era impensable jugar a futbol. I va ser ell, el senyor Jaume, qui em va dir: "I per què no?'"

I així va començar la història. "El Consell Comarcal no va posar cap pega per poder tramitar la seva fitxa per poder formar part d'un equip de nens." Però aleshores també hi va haver dubtes, com els que van sorgir a casa seva, amb els seus pares. "Nens? Bé, amb nens... No ho sé, no ho sé... Però per què no provar-ho?", li van dir. Al seu pare, en Miquel Barnosell, no el va sorprendre el desig de la seva filla: "No em va estranyar gota, ni gota em va estranyar. I més per la manera de ser d'ella."

La 1984-85 va ser la seva primera temporada. "Vam tramitar la seva fitxa igual que la dels seus companys", explica Jaume Hugas. El Bellcaire, a partir d'aquell instant es va convertir en tota una atracció a tots els camps que visitava.

Jaume Aupí, delegat del CF Bellcaire: "El Bellcaire porta una nena... el que no sabien és que era un tot terreny el que portàvem".

Pere Vilà era l'entrenador d'aquell equip: "Ja sé que queda bé allò de dir 'participeu, guanyar no és important'... A nosaltres, el que ens agradava era guanyar. I ella, com que era bona, per això la feia jugar."

Pere Vilà, entrenador del FC Bellcaire: "Amb la perspectiva d'ara, no sé com ho vam fer."

Jaume Hugas, president del FC Bellcaire: "Ella va trencar tots els tabús, en aquest aspecte."

Queda clar, però, que en aquells temps difícilment es podien evitar les crítiques, i la Ceci va ser qui en va viure les conseqüències: "Que diguin: 'La teva filla juga a futbol, sembla un vailet', i aquests comentaris haver-los d'aguantar, en aquell temps no era gens fàcil."

La Ceci Barnosell va continuar jugant i va arribar a la categoria infantil. Aleshores havia de federar-se sota el paraigua de la Federació Catalana i la Federació Espanyola, després d'haver jugat amb la fitxa del consell comarcal. El primer any ho van poder esquivar, però no pas el segon.

"Es va argumentar, que és el que tinc jo al cap, que,  al no haver-hi vestidors mixtos, no es permetia jugar. I per què fins a aleví sí i a partir d'infantils no? Vaig haver de deixar el futbol. Vaig provar el bàsquet, el voleibol, però no m'agradava. A mi m'agradava jugar a futbol. I no va ser fins que vaig fer 16 anys que el Llers va formar un equip de futbol femení."

I cap a Llers que va anar, a 36 quilòmetres de distància de Bellcaire d'Empordà. "Em va tocar fer de taxista", diu amb un somriure el seu pare. Després del Llers van venir l'Estartit, el Cristinenc, Girona i tornada a l'Estartit. Ni els lligaments trencats amb 16 anys --es va operar de la lesió als 40 per poder continuar jugant-- ni un accident de trànsit quan en tenia 23 la van aturar. Tot i que l'accident sí que li va frenar la projecció. L'estima cap al seu esport ha fet possible que continués jugant fins a la temporada passada, amb 47 anys.

"Després d'operar-me dels lligaments sí que vaig dir que plegava, però em van animar per tornar-hi. I he estat jugant fins fa cosa d'un any. Ara, al tenir la criatura, sí que sembla que he penjat les botes..., tot i que m'estan dient que fan un equip femení a Bellcaire. I no descarto tornar-me a federar per fer un últim partit aquí."