Christensen, una solució gens puntual per al mig del camp del Barça

Les transicions ràpides i a contracop dels rivals han estat un dels grans maldecaps del Barça aquesta temporada. N'hi ha molts exemples i alguns de recents, com els dos primers gols encaixats a la Supercopa d'Espanya contra el Reial Madrid o el tercer del Vila-real a Montjuïc, una jugada en què els groguets en van tenir prou amb un parell de passades per deixar Guedes tot sol davant d'Iñaki Peña. Durant molts anys, l'equip barcelonista havia tingut un mestre a l'hora d'intuir aquest tipus de jugades i aturar-les: Sergio Busquets. I els blaugranes l'han enyorat.

A l'estiu es va fitxar Oriol Romeu, però entre decisions tècniques i problemes físics en un dels genolls, el d'Ulldecona no ha tingut continuïtat.

Xavi ha provat diverses fórmules i per la zona del mig centre han passat jugadors com Gündogan, Frenkie de Jong o Pedri. Tots aquests, però, són de marcat perfil ofensiu i amb dificultats per recuperar després de la pèrdua de pilota. En aquest sentit, a l'equip culer li va fer molt mal la lesió de llarga durada de Gavi.

El pivot defensiu, clau per competir

Amb aquest panorama, Xavi té clar des de fa dies que per competir en condicions necessiten un pivot amb ànima defensiva. N'han intentat fitxar un a l'hivern, però la delicada situació de l'economia blaugrana ho ha fet inviable. És per això que a Vitòria va aparèixer la "solució Andreas Christensen". L'Alabès, equip que viu precisament de les transicions amb jugadors com Rioja o Samu Omorodion, no en va tenir cap. Christensen --que ja havia ocupat aquesta demarcació amb la seva selecció-- va donar equilibri, i el cos tècnic va acabar satisfet. Tant és així que aquesta apunta a ser la solució d'aquí i fins a final de temporada, sempre que el context del partit ho demani... i sempre les lesions el respectin. Christensen n'és propens i els esforços al mig del camp són més exigents que a l'eix de la defensa. Una altra cosa és el que pugui passar en partits en què el Barça sigui molt dominador i el rival no tingui en el contraatac la seva principal virtut. En aquests partits, el cos tècnic es planteja prescindir d'aquest perfil defensiu.

Precisament l'excel·lent irrupció de Pau Cubarsí a la rereguarda ha estat clau per poder avançar el danès al mig del camp i donar a l'equip l'equilibri defensiu que busca Xavi. La recuperació d'Íñigo Martínez farà que el tècnic de terrassa guanyi encara una altra alternativa en defensa i tingui més fàcil situar Christensen més endavant.

El moviment, a més, provoca un efecte dominó que a Vitòria es va traduir en la parella Pedri-Gündogan molt més a prop de l'àrea rival. L'alemany va acabar el partit amb una assistència i un gol a passada, precisament, del canari.