El curiós cas d'Oriol Mena i la seva fortuna al Dakar

El ral·li raid més exigent del món no té clemència d'un bon grapat de participants que cada any somien en trepitjar el podi d'arribada. I això que des que el Dakar ha desembarcat a l'Aràbia Saudita -aquest any serà la cinquena edició- la quota d'abandonaments s'ha reduït moltíssim respecte a les edicions de Sud-amèrica.  

Sigui com sigui els pilots són conscients que els llargs mesos de dura preparació poden esfumar-se en un tres i no res per culpa d'una avaria irreparable, o encara pitjor, per un accident. En definitiva, el Dakar somriu a pocs de forma regular, però, almenys fins ara, Oriol Mena és un d'aquests afortunats.

Ell tampoc va poder evitar algunes caigudes quan va participar en la categoria de motos, però se'n va refer, i l'any passat va estar a punt d'experimentar la cara més cruel del Dakar.

Al final de la darrera especial, a Dammam, va plorar desconsolat davant el micròfon de Televisió de Catalunya perquè pensava que el Dakar se li havia escapat per pocs segons. Però en pocs minuts les llàgrimes de decepció es van tornar d'alegria quan va saber que finalment l'havia guanyat.

El cop se'l va endur un altre copilot català, Oriol Vidal, després de fer una sensacional cursa al costat del lituà Rokas Baciuskas. Ara el tuareg de vencedor d'Oriol Mena corona la vitrina de trofeus que té a la seva llar a Argentona.

"Amb mi el Dakar s'ha portat molt bé. Dels tres Dakars que he fet en moto, dos els he acabat entre els 10 primers classificats. I els dos que he fet en cotxe els he acabat al podi: un tercer lloc i una victòria"

Aquest triomf agònic el va aconseguir compartint cabina amb el joveníssim polonès Eric Goczal, de només 19 anys, amb qui aquest any tornarà a competir. Com que Goczal no ha pogut compatibilitzar els estudis amb el mundial de ral·li raids, Mena ha aprofitat per obrir-se nous camins dins el món dels ral·lis.  

"Aquest 2023 he pogut formar part de l'equip Overdrive en un cotxe de la màxima categoria, la T1+. He fet de copilot d'un pilot xinès en cinc curses, entre elles el ral·li de Taklamakan que dura dues setmanes"

Aquesta formació en un equip dels grans l'ha complementat fent de copilot d'una jove saudita tant en el campionat estatal de l'Aràbia com en el campionat del Middle East.

L'objectiu de repetir victòria en la categoria T4 es fonamentarà a seguir un mètode tan senzill en la teoria com difícil d'aplicar en una cursa plena de paranys. El partit a partit del futbol es converteix en l'etapa a etapa al Dakar, una fórmula que li ha donat grans resultats a Mena.

"A mi aquesta metodologia sempre m'ha funcionat. Òbviament també cal pressionar, i per això abans del ral·li estudiem amb detall a quines etapes hem d'arriscar més, i a quines ser més conservador. Però tot això també va en funció de en quin lloc ens trobem nosaltres i en quin els altres competidors" 

El Dakar és a punt de començar la seva cinquena edició a l'Aràbia Saudita, i malgrat les dimensions gegants del país, molts es comencen a preguntar fins a quin punt els pilots ja es coneixen el terreny gairebé de memòria. Oriol Mena relativitza aquesta impressió:

"És cert que hi ha terrenys que gairebé tinc emmagatzemats en la meva memòria fotogràfica d'altres ocasions però d'altres són molt canviants. La meteorologia hi té molt a dir. Sense anar més lluny, les dues darreres setmanes ha plogut moltíssim camí de l'Empty Quarter i en qüestió de 15 dies les dunes i el terreny no tenien res a veure."

Davant d'això la recepta que aplica Mena i qualsevol navegador expert és la mateixa: "el roadbook, sempre el roadbook. Aquesta és la millor eina per mantenir la concentració malgrat que passem per llocs que puguem reconèixer".