Dos germans avis ciclistes espanten els seus mals a la bicicleta: 92 anys i sobre rodes
Entre en Miquel i en Pepito sumen 178 anys. Des que es van jubilar surten a pedalar una seixantena de quilòmetres un parell de dies a la setmana
Recepció d'un hostal, penúltima etapa del Camí de Sant Jaume, 700 quilòmetres recorreguts. Miquel Gil aparca la bicicleta i ensenya el DNI. "Del 1931?". L'escena es repeteix des de fa temps. Amb 92 anys en Miquel segueix fidel a la seva cita anual amb les rutes per etapes.
El Camí de Sant Jaume l'he fet nou cops, hi ha 800 quilòmetres, la Transpirenaica l'he feta quatre vegades, també he fet la ruta de la Plata, la baixada de l'Ebre, la ruta del Cid... cada any fem una cosa o una altra.
El germà petit, en Pepito Gil, 86 anys complerts, també pedala des que es va jubilar. Tant a l'un com a l'altre van ser els seus fills els que els van regalar una bicicleta. En Miquel hi havia anat de jove, en Pepito ni això. Sobre rodes s'obliden de tots els mals.
Em van operar de la pròstata, després em van posar una pròtesi de genoll i el meu germà la porta de maluc, però no impedeix que fem 40, 50, 60 quilòmetres d'una tirada.
És la increible història dels germans Gil, avis ciclistes que espanten els seus mals sobre rodes.
Actius també sota l'aigua
Els germans Gil de joves van ser pioners de la pesca submarina a Catalunya i creuen que les immersions sense oxigen addicional els van proporcionar una capacitat pulmonar que ha acabat sent clau perquè a la norantena segueixin actius. Però un cos entrenat no ho és tot, perseverança, actitud positiva, i prendre's les coses amb humor els han ajudat a seguir sobre les dues rodes.
